Desxifrar el genoma d’una espècie endèmica a les Canàries per protegir la biodiversitat de l’arxipèlag
Un projecte liderat per les universitats de Barcelona i de La Laguna seqüenciarà el genoma complet de l’aranya Dysdera curvisetae, una espècie endèmica de l’arxipèlag canari que té l’hàbitat natural a la zona intermareal de la costa de Tenerife. La iniciativa és un dels vint projectes que impulsarà el Consorci de l’Atles Europeu de Genomes de Referència (ERGA) —el node europeu del Projecte BioGenoma de la Terra (EBP)—, que té per objectiu seqüenciar genomes de referència d’espècies d’organismes eucariotes per millorar la gestió i la conservació de la biodiversitat en territori europeu.
L’equip d’experts que lideren el projecte de seqüenciació del genoma de D. curvisetae són Sara Guirao Rico i Julio Rozas, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Conservació de la Biodiversitat (IRBIO) de la Universitat de Barcelona (UB), i Nuria Macías Hernández, del grup d’Investigació Sistemàtica, Biogeografia i Evolució d’Artròpodes de les Canàries, de la Facultat de Ciències de la Universitat de La Laguna (ULL).
Una espècie que viu en un hàbitat cada cop més amenaçat
L’espècie Dysdera curvisetae només s’ha identificat fins ara en tres localitats molt distanciades entre si de l’illa de Tenerife, «però és possible —admet Guirao, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB— que la seva distribució sigui més extensa. Pertany al gènere Dysdera, el gènere d’aranyes que més abunda en tot l’arxipèlag de les Canàries. Es tracta d’un gènere que s’ha diversificat moltíssim a les illes i se’n coneixen més de cinquanta espècies endèmiques, és a dir: exclusives d’aquest arxipèlag».
| L’espècie es troba a la zona intermareal —un hàbitat poc comú per a aquest gènere d’aranyes— i ha hagut de desenvolupar adaptacions específiques per sobreviure en l’ecosistema costaner. Des de fa anys, aquest és un dels hàbitats més amenaçats a l’arxipèlag, a causa del desenvolupament urbanístic, la contaminació, la sobreexplotació de l’àrea litoral, etc. |
Per aquest motiu, Guirao incideix que «seria important valorar l’estat de conservació i les amenaces que pateixen les espècies que habiten aquest ecosistema natural, cada vegada més reduït».
Malgrat la importància i diversitat de les aranyes en els ecosistemes naturals, la doctora Macías, del Departament de Biologia Animal, Edafologia i Geologia de la ULL, apunta que «s’ha donat poca transcendència a la seva conservació. A les Canàries no hi ha cap espècie d’aranya inclosa en el Catàleg canari d’espècies protegides, i encara no s’ha registrat cap espècie segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN)». Recentment, aquesta agrupació ha concedit un projecte en el marc del Grup d’Especialistes en Invertebrats de les Illes Atlàntiques (AIIS) —en què participen els investigadors Nuria Macías i Carlos Zaragoza de la ULL— per avaluar trenta-sis espècies d’aranyes de les Canàries, entre les quals es troba l’espècie Dysdera curvisetae.
Un model d’estudi de l’evolució en arxipèlags
Des de fa anys, el gènere Dysdera és objecte de recerca d’equips investigadors de la UB i la ULL que han impulsat diverses línies d’estudis genòmics per entendre els processos de colonització, diversificació i especiació a les illes Canàries.
Amb el projecte ERGA-EBP, que se suma a iniciatives anteriors de l’equip per estudiar diverses espècies del gènere Dysdera, es podrà generar el genoma de referència de l’espècie D. Curvisetae, la qual cosa «ens permetrà estudiar les bases genòmiques de la convergència adaptativa, un procés evolutiu que explica com espècies no relacionades de manera filogenètica són capaces de desenvolupar característiques semblants gràcies a l’adaptació a nínxols ecològics similars», detallen Guirao i Macías.
Les expertes asseguren que «podrem estudiar aquest procés evolutiu en un nou hàbitat poc comú en les aranyes d’aquest gènere i veure com aquests organismes s’adapten a un entorn particularment vulnerable als efectes antropogènics i al canvi climàtic». I afegeixen que «en paral·lel, el projecte també ajudarà a comprendre les conseqüències genòmiques de la colonització insular».
La seqüenciació del genoma de Dysdera curvisetae generarà un nou recurs genòmic que serà crucial per predir com factors com la degradació costanera i el canvi climàtic poden afectar aquests organismes i valorar quin és el seu potencial d’adaptació per fer front a tots aquests canvis. En aquest sentit, Rozas, que també és membre de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB), admet que «aquests recursos ens permetran desenvolupar estratègies eficaces per millorar la conservació d’aquesta espècie». El científic indica que «el projecte donarà visibilitat a l’espècie i a tot el seu ecosistema i, a més, permetrà que Dysdera curvisetae pugui actuar com a espècie paraigua per a la conservació de la resta d’espècies que habiten aquest ecosistema costaner».
Objectiu: protegir la biodiversitat a Europa
Aquesta iniciativa és un dels projectes emmarcats dins de l’acció global ERGA-BGE Enhancing Biodiversity Genomics Applications for Ongoing Case Studies, que té per objectiu potenciar la col·laboració entre institucions per impulsar la producció de genomes de referència i ampliar l’ús de dades genòmiques per protegir la biodiversitat en el marc europeu.
En el conjunt de projectes ERGA-BGE, diversos equips científics de trenta-tres països sumaran esforços per generar genomes d’alta qualitat que siguin referents per a la conservació de la biodiversitat o que permetin determinar com les espècies seleccionades contribueixen a la millora global del medi natural, la salut o la bioeconomia.