Crònica d'una mort anunciada: les comunitats vegetals de congestera dels Pirineus com a indicadors del canvi climàtic
Ecosistemes vulnerables sota pressió climàtica: les comunitats vegetals de les zones de congestera dels Pirineus estan patint una transformació significativa degut a l'augment de les temperatures i la competència amb altres espècies.
Segons la investigadora de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, Estela Illa Bachs: "Les comunitats vegetals alpines dels Pirineus són indicadors clars del canvi climàtic"
La vegetació de les zones de neu als Pirineus: Un laboratori natural per al canvi climàtic
Les comunitats vegetals que habiten les zones de congestera, on la neu s’acumula durant bona part de l’any, han estat un refugi per a espècies alpines i àrtiques des del final de les glaciacions. En aquests ambients, que als Pirineus són de dimensions reduïdes i es troben dispersos per tota la serralada, el principal factor limitant per les plantes és el curt període de creixement, i només les espècies de congestera són capaces de completar el seu cicle reproductiu en tan poc temps. Actualment, però, aquestes comunitats estan patint un canvi significatiu a causa de la pressió del canvi climàtic i la competència amb les espècies dels prats alpins que les envolten. Ens ho explica la investigadora del grup de recerca GEOVEG de l’IRBio Estela Illa Bachs, especialitzada en ecologia de les comunitats vegetals alpines, que ha dedicat més de vint anys a estudiar les plantes de les zones de neu dels Pirineus Catalans.
Les comunitats vegetals de les congesteres són especialment vulnerables al canvi climàtic: la seva vegetació és dependent de la durada de la coberta de neu, i molt sensible a l’augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions. "Les plantes d'aquestes zones són petites i depenen molt de la humitat; una fosa de la neu més primerenca i una reducció de les precipitacions estivals pot afectar greument aquestes espècies", explica Estela.
Amb l’augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions hivernals, la neu es fon abans, augmentant el temps disponible per al creixement de les plantes. Això permet que plantes dels prats alpins que envolten les congesteres colonitzin aquestes zones, desplaçant les espècies més febles. Aquest procés posa en risc la conservació de les comunitats vegetals de les congesteres, tot i que a títol individual les espècies poden refugiar-se en petits indrets freds i ombrívols, de condicions favorables.
Els estudis de camp que es realitzen tant al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com també a tota la serralada pirinenca, permeten monitorar la distribució i composició d’aquestes comunitats al llarg del temps, indicant una reducció en alguns casos dràstica de les espècies adaptades a aquestes condicions extremes. Des de fa 20 anys, equips científics han establert parcel·les permanents en diverses zones dels Pirineus per monitorar el canvi en la vegetació. Les dades recollides indiquen una clara tendència a la fosa primerenca de la neu i una progressiva alteració en les comunitats vegetals. Aquest seguiment constant permet quantificar la velocitat del canvi climàtic i els seus efectes en els ecosistemes d'alta muntanya.
Projectes de conservació i reptes futurs
Segons Illa, és urgent una acció coordinada per conservar els ecosistemes i frenar la pèrdua de la biodiversitat. Les comunitats vegetals de les congesteres, poden ser en un ecosistema model per saber com pot evolucionar la vegetació en zones de muntanya. “Però no hi podem fer res, l'únic que podem fer és testimoniar i verificar la desaparició en bona part de les seves localitats”, i fa al·lusió al títol del llibre de Gabriel García Márquez: Crònica de una muerte anunciada”. Tot i que a les parts més elevades i nivoses de la serralada on pràcticament no hi ha prats alpins de moment no sembla que hi hagi un risc a curt termini, a la resta del territori la forta competència amb les espècies dels prats fa que aquestes comunitats vegetals corrin el risc de desaparèixer.
"El futur d'aquests hàbitats està en joc, i el seu seguiment continu ens ofereix dades clau per entendre la velocitat i l’abast dels canvis que estem vivint", conclou la Dra. Illa.