03-06-2022
Descobert un nou gènere d'insecte en els rius temporals de Catalunya
Imatge de l'insecte plecòpter 'Tyrrhenoleuctra'. Autor: José María Fernández-Calero
El gènere de plecòpters Tyrrhenoleuctra es troba distribuït principalment al nord d'Àfrica i al sud de la península Ibèrica. Es tracta d'un insecte adaptat a viure en rierols d'aigües temporals i, de cada vegada, són més freqüents tant a la conca Mediterrània com a la resta del món, a causa de les condicions de canvi climàtic i sequera que pateixen alguns llocs del planeta.
L’equip d’ investigadors José María Fernández-Calero, Núria Bonada del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM), Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, Miguel Cañedo-Argüelles (CSIC-IDAEA) y José Manuel Tierno de Figueroa de la Universidad de Granada, han descobert aquest insecte en dos rius temporals del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a la província de Barcelona.
Aquest descobriment publicat al Boletín de la Asociación Española de Entomología, constitueix la presència d'un nou gènere, no només per a Catalunya sinó per a tot el nord-est de la península Ibèrica. Aquest fet converteix a Catalunya en l'única regió coneguda que acull els tres gèneres de la família Leuctridae presents al Paleàrtic occidental (Leuctra, Pachyleuctra i Tyrrhenoleuctra).
Els rius mediterranis presenten èpoques de sequera dures per als insectes aquàtics que hi viuen. Aquests han desenvolupat estratègies per a poder superar aquestes condicions per evitar la sequera, o bé per afrontar-la. Al grup dels plecòpters, l’estratègia que hi predomina és la segona perquè tenen una capacitat de vol i/o dispersió molt limitada. Els adults de Tyrrhenoleuctra concentren el seu període de vol des de finals d'hivern fins a la primavera (des de febrer a abril aproximadament), evitant així el període de sequera que s'estén des de final de primavera fins a les primeres pluges de tardor.
Crida l’atenció que s’hagi descobert un insecte als rius catalans el dia d’avui, tenint en compte la gran quantitat d'estudis sobre mitjans fluvials que han tingut lloc a Catalunya durant les darreres dècades. Aquest fet es podria explicar per una colonització recent, però l'escassa capacitat de dispersió d'aquest insecte (els mascles són braquípters, és a dir, tenen les ales reduïdes) fa que es descarti aquesta possibilitat. La hipòtesi més plausible és que hagi passat desapercebut pel fet que la majoria dels estudis s’enfoquen a nivell de família per estudiar la qualitat de les aigües. Ara bé, una altra possible explicació seria l’equivocació en la identificació dels organismes, ja que hi ha uns representants d'una altra família de plecòpters, coneguts com a Càpnids, que presenten una morfologia molt similar. A tot això és necessari tenir en compte l'escassa atenció que han rebut històricament els ambients fluvials temporals respecte als permanents.
Aquest descobriment recalca la importància de la conservació dels rius temporals a la regió Mediterrània perquè atresoren una biodiversitat única al planeta. A més, tal com s’acaba de demostrar, encara falta molt per descobrir, fins i tot aquells aspectes més fonamentals de la història natural dels insectes més coneguts.
".