Els esdeveniments de mortalitat massiva associats a les onades de calor marines podrien ser la nova normalitat al Mediterrani

• L'augment de la intensitat i la freqüència de les onades de calor marines podria estar reconfigurant els principals ecosistemes marins costaners de la Mediterrània 

Del 2015 al 2019, el mar Mediterrani va experimentar una sèrie d'onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca i van causar esdeveniments de mortalitat massiva recurrents durant tot el període analitzat. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista Global Change Biology en què participa un equip investigador de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. 

Segons les conclusions, les poblacions de prop de 50 espècies marines (coralls, esponges i macroalgues, entre altres) es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, del Mar d'Alborán fins a les costes del Pròxim Orient.  

«Lamentablement, els resultats del treball mostren que el mar Mediterrani està experimentant una acceleració dels impactes ecològics associats al canvi climàtic, fet que suposa una amenaça sense precedents per a la salut i el funcionament dels seus ecosistemes", detallen Cristina Linares i Bernat Hereu, membres del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IRBio, i coautors del nou treball.

«Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de fondària, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, tot afectant més d'un 90% del Mediterrani i assolint temperatures de més de 26ºC en algunes àrees», detalla Joaquim Garrabou, investigador de l'ICM-CSIC i un dels autors de l'estudi. 

En el treball, liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), també han participat el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB), l'Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l'Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat d'Alacant (UA), la Universitat de Sevilla (US), entre altres institucions.  

Les espècies clau, les més afectades 

Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva al Mediterrani són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels principals hàbitats costaners. Per exemple, les praderies de Posidonia oceanica o les poblacions de coralls, que integren alguns dels hàbitats més emblemàtics de la Mediterrània.  

Aquest és el primer estudi que avalua els efectes de les mortalitats massives a escala de tot el Mediterrani durant un període de cinc anys consecutius. En total, hi han participat més de 30 grups de recerca d'11 països, fet que ha permès observar la incidència i la severitat de la mortalitat en diferents regions de la conca mediterrània. De fet, s’ha obtingut la imatge més completa fins ara dels impactes dels esdeveniments d'escalfament extrem sobre els organismes i ecosistemes mediterranis. 

De l'excepció a la norma 

La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins d’arreu el món i el Mediterrani no n'és una excepció. En concret, les onades de calor marines que s1‘hi associen estan causant episodis de mortalitat massiva a tots els ecosistemes litorals d'aquesta conca a conseqüència de l’augment de la freqüència, la intensitat i l’extensió de la crisi climàtica.  

«Davant aquest escenari, és imprescindible conèixer la relació entre les diferents respostes biològiques de la biodiversitat marina i els diferents nivells d'exposició a la calor», apunta el professor Free Espinosa, de la Universitat de Sevilla. Per la seva banda, David Díaz i Emma Cebrián, investigadors de l'IEO i el CEAB, respectivament, lamenten que, fins ara, «l'alta variabilitat de les respostes observades entre espècies i poblacions a escales espacials i temporals molt diferents ha minat la nostra capacitat d'explorar aquesta relació».  

Ara, gràcies a la resolució temporal i espacial considerada, s'ha pogut demostrar que hi ha una relació positiva significativa entre la durada de les onades de calor i la incidència dels esdeveniments de mortalitat. 

«Els esdeveniments de mortalitat massiva al Mediterrani són equivalents als de blanqueig observats també de manera consecutiva a la gran barrera de corall, cosa que suggereix que aquests episodis són ja la norma més que l'excepció», explica el professor Alfonso Ramos, de la Universitat d’Alacant.  

Per tot això, la comunitat científica insta a reforçar la coordinació i la cooperació a escala regional, nacional i internacional, tal com s'ha fet en aquest treball, per assolir decisions de gestió més efectives capaces de fer front a l'emergència climàtica. 

Aquesta investigació s'ha dut a terme gràcies al suport dels projectes europeus H2020 MERCES, H2020Futurmares, InterregMED MPA-Engage, i del projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00). 

Article de referència 

Garrabou, J.; Gómez-Gras, D. et al. «Marine heatwaves drive recurrent mass mortalities in the Mediterranean Sea». Global Change Biology, juliol de 2022. Doi: doi.org/10.1111/gcb.16301