25-01-2012
Darrere el moviment de les plaques tectòniques per estudiar la biodiversitat a la Mediterrània
Fa uns trenta milions d'anys, la conca de la Mediterrània occidental s'obria per la col•lisió tectònica de les plaques africana i euroasiàtica. Aquest episodi geològic, descrit en la bibliografia científica, va ser el punt de partida de la diversificació d'un grup d'aranyes endèmiques de la Mediterrània occidental, tal com demostra un nou estudi signat pels experts Miquel A. Arnedo i Leticia Bidegaray-Batista, del Departament de Biologia Animal de la UB i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Aquest article, publicat a la revista BMC Evolutionary Biology, està centrat en l'estudi del gènere Parachtes, un grup d'aranyes del sòl, d'hàbits nocturns i que durant el dia es refugien sota les pedres, entre la fullaraca o a l'escorça dels arbres. Es tracta, així mateix, d'unes caçadores actives que persegueixen les seves preses i que utilitzen la seda només per elaborar capolls on protegir-se. Aquest grup, endèmic de la Mediterrània occidental, inclou al voltant d'una dotzena d'espècies, que es troben a les illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, i a les penínsules ibèrica i itàlica. Tal com comenta Miquel A. Arnedo, director del Laboratori d'Artròpodes, Sistemàtica i Evolució de la UB, «aquest és el primer treball científic que demostra com aquest important procés tectònic a la Mediterrània va tenir un impacte rellevant sobre la diversificació de la fauna local».
Revisant hipòtesis sobre la geologia a la Mediterrània
En opinió de l'experta Leticia Bidegaray-Batista, primera autora de l'article, «fins ara s'havia assumit la idea que aquest procés geològic va originar la diversificació de grups faunístics que són endèmics del Mediterrani occidental. Ara bé, cap estudi científic ho havia confirmat. Amb aquest treball, demostrem per primer cop que la distribució del gènere Parachtes va lligada als processos tectònics de fa més de 25 milions d'anys a la Mediterrània».
El món de les aranyes ofereix un model d'estudi dels processos biològics i evolutius, i en aquest cas, permet revisar hipòtesis encara no contrastades en un context temporal ben estudiat per la geologia. Amb tècniques de filogènia molecular per estudiar gens (tres de nuclears i cinc de mitocondrials), i fent ús de punts de calibratge externs (biogeogràfics i també a partir de fòssils), els experts han confirmat que l'origen de la diversificació de les aranyes coincideix en el marc temporal amb aquest episodi de remodelació geològica de la Mediterrània, una àrea especialment activa de l'escorça terrestre durant l'oligocè.
Darrere el moviment de les plaques tectòniques
«Probablement, l'ancestre del gènere Parachtes -explica Miquel A. Arnedo- va arribar a la península Ibèrica provinent de l'Orient Mitjà a través d'Europa. A partir d'aquest punt, a la Mediterrània es pot seguir la diversificació dels llinatges mitjançant el moviment de plaques, com si fos una cinta transportadora. També ens ha sorprès el marc temporal de la separació detectada entre Còrsega i Sardenya: segons l'estudi, hi va haver una diferenciació força primerenca dels llinatges, tot i la proximitat geogràfica de les dues illes».
Determinar els factors que han generat la biodiversitat és clau per identificar i entendre la riquesa del patrimoni natural de la Mediterrània, una regió biogeogràfica on abunden els endemismes. Tal com afirma Leticia Bidegaray-Batista, «la distribució del gènere Parachtes a la Mediterrània ens plantejava diverses hipòtesis explicatives. En aquest cas concret, el factor generador d'aquestes espècies ha estat la dinàmica tectònica de la Mediterrània».
El treball publicat també aporta informació sobre la taxa de substitució dels marcadors genètics utilitzats habitualment en filogènia, que permet establir inferències temporals mitjançant rellotges moleculars. Les conclusions es contraposen a altres estudis filogenètics sobre la dinàmica de la diversificació biològica a la Mediterrània, en què s'associa el procés de poblament de la majoria de fauna de les illes amb la crisi salina del messinià, un episodi espectacular de canvi oceànic que va provocar el dessecament de la Mediterrània, al final del miocè.
Més informació:
Bidegaray-Batista, L.; Arnedo, M. A. «Gone with the plate: the opening of the Western Mediterranean basin drove the diversification of ground-dweller spiders». BMC Evolutionary Biology, octubre de 2011, 11, doi:10.1186/1471-2148-11-317.
Aquest article, publicat a la revista BMC Evolutionary Biology, està centrat en l'estudi del gènere Parachtes, un grup d'aranyes del sòl, d'hàbits nocturns i que durant el dia es refugien sota les pedres, entre la fullaraca o a l'escorça dels arbres. Es tracta, així mateix, d'unes caçadores actives que persegueixen les seves preses i que utilitzen la seda només per elaborar capolls on protegir-se. Aquest grup, endèmic de la Mediterrània occidental, inclou al voltant d'una dotzena d'espècies, que es troben a les illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, i a les penínsules ibèrica i itàlica. Tal com comenta Miquel A. Arnedo, director del Laboratori d'Artròpodes, Sistemàtica i Evolució de la UB, «aquest és el primer treball científic que demostra com aquest important procés tectònic a la Mediterrània va tenir un impacte rellevant sobre la diversificació de la fauna local».
Revisant hipòtesis sobre la geologia a la Mediterrània
En opinió de l'experta Leticia Bidegaray-Batista, primera autora de l'article, «fins ara s'havia assumit la idea que aquest procés geològic va originar la diversificació de grups faunístics que són endèmics del Mediterrani occidental. Ara bé, cap estudi científic ho havia confirmat. Amb aquest treball, demostrem per primer cop que la distribució del gènere Parachtes va lligada als processos tectònics de fa més de 25 milions d'anys a la Mediterrània».
El món de les aranyes ofereix un model d'estudi dels processos biològics i evolutius, i en aquest cas, permet revisar hipòtesis encara no contrastades en un context temporal ben estudiat per la geologia. Amb tècniques de filogènia molecular per estudiar gens (tres de nuclears i cinc de mitocondrials), i fent ús de punts de calibratge externs (biogeogràfics i també a partir de fòssils), els experts han confirmat que l'origen de la diversificació de les aranyes coincideix en el marc temporal amb aquest episodi de remodelació geològica de la Mediterrània, una àrea especialment activa de l'escorça terrestre durant l'oligocè.
Darrere el moviment de les plaques tectòniques
«Probablement, l'ancestre del gènere Parachtes -explica Miquel A. Arnedo- va arribar a la península Ibèrica provinent de l'Orient Mitjà a través d'Europa. A partir d'aquest punt, a la Mediterrània es pot seguir la diversificació dels llinatges mitjançant el moviment de plaques, com si fos una cinta transportadora. També ens ha sorprès el marc temporal de la separació detectada entre Còrsega i Sardenya: segons l'estudi, hi va haver una diferenciació força primerenca dels llinatges, tot i la proximitat geogràfica de les dues illes».
Determinar els factors que han generat la biodiversitat és clau per identificar i entendre la riquesa del patrimoni natural de la Mediterrània, una regió biogeogràfica on abunden els endemismes. Tal com afirma Leticia Bidegaray-Batista, «la distribució del gènere Parachtes a la Mediterrània ens plantejava diverses hipòtesis explicatives. En aquest cas concret, el factor generador d'aquestes espècies ha estat la dinàmica tectònica de la Mediterrània».
El treball publicat també aporta informació sobre la taxa de substitució dels marcadors genètics utilitzats habitualment en filogènia, que permet establir inferències temporals mitjançant rellotges moleculars. Les conclusions es contraposen a altres estudis filogenètics sobre la dinàmica de la diversificació biològica a la Mediterrània, en què s'associa el procés de poblament de la majoria de fauna de les illes amb la crisi salina del messinià, un episodi espectacular de canvi oceànic que va provocar el dessecament de la Mediterrània, al final del miocè.
Més informació:
Bidegaray-Batista, L.; Arnedo, M. A. «Gone with the plate: the opening of the Western Mediterranean basin drove the diversification of ground-dweller spiders». BMC Evolutionary Biology, octubre de 2011, 11, doi:10.1186/1471-2148-11-317.