Els taurons gat recorren als substrats plàstics per pondre ous en un Mediterrani cada vegada més degradat

Segons el treball, liderat per l'ICM-CSIC, a mesura que augmenta la contaminació per plàstics i disminueixen les espècies formadores d'hàbitat, l'espècie recorre cada vegada més als substrats plàstics per pondre els ous. En concret, els equips de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb la Universitat de València (UV), la Universitat de Barcelona (UB) i l'Associació Catsharks, han descobert que el tauró gat (Scyliorhinus canicula), una espècie de taurons petits nativa del Mediterrani, està utilitzant cada vegada més els residus plàstics –particularment xarxes de pesca fantasma– com a substrat per pondre els seus ous. Els detalls d'aquest comportament, particularment evident en zones on els substrats biològics naturals s'han tornat escassos, es recullen ara en el nou treball.

Es tracta del primer estudi que documenta aquest canvi de comportament en els taurons gat, tot posant en evidència l'impacte preocupant de la contaminació per plàstics i la degradació dels hàbitats marins.

«Les implicacions d'aquest canvi podrien ser profundes per a la supervivència a llarg termini dels taurons gat», explica Blanca Figuerola, investigadora de l'ICM-CSIC i membre del grup Medrecover.

A mesura que augmenta la contaminació per plàstics i disminueixen les espècies formadores d'hàbitat, els taurons gat depenen cada vegada més de materials artificials. Tot i que encara no es comprèn completament l'impacte d'aquest canvi, els investigadors adverteixen que podria afectar la supervivència, fitness i dispersió de l'espècie. «A primera vista, els plàstics podrien semblar un bon lloc perquè els embrions es desenvolupin, però aquests substrats artificials no ofereixen els mateixos beneficis que les espècies formadores d'hàbitat, que proporcionen refugi i aliment tant per als taurons gat com per a les seves preses», assenyala Figuerola.

Tal com indicia la investigadora de la UB Anna Sánchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines UB, «la nostra investigació suggereix que les pressions ambientals, juntament amb la creixent presència de plàstics als oceans, estan portant algunes espècies a adaptar-se de formes inesperades. Aquest és un clar exemple de com els canvis induïts pels humans estan afectant la vida marina."

L'estudi també revela que els taurons gat prefereixen pondre els seus ous en substrats biològics com hidrozous i esponges en aigües poc profundes. No obstant això, en zones més profundes, recorren amb més freqüència a poliquets tubícoles i residus plàstics com a alternativa.

«Aquesta tendència és especialment notable en el talús continental, on els hàbitats naturals estan greument afectats per activitats humanes com la pesca», explica Claudio Barría, coautor de l'estudi i membre de Catsharks.

Davant d'aquest escenari, l'equip científic alerta de les conseqüències a llarg termini que podria comportar aquest comportament. Tot i que encara no es comprenen completament els efectes immediats per a les poblacions de taurons gat, hi ha la por que els ous adherits a residus plàstics puguin ser arrossegats a àrees amb condicions no aptes per al desenvolupament de l'embrió. David Ruiz, coautor principal de l'estudi i científic de la UV, adverteix que «si els juvenils sobreviuen, això podria portar a una major competència per recursos i desplaçament d'altres espècies».

Aquest equip ja havia anticipat que els residus plàstics podrien ser utilitzats pels taurons gat per pondre ous en un estudi previ. Com que no hi havia investigacions prèvies que analitzessin aquest comportament ni els factors que influeixen en la preferència de substrat per a la posta, els científics van decidir aprofundir en el tema.

Amb tot, el treball posa en relleu la importància urgent de preservar els hàbitats biològics i combatre la contaminació plàstica en el seu origen, especialment en àrees vulnerables com el Mediterrani. «Sense una acció immediata, podríem veure més espècies adoptant comportaments similars, la qual cosa tindria conseqüències potencialment devastadores per als ecosistemes marins», adverteix l'equip investigador.