15-06-2020
El Dia Mundial dels Oceans. Les aus marines i la Xarxa d'Àrees Marines Protegides
El grupo de recerca Seabird Ecology dirigit pel Dr. Jacob González-Solís ens deixa una notícia sobre el dia dels Oceans i a més la nova pàgina web: Seabird Ecology!!!
8 juny 2020
8 juny 2020
Els mars i oceans són uns dels ecosistemes més desconeguts i alhora més fascinants del planeta. No obstant això, les creixents activitats humanes en el medi marí estan accelerant ràpidament el seu deteriorament. Per això, molts països estan incrementant la superfície marina protegida. A Espanya, la figura d'Àrea Marina Protegida existeix des de 2007 (Llei 24/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat), i el 2010 es va crear formalment la Xarxa d'Àrees Marines Protegides (RAMPE, llei 41/2010 de protecció de medi marí ) amb l'objectiu de dur a terme una gestió coherent del medi marí per aconseguir un bon estat ambiental del mateix. En 2014 van entrar a formar part de la RAMPE 39 zones d'especial protecció per a les aus. Tot i això, només al voltant de l'13% de les aigües de titularitat espanyola es troben en l'actualitat sota alguna figura de protecció, a més moltes d'elles segueixen sense comptar en l'actualitat amb plans de gestió que tinguin en compte aspectes tan importants com les interaccions entre les aus marines i la pesca o l'aqüicultura.
Les aus marines són predadors apicals, és a dir que es troben en els nivells superiors de les xarxes tròfiques marines. Aquesta posició avantatjosa les fa sensibles a la majoria d'alteracions de l'ecosistema marí, el que les converteix en espècies sentinelles de la salut dels mars i oceans. A més, aquestes aus viuen en la interfície entre l'ecosistema marí i el terrestre, alimentant-se de la mar i tornant a terra ferma per descansar, niar i criar els seus polls, el que ens permet tenir accés a elles per estudiar-les. Una de les informacions més importants que podem obtenir de les aus marines és la seva distribució en el mar, les zones que fan servir per alimentar-se i per trobar aliment per les seves cries. Aquesta informació, combinada amb estudis de dieta i ecotoxicologia ens ajuda a conèixer la qualitat ambiental de les diferents regions marines, així com l'estat de salut dels estocs pesquers. El mètode més pràctic i precís per obtenir aquesta informació és la col·locació de dispositius de seguiment remot (GPS), els quals puguin registrar i transmetre els seus moviments a intervals de fins a menys d'un minut a través de la xarxa de telefonia mòbil.
Actualment, el nostre grup de recerca (Grup d'Ecologia d'Aus Marines) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), en col·laboració amb l'Associació de Naturalistes de Sud-est (ANSE), estan desenvolupant dos projectes que compten amb el suport de la Fundació Biodiversitat de el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i en els quals també col·labora l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). Els objectius de tots dos projectes estan vinculats a les accions del LIFE INTEMARES, que persegueix la gestió eficaç dels espais marins Natura 2000, amb la participació activa dels sectors implicats i la recerca, eines bàsiques per a la presa de decisions.
El projecte "AMARYPESCA: Les aus marines com a instrument per a la millora de la gestió pesquera i aqüícola en el context d'una RAMPE sostenible", en el marc de la convocatòria 2019 del Programa plenamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca, pretén conèixer el paper que juga l'actual RAMPE en la conservació de les aus marines, a més d'investigar les interaccions entre les aus marines i les activitats pesqueres i de producció aqüícola, per així millorar la gestió de la RAMPE i de les activitats humanes en el mar.
En la mateixa línia, el projecte "GAUDIN: La gavina corsa com a instrument per a la millora de la gestió de la RAMPE al Llevant espanyol", en el marc de la convocatòria d'ajudes per a la conservació de la biodiversitat marina a Espanya 2019 de la Fundació Biodiversitat de el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, persegueix conèixer el paper que té l'actual RAMPE en la conservació de la gavina corsa (Ichtyaetus audouinii) i caracteritzar les interaccions entre aquestes aus i els vaixells pesquers.
Per assolir aquests objectius, hem col·locat diversos dispositius GPS en aus marines de diferents espècies: el corb marí (Golosus aristotelis) i la gavina argentat (Larus michahellis) en el marc de el projecte AMARYPESCA, i la gavina corsa en el marc de el projecte GAUDIN .
En el següent mapa es poden veure els viatges de tots els individus marcats amb dispositius GPS de corb marí emplomallat (taronja) a Isla Grosa (Múrcia) i Illa de l’ Aire (Illes Balears), i de gavià argentat (blau) i gavina corsa ( groc) a San Pedro del Pinatar (Múrcia), registrats des del moment de la seva col·locació fins a finals de maig.
De les tres espècies instrumentades amb GPS fins a la data a la regió de Llevant espanyol, la primera amb la qual vam poder treballar va ser el corb marí emplomallat. Aquesta au marina, que nia en zones de penya-segats rocosos, està catalogada com a espècie vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, atès que es troba amenaçada per la captura accidental, la sobrepesca i la contaminació marina.
L'equip de ANSE, socis en el projecte AMARYPESCA, van dur a terme el treball de camp al gener i febrer, quan van col·locar dispositius GPS a un total de vuit exemplars adults, majoritàriament reproductors, de l’Isla Grosa (Múrcia) i l’Illa de l'Aire (Illes Balears).
Corb marí (Golosus aristotelis) equipat amb un dispositiu GPS. Fotografia: ANSE.
L'ecologia espacial d'aquesta espècie encara és força desconeguda i esperem que els resultats que estem obtenint amb aquest projecte puguin contribuir al seu coneixement. Al mapa anterior es pot veure com els corbs marins de l’Isla Grosa se solen desplaçar cap al nord, apropant-se i possiblement interaccionant amb granges de piscifactories. En canvi, podem observar que els individus d'Illa de l'Aire es mouen prop de les costes d'aquesta illa, Menorca i Mallorca. Aquí es poden veure amb tot detall els últims moviments dels individus equipats amb aparells GPS.
La següent espècie amb la qual treballem és el gavià argentat, una au marina d'hàbits costaners, amb gran adaptabilitat tròfica i de l'hàbitat. Gràcies a aquests atributs generalistes s'ha adaptat de manera extraordinària a aprofitar recursos tròfics derivats de l'activitat humana, com l'aliment que obtenen dels abocadors o dels descarts pesquers. Aquesta associació amb hàbitats antròpics ha fet que les seves poblacions creixin exponencialment en tota la seva àrea de distribució, i compta amb nuclis de reproducció molt abundants a tota la costa. El personal de ANSE es va encarregar de col·locar 17 dispositius GPS en individus adults reproductors de Sant Pere de Pinatar (Múrcia).
Gavina vulgar (Larus michahellis) equipada amb un dispositiu GPS. Fotografia: Antonio Zamora.
Els primers resultats obtinguts donen suport a aquest canvi de dieta cap a fonts d'aliment d'origen antròpic i principalment terrestres (abocadors, centres de tractaments de residus, camps de conreu i basses de reg ...). A més, els viatges que realitzen pel mar semblen estar lligats a possibles interaccions amb descarts pesquers i piscifactories. Aquí es poden veure els últims moviments dels individus equipats amb GPS.
L'última espècie amb la qual hem treballat és la gavina corsa. És una espècie endèmica de la Mediterrània, catalogada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades. El Llevant espanyol alberga les poblacions de cria més importants de tota l'espècie. Actualment es troba amenaçada per la captura accidental, la dependència dels descarts pesquers i la contaminació de l'medi marí.
Un equip de camp format per personal de ANSE i de la Universitat de Barcelona va col·locar a set dispositius GPS en individus adults reproductors de gavina corsa de Sant Pere de Pinatar (Múrcia).
Col·locació d'un dispositiu GPS (mitjançant un arnès) en una gavina corsa (Ichtyaetus audouinii). Fotografia: Raquel Castell Contreras.
Els resultats obtinguts fins a la data demostren que aquesta espècie també fa un ús extensiu de recursos terrestres d'origen antròpic, incloent els disponibles en zones urbanitzades i camps de cultiu. No obstant això, els nostres resultats preliminars mostren que una part de la població està especialitzada en alimentar-se en hàbitats marins, sovint aprofitant els descarts pesquers. Aquí es poden veure els últims moviments de les gavines corsa equipades amb GPS.
Finalment, cal ressaltar la importància d'aquests resultats, tot i que encara preliminars, de cara als objectius de tots dos projectes. Entendre millor l'ecologia espacial de les aus marines i les seves interaccions amb pesqueres i piscifactories, afegint a l'equació les delimitacions de l'actual Rampe, ens permetrà, d'una banda, entendre el paper que té l'actual Rampe en la conservació de les aus marines , i de l'altra, millorar la gestió de la Rampe i de les activitats pesqueres i de producció aqüícola perquè les activitats humanes i l'avifauna marina puguin coexistir.