Dolors Vinyoles: “La transferència de coneixement contribueix a l’apropament entre humans i natura”

El passat 27 de maig, La Xarxa va publicar una entrevista a Dolors Vinyoles, Vicedegana de Recerca i Transferència de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat. La notícia fa ressò de la seva implicació en el Projecte de Renaturalització del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet, una iniciativa que busca revertir la degradació ambiental a través de la col·laboració científica, ciutadana i institucional. 

Una Renaturalització Pionera al Riu Besòs 

La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, està duent a terme un projecte de renaturalització del riu Besòs. Es tracta d’una estratègia pionera que mostra com la cooperació entre la universitat, les institucions públiques i la ciutadania és primordial per a la recuperació de la biodiversitat dels entorns naturals catalans. A més, és un exemple paradigmàtic dels beneficis d’apostar per la transferència de coneixement des de les universitats. 

Dolors Vinyoles Cartanya, Vicedegana de Recerca i Transferència a la Facultat de Biologia, professora agregada i investigadora del Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, explica les claus del projecte i subratlla la seva capacitat de posar en diàleg l’administració, la ciutadania i l’àmbit investigador, acadèmic i universitari, i els beneficis que suposa.  

Naixement i Desenvolupament del Projecte 

L'any 2018, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va engegar el projecte Refugi de Biodiversitat, protegint una part de la llera del riu per fomentar l'autoregeneració de l'ecosistema fluvial. Aquesta iniciativa va evolucionar cap al Projecte de Renaturalització 2020-2027, finançat pels Fons Europeus Next Generation i altres fonts locals. 

El projecte global consisteix en actuacions al llarg de 3 km de riu, combinant tres pilars bàsics: la recuperació de la biodiversitat, accions de divulgació científica ciutadana i educació ambiental. Els seus objectius inclouen la millora de la connectivitat ecològica, el suport a la població d’anguila europea, la recuperació d'hàbitats lacustres, la reducció d'espècies invasores i la creació d'un espai educatiu. 

La primera fase, iniciada el 2022, va crear un refugi de biodiversitat al Parc fluvial entre el Pont Vell i Can Zam, amb la construcció de tres llacunes i la plantació de més de 1.500 exemplars de flora autòctona. Actualment, es troba en la segona fase, que implica la creació d'un connector ecològic i la plantació de més de 17.000 exemplars de vegetació, així com noves llacunes hàbitat. 

Dolors Vinyoles destaca que la renaturalització permet la recuperació espontània dels ecosistemes, alliberant-los de les pressions humanes. A més, la transferència de coneixement contribueix a un apropament imprescindible entre humans i natura, essencial per a la protecció futura dels ecosistemes. 

Participació Ciutadana i Educativa 

El projecte promou la col·laboració entre ciutadans, responsables polítics, professionals i científics. Des de març de 2023, prop de 2.000 persones han participat en activitats del programa, incloent-hi visites al Refugi de Biodiversitat i altres accions de divulgació científica. 

Per als estudiants, participar en aquest projecte significa més que un aprenentatge tècnic; és una font d’esperança per afrontar els reptes ambientals futurs. La implicació en projectes de renaturalització aporta una visió positiva i pràctica sobre com la recerca i la col·laboració poden generar un impacte real en la millora de la biodiversitat. 

El projecte de renaturalització del riu Besòs és un model a seguir per a altres rius sotmesos a pressió humana. Amb solucions basades en la natura, aquest projecte no només millora la resiliència de l’ecosistema fluvial davant el canvi climàtic, sinó que també serveix com a exemple de com la integració de coneixements científics i la participació comunitària poden transformar els nostres entorns naturals per a les generacions futures. 

Font: Dolors Vinyoles: “La transferència de coneixement contribueix a l’apropament entre humans i natura.” (2024). Retrieved from https://xarxanet.org/ambiental/noticies/dolors-vinyoles-la-transferencia-de-coneixement-contribueix-lapropament-entre