27-09-2024
El canvi climàtic accelera la vulnerabilitat i la pèrdua de resiliència d’una espècie clau per a l’ecosistema mediterrani
Un nou treball de la UB ha analitzat la capacitat de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), una espècie clau per a l’ecosistema marítim de la Mediterrània, per resistir i recuperar-se després de les onades de calor marines. Els resultats, publicats a la revista Journal of Animal Ecology, mostren que l’augment de la freqüència i la intensitat d’aquests esdeveniments climàtics extrems —una de les conseqüències del canvi climàtic— farà que aquestes poblacions siguin més vulnerables a futures pertorbacions, més enllà de l’escalfament global i les onades de calor, la qual cosa n’eleva el risc d’extinció. Aquest impacte negatiu tindria, segons els experts, un efecte greu en els ecosistemes marins.
«Paramuricea clavata és una espècie estructurant que fa un paper essencial en un tipus de comunitats endèmiques del mar Mediterrani, el coral·ligen. Aquestes comunitats tenen una elevada diversitat associada i representen aproximadament el 10 % de les espècies mediterrànies. Per tant, la disminució de la resiliència d’aquestes espècies o, fins i tot, l’extinció pot comportar grans canvis en l’estructura i el funcionament dels fons mediterranis», alerta el professor Pol Capdevila, de la Facultat de Biologia i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), que és primer autor de l’article científic. En la recerca també han participat els investigadors de l’IRBIio Yanis Zentner, Graciel·la Rovira, Alba Medrano i Cristina Linares, juntament amb Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC.
Estudi als parcs naturals de Port-Cros i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
En el nou treball els investigadors han fet un seguiment a llarg termini, des del 1999 fins al 2022, de nou poblacions de gorgònia vermella situades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i al Parc Natural de Port-Cros, amb l’objectiu d’esbrinar la resiliència d’aquests organismes davant les onades de calor marines. «El mar Mediterrani s’ha escalfat més ràpidament que els oceans globals, fet que ha provocat que sigui una de les regions més afectades per les onades de calor marines, uns esdeveniments que es preveu que augmentin en freqüència, intensitat, durada i extensió; fins i tot, en els escenaris més optimistes de canvi climàtic. Per aquest motiu, entendre la resiliència de les espècies marines davant l’increment d’aquests esdeveniments extrems és crucial per predir-ne la viabilitat en les condicions climàtiques futures», expliquen els autors de l’article.
L’estudi mostra que les poblacions de P. clavata exposades a onades de calor tenen menys resistència i taxes de recuperació més lentes que les poblacions que no han estat exposades a aquests esdeveniments. «Aquests resultats suggereixen que és molt probable que l’augment de la freqüència de les onades de calor acceleri l’extinció de les poblacions més somes de P. clavata. I no només això: el que hem observat és que, després de patir una onada de calor, aquestes poblacions tenen menys capacitat per resistir i recuperar-se d’altres tipus de pertorbacions», remarca Capdevila. Aquesta baixa resiliència proporciona, segons els investigadors, més proves de la vulnerabilitat de les espècies de llarga vida davant el canvi global.
Estudi als parcs naturals de Port-Cros i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
En el nou treball els investigadors han fet un seguiment a llarg termini, des del 1999 fins al 2022, de nou poblacions de gorgònia vermella situades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i al Parc Natural de Port-Cros, amb l’objectiu d’esbrinar la resiliència d’aquests organismes davant les onades de calor marines. «El mar Mediterrani s’ha escalfat més ràpidament que els oceans globals, fet que ha provocat que sigui una de les regions més afectades per les onades de calor marines, uns esdeveniments que es preveu que augmentin en freqüència, intensitat, durada i extensió; fins i tot, en els escenaris més optimistes de canvi climàtic. Per aquest motiu, entendre la resiliència de les espècies marines davant l’increment d’aquests esdeveniments extrems és crucial per predir-ne la viabilitat en les condicions climàtiques futures», expliquen els autors de l’article.
L’estudi mostra que les poblacions de P. clavata exposades a onades de calor tenen menys resistència i taxes de recuperació més lentes que les poblacions que no han estat exposades a aquests esdeveniments. «Aquests resultats suggereixen que és molt probable que l’augment de la freqüència de les onades de calor acceleri l’extinció de les poblacions més somes de P. clavata. I no només això: el que hem observat és que, després de patir una onada de calor, aquestes poblacions tenen menys capacitat per resistir i recuperar-se d’altres tipus de pertorbacions», remarca Capdevila. Aquesta baixa resiliència proporciona, segons els investigadors, més proves de la vulnerabilitat de les espècies de llarga vida davant el canvi global.
| Un estudi de la UB mostra que les gorgònies vermelles exposades a onades de calor marines disminueixen la capacitat de resistir i recuperar-se d’altres pertorbacions, fet que accelera el risc d’extinció d’aquestes poblacions. |
Efectes similars en altres zones de la Mediterrània
Els investigadors també suggereixen que aquest impacte sobre P. clavata «segurament està passant igualment en altres localitats del Mediterrani». Respecte d’altres espècies de coralls, els autors assenyalen que és «probable que la seva resiliència també es vegi molt afectada per les pertorbacions», però es mostren més cautelosos. «Cal tenir en compte que no totes les espècies de coralls tenen la mateixa dinàmica poblacional. En el cas de Paramuricea clavata és una espècie que depèn molt de la supervivència dels seus individus adults, però no és necessàriament així en altres espècies. Per tant, els nostres resultats no són extrapolables per força a espècies de coralls amb dinàmiques poblacionals més ràpides», afegeix Capdevila.
En aquest sentit, els nous resultats contrasten amb la hipòtesi de la memòria ecològica, és a dir, la influència dels esdeveniments passats en l’estat actual dels ecosistemes. Aquesta hipòtesi s’ha plantejat a partir d’estudis fets a la Gran Barrera de Corall, on s’ha vist que l’impacte d’onades de calor en els coralls pot ser inferior si l’any anterior ja havien estat exposats a una onada de calor. «En el context de la Gran Barrera de Corall, la hipòtesi de la memòria ecològica ens prediu que les poblacions que han sobreviscut a onades de pertorbacions prèvies podrien veure’s menys afectades per noves onades de calor. Tanmateix, els nostres resultats semblen indicar que, com més onades de calor, és inferior la resiliència d’aquestes espècies a altres pertorbacions», detalla Pol Capdevila.
Els investigadors destaquen que aquestes diferències es podrien deure al fet que els mecanismes a través dels quals els coralls tropicals i temperats aconsegueixen la resiliència demogràfica difereixen per les característiques fisiològiques i demogràfiques particulars.
Mesures per minimitzar l’impacte sobre aquesta espècie
Davant aquests resultats, els experts proposen mesures per minimitzar els impactes que reben les poblacions de la gorgònia vermella. «Per exemple, a escala local es podrien protegir les poblacions d’aquesta espècie mitjançant àrees marines protegides o restringint les activitats recreatives com el busseig on hi ha aquests coralls. D’altra banda, a gran escala, s’haurien d’implementar mesures per minimitzar el canvi climàtic de manera més efectiva, ja que no beneficiaria només aquesta espècie, sinó moltes d’altres», conclouen.
Els investigadors també suggereixen que aquest impacte sobre P. clavata «segurament està passant igualment en altres localitats del Mediterrani». Respecte d’altres espècies de coralls, els autors assenyalen que és «probable que la seva resiliència també es vegi molt afectada per les pertorbacions», però es mostren més cautelosos. «Cal tenir en compte que no totes les espècies de coralls tenen la mateixa dinàmica poblacional. En el cas de Paramuricea clavata és una espècie que depèn molt de la supervivència dels seus individus adults, però no és necessàriament així en altres espècies. Per tant, els nostres resultats no són extrapolables per força a espècies de coralls amb dinàmiques poblacionals més ràpides», afegeix Capdevila.
En aquest sentit, els nous resultats contrasten amb la hipòtesi de la memòria ecològica, és a dir, la influència dels esdeveniments passats en l’estat actual dels ecosistemes. Aquesta hipòtesi s’ha plantejat a partir d’estudis fets a la Gran Barrera de Corall, on s’ha vist que l’impacte d’onades de calor en els coralls pot ser inferior si l’any anterior ja havien estat exposats a una onada de calor. «En el context de la Gran Barrera de Corall, la hipòtesi de la memòria ecològica ens prediu que les poblacions que han sobreviscut a onades de pertorbacions prèvies podrien veure’s menys afectades per noves onades de calor. Tanmateix, els nostres resultats semblen indicar que, com més onades de calor, és inferior la resiliència d’aquestes espècies a altres pertorbacions», detalla Pol Capdevila.
Els investigadors destaquen que aquestes diferències es podrien deure al fet que els mecanismes a través dels quals els coralls tropicals i temperats aconsegueixen la resiliència demogràfica difereixen per les característiques fisiològiques i demogràfiques particulars.
Mesures per minimitzar l’impacte sobre aquesta espècie
Davant aquests resultats, els experts proposen mesures per minimitzar els impactes que reben les poblacions de la gorgònia vermella. «Per exemple, a escala local es podrien protegir les poblacions d’aquesta espècie mitjançant àrees marines protegides o restringint les activitats recreatives com el busseig on hi ha aquests coralls. D’altra banda, a gran escala, s’haurien d’implementar mesures per minimitzar el canvi climàtic de manera més efectiva, ja que no beneficiaria només aquesta espècie, sinó moltes d’altres», conclouen.
Font: Premsa UB
Imatge: Després de patir una onada de calor, les poblacions més somes de P. clavata tenen menys capacitat per resistir i recuperar-se d’altres pertorbacions. Foto: Graciel·la Rovira.