Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
22-09-2020

Cristina Linares, ICREA Acadèmia 2019

El programa ICREA Acadèmia 2019 ha distingit la trajectòria científica de la Dr. Cristina Linares, catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

El programa ICREA Acadèmia contribueix així a intensificar la recerca que duu a terme el professorat universitari que es troba en una fase totalment activa i expansiva de la seva carrera investigadora. Els guanyadors reben una subvenció per fer recerca durant un període de cinc anys.

La Cristina Linares, va obtenir l’any 2006 el doctorat a la UB, després va passar dos mesos a la Universitat de Santa Cruz (Califòrnia) i dos anys i tres mesos al Centre d’Oceanologie de Marseille del CNRS. El 2009, va tornar a la Universitat de Barcelona primer com a Juan de la Cierva i des del 2012 com a investigadora Ramon y Cajal. Durant aquest període, va realitzar estades de recerca al Centre ARC for Excellence of Coral Reef Studies (Townsville, Austràlia) treballant amb Terry Hughes i la Universitat de Hawai (Mānoa, EUA) amb Camilo Mora. Des d’abril de 2017, és professora agregada fins el Juliol 2020 que és catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. El 2019, la seva trajectòria investigadora va ser reconeguda amb un premi ICREA Acadèmia.

La seva recerca es centre principalment en la comprensió de les respostes dels ecosistemes bentònics marins mediterranis al canvi global per proporcionar informació útil per a la conservació i restauració dels ecosistemes costaners marins. La seva investigació combina sèries de dades a llarg termini, estudis experimentals mitjançant experiments in situ i en aquaris i eines de modelatge.

El seu programa de recerca s’ha centrat en: 1) els ecosistemes marins costaners a causa de l’augment de la pressió de les activitats humanes; 2) les espècies sèssils de llarga vida com a espècies model donada la seva fragilitat davant de les creixents pertorbacions i el seu paper proporcionant complexitat estructural a les comunitats; i 3) les reserves marines i les accions de restauració, que són les eines fonamentals per a la conservació dels ecosistemes marins.

La seva recerca contribueix a la conservació dels ecosistemes marins, a través de la  transferència de coneixement a entitats i administracions públiques.