Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
28-09-2017

En memòria de Juan Antonio Seoane Camba

Juan Antonio Seoane Camba (Leiro, Abegondo, A Coruña, 8 de gener de 1933 - Barcelona, 21 de setembre de 2017) es va llicenciar (1958) i doctorar (1964) en biologia a la Universitat de Barcelona. Des de la seva tesi doctoral, dirigida pel Dr. Francisco García del Cid, es va especialitzar en algologia marina, matèria de la qual fou un dels pioners en les terres ibèriques i del sud d'Europa. Va treballar a centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Vigo i Cadis i va gaudir d'una beca ASTEF de França per a realitzar estades amb el professor Feldmann a Paris, Roscoff i Banyuls. Fou professor agregat de criptogàmia a la Universidad Complutense de Madrid, agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de finals de 1971, catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicedegà, així com, en diverses ocasions, director de departament. Quan es va jubilar, el 2003, fou nomenat professor emèrit, càrrec que va tenir fins a finals de 2006, i després va continuar encara treballant com a professor jubilat. Va dirigir nombroses tesis doctorals, moltes en algologia a Barcelona i en força altres llocs de l'estat espanyol, i també en altres àmbits. Va ser el fundador d'una potent escola ficològica marina de Barcelona i el primer president de la Sociedad Española de Ficología (1988-1994), així com l'iniciador d'una important línia en palinologia (sistemàtica, ultraestructura, al•lergologia, melissopalinologia), i va possibilitar també l'inici de la recerca en biosistemàtica de cormòfits, que es va convertir en una línia rellevant del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que ell va organitzar i que, tal com és ara, representa la seva escola en diversos camps. Va ser autor de més de 120 publicacions científiques, un percentatge important de les quals en revistes indexades.