Descriuen els herbeis de caròfits a un llac del Cretaci i la seva relació amb la química de l’aigua

Les tècniques d’anàlisi geològica i paleontològica descriuen l’evolució d’un llac del Cretaci al jaciment de La Pedrera de Meià. 

L’estudi revela com les variacions ambientals van modelar les comunitats de caròfits del llac fòssil fa més de 125 milions d’anys. 

Un equip format per investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu de la Conca Dellà ha descrit els herbeis de caròfits i la seva relació amb la química de l’aigua del jaciment paleontològic de La Pedrera de Meià (Montsec, Pirineus). L’estudi s’ha fet a partir de l’anàlisi de làmines primes de les calcàries (làmines de 0,03 mil·límetres de gruix) que posteriorment s’observen al microscopi. Tot i que l’observació de les làmines de calcàries sovint no permet identificar els fòssils a nivell d’espècie, sí que dona una idea molt acurada de les algues que hi havia als llacs.  

Herbeis de caròfits i química de l’aigua 

L’observació de les làmines ha permès descriure dues comunitats diferents. La primera formada únicament per plantes amb fructificacions d’Echinochara sp. i tal·lus de Charaxis spicatus, i fou formada durant les primeres fases d’ompliment del llac, en petites bases temporals. Les altes concentracions d’elements com el ferro, el titani o el potassi indiquen que aquestes bases eren omplertes per aigües meteòriques, és a dir, provinents de torrents que arribaven al llac. Els isòtops d’oxigen indiquen moments d’evaporació, el que també es reflecteix amb la formació d’esquerdes  de dessecació que s’observen al microscopi.  

L’etapa final d’ompliment del llac presenta dues comunitats de caròfits, una d’aigua dolça i una d’aigua salobre. La comunitat d’aigua dolça estava composta per herbeis molt diversos, fins diversos amb tres tipus de plantes, una amb fructificacions d’Atopochara i talus de Clavatoraxis, fructificacions d’Ascidiella associades a tal·lus de Favargerella i fructificacions de Clavatoracies associades a tal·lus de Clavatoraxis. La comunitat d’aigua salada estava dominada per tal·lus del gènere Charaxis que possiblement pertanyien a porocaracies, una família que dominava aquests ambients al Cretaci Inferior, i en menor mesura de fructificacions d’Echinochara sp. i tal·lus de Charaxis spicatus. Associades a aquesta segona comunitat s’han trobat foraminífers i algues marines, el que dona suport a una certa salinitat.  L’anàlisi geoquímica d’aquestes roques indica que hi havia una entrada d’aigua salobre rica en estronci, però aquesta era baixa en comparació a l'entrada d’aigua dolça, ja que altres elements com el gal·li o les terres rares presenta uns valors típics d’aigua dolça.  

Coneixent un llac fòssil 

L’estudi ha permès entendre millor les condicions del llac que avui dia es coneix com “La Pedrera de Meià”. Els estudis paleontològics a La Pedrera de Meià, es remunten a principis del segle XX i durant aquest temps, el jaciment ha esdevingut un jaciment paleontològic del Barremià (130–126 Milions d’anys) amb interès a nivell mundial, perquè s’han trobat algunes de les plantes amb flor més antigues del món, la Montsechia vidalli, així com centenars de restes d’animals incloent peixos, amfibis, rèptils i fins i tot, ocells. Aquest estudi s’ha focalitzat en la micropaleontologia i com les condicions del llac van anar canviant al llarg de la seva història i com això va afectar les comunitats d’algues. A més proposa una nova metodologia per estudiar les restes de caròfits i entendre millor els llacs fòssils, mitjançant la combinació de l’estudi dels caròfits i de la geoquímica. Finalment, cal destacar que l'estudi s'ha publicat en accés obert a la revista Facies, gràcies a l'acord entre la Universitat de Barcelona i Springer: aquesta iniciativa facilita que la recerca científica estigui disponible per a tothom. 

Article de referència:  

Pérez-Cano, J., Gil-Delgado, A., Oms, O. et al. Paleoenvironmental constraints influencing charophyte communities in an Early Cretaceous Karstic Lake, La Pedrera de Meià Konservat-Lagerstätte (Southern Pyrenees): combining geochemical and palaeoecological analyses. Facies 71, 4 (2025). https://doi.org/10.1007/s10347-024-00696-9