El nou programa de seguiment dels espais marins amplia el seu abast d’acció a tots els que estan protegits a Catalunya

Peu imatge: La metodologia aplicada pels equips UB-IRBio donarà resposta a les exigències de la gestió adaptativa dels espais naturals protegits de Catalunya.

El nou programa de seguiment científic dels espais marins que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat ampliarà el seu abast incorporant tots els espais protegits de Catalunya. Fins ara, aquest seguiment s’havia concentrat especialment al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Amb el nou contracte signat amb la Universitat de Barcelona, es dona un nou impuls a aquest programa i s’estén a totes les àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, de les quals encara no es tenen dades científiques tan detallades com en el cas dels parcs marins.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha destacat que aquest nou programa «permetrà avançar en el coneixement sobre l’estat de conservació i les tendències principals que afecten els hàbitats i les espècies marines del nostre àmbit». «Som conscients —ha afegit— que acumulem un dèficit històric de coneixement respecte al medi marí, però ara aquesta mancança es podrà veure corregida gràcies a dos projectes estratègics que arrenquen aquest any 2021: d’una banda, el seguiment de la biodiversitat als espais marins protegits de Catalunya que ara hem formalitzat amb la UB i, de l’altra, el mapa d’hàbitats marins (2021-2023). Gràcies a aquests projectes es farà un gran salt endavant en el coneixement d’aquest àmbit per tal de poder-hi aplicar les polítiques públiques necessàries per garantir-ne la conservació».

El contracte amb la UB està dotat amb 736.527 euros i es desplegarà del 2021 al 2024. L’objectiu és millorar l’estat de conservació i protegir la biodiversitat del medi marí d’arreu del territori. El programa dona continuïtat a l’activitat investigadora iniciada per la Universitat el 1990 i està gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera (FBG-UB), l’oficina de transferència de coneixement de la UB.

Coordinaran el seguiment científic els experts Bernat Hereu (parcs naturals marins) i Cristina Linares (PEIN i Xarxa Natura 2000), que són membres de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). També hi participaran equips de la UB i d’altres institucions, integrats en els grups de recerca de Biologia i Ecologia Bentòniques i de Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MedRecover), amb una tradició investigadora de més de 25 anys en projectes de recerca bàsica i aplicada sobre els espais naturals protegits de Catalunya i altres reserves marines de tota la Mediterrània.

Les àrees marines protegides són una eina de gestió essencial per preservar els ecosistemes litorals. A Catalunya, el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter preserven un patrimoni natural únic que està amenaçat pels impactes d’origen natural o antropogènic sobre el medi marí. Aquests parcs naturals maritimoterrestres, considerats com dues de les reserves marines més emblemàtiques de la Mediterrània, estan integrats per àrees amb diferents nivells de protecció.

La metodologia aplicada pels equips UB-IRBio donarà resposta a les exigències de la gestió adaptativa dels espais naturals protegits de Catalunya per millorar la gestió del patrimoni natural a les àrees marines. El model de gestió exigeix avaluar de manera periòdica l’estat de conservació del patrimoni natural, considerar les diferències que hi ha entre els espais (distribució, extensió, tipus de comunitats i espècies, etc.), i determinar les pressions que actuen sobre cada ecosistema concret.

Per al treball científic, també és decisiu poder disposar de sèries temporals de dades «per poder conèixer l’estat dels ecosistemes marins i comparar l’evolució de les comunitats amb les àrees en què no existeix aquesta informació temporal (com els espais del PEIN i la Xarxa Natura 2000) i així extreure conclusions rellevants basades en el coneixement científic», ha explicat Bernat Hereu, un dels científics que coordina el programa i professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

En el marc del programa, l’equip farà un seguiment científic de diversos indicadors (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves, comunitats mediolitorals, etc.). D’aquesta manera, es podrà per avaluar l’estat ecològic de les comunitats biològiques i l’impacte de l’activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, canvi climàtic, etc.) sobre l’ecosistema marí.

També es desenvoluparà un sistema d’alerta que possibilitarà l’establiment d’una sèrie d’indicadors nous per garantir el bon estat de conservació de la biodiversitat marina en els espais protegits. Amb aquests indicadors es podran seguir les situacions inesperades de modificació dels paràmetres ambientals que puguin afectar la biodiversitat marina o altres situacions imprevistes (grans temporals, episodis de contaminació o furtivisme de corall i possible replantació, etc.). «És important poder contextualitzar les diferents pertorbacions del medi marí a una escala espacial i temporal més àmplia, així com incorporar els efectes del canvi climàtic en la gestió dels espais marins protegits. El fet que les diferents pertorbacions actuïn a escala local, regional o global i interaccionin entre elles determina quines són les actuacions o mesures de gestió que cal adoptar per eliminar-les o reduir-les», detalla la professora e investigadora ICREA Acadèmia Cristina Linares.

L’equip científic col·labora directament amb organismes internacionals com ara la Xarxa d’Àrees Protegides del Mediterrani (MedPan), la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Centre d’Activitat Regional per a Àrees Especialment Protegides (RAC/SPA). El suport d’aquests organismes, referents internacionals en la conservació dels ecosistemes marins, permetrà incloure els parcs naturals marins i la Xarxa Natura 2000 de Catalunya com a casos d’estudi.

Aquest programa està dissenyat també per donar resposta al sistema de regulació basat en la gestió adaptativa, que fa necessari fer un seguiment més detallat i acurat dels indicadors de l’estat de conservació de l’ecosistema marí i dels indrets on es practiquen les diferents activitats antròpiques.

El model de gestió adaptativa estableix l’obligació de revisar periòdicament les regulacions establertes normativament i les dades obtingudes pel seguiment anual de les comunitats marines, que han de servir per a la presa de decisions i com a garantia de l’objectivitat i solvència.

El seguiment és una eina fonamental per a l’aplicació del model de gestió adaptativa que s’aplica ja en aquestes àrees marines protegides. Concretament, el Pla rector d’ús i gestió (PRUG) de la reserva natural parcial (RNP) de les Medes regula, entre altres aspectes, els límits d’immersions: estableix un màxim anual d’immersions en cada zona o sector d’immersió de l’RNP que s’ha de revisar periòdicament a partir del seguiment de l’evolució i estat de conservació de les comunitats biològiques marines. Precisament, amb aquesta mateixa visió s’està treballant en l’elaboració del PRUG de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus, actualment en fase de redacció.

La Directiva Hàbitats estableix que els estats membres s’han d’encarregar del seguiment de l’estat de conservació de les espècies i hàbitats, i també assenyala l’obligació d’elaborar cada sis anys un informe on s’expliquin les repercussions de les mesures de conservació adoptades. Per a l’àmbit marí de Catalunya, hi ha cinc hàbitats d’interès comunitari i a l’entorn d’una vintena d’espècies d’interès comunitari pertanyents a diferents grups faunístics i florístics sobre els quals ara mateix es té molt poca o nul·la informació. Aquesta situació s’ha de revertir, entre d’altres, amb la informació que arribi a través de l’execució d’aquest contracte en els propers anys i de manera recurrent i periòdica.

Més enllà dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari, també cal tenir present que el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa el Programa global de seguiment de la biodiversitat de Catalunya (SISEBIO). Aquest és un projecte que s’estructura com a eina de seguiment de la biodiversitat al llarg del temps i amb la intenció de dotar Catalunya dels instruments necessaris per al coneixement de les tendències de la diversitat biològica i la seva resposta al canvi global.

Dins els múltiples nivells en els quals s’estructura la biodiversitat (gens, espècies, comunitats, hàbitats, paisatge, etc.), el seguiment que es proposa en el marc del SISEBIO se centra en dos dels seus components. D’una banda, es mesura els canvis en les propietats dels hàbitats quant a la distribució i les propietats de l’estructura i funcions a escala local. D’altra banda, es complementa el seguiment amb les propietats dels canvis de les comunitats d’organismes dels hàbitats, d’acord amb la seva funció tròfica. El seguiment de tots aquests components es desenvolupa a escala de tot Catalunya. En el medi terrestre i les aigües continentals, el projecte va iniciar el seu treball de camp el 2018. En l’àmbit marí aquest contracte ha d’aportar tota la informació necessària a partir dels propers anys.

Font: PremsaUB