Cristian Cañestro, ICREA Acadèmia 2022
El programa ICREA Acadèmia 2022 ha distingit la trajectòria científica del Dr. Cristian Cañestro, professor Agregat de la Secció de Genètica de la Facultat de Biologia i membre de l'Institut de Recerca en Biodiversitat (IRBio) de la UB.
El programa ICREA Acadèmia contribueix així a intensificar la recerca que du a terme el professorat universitari que es troba en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera investigadora. Els guanyadors reben una subvenció per fer recerca durant un període de cinc anys.
Trajectòria científica
Cristian Cañestro es va doctorar en Biologia a la UB l'any 2001. Durant la seva carrera, ha adquirit una àmplia experiència en centres de recerca internacionals que inclouen etapes a la Universitat de Reading (Regne Unit), Universitat de South Florida (EUA), Institut de Biologia del Desenvolupament a Marsella. (França), la Universitat de Kochi (Japó), i especialment a l'Institut de Neurociència de la Universitat d'Oregon (EUA) on va estar durant gairebé 8 anys com a investigador associat postdoctoral. L'any 2009 va tornar a la Universitat de Barcelona on va guanyar una plaça de professor i va encetar la seva etapa com a líder del seu grup EvoDevoGenomicsUB al departament de Genètica. L'any 2017 va guanyar una plaça fixa de professor Agregat. El seu lideratge s'ha consolidat com a investigador principal en tres projectes nacionals i un projecte europeu, a més de participar en nombroses col·laboracions internacionals especialment amb grups del Japó i Itàlia. Cristian Cañestro ocupa nombrosos càrrecs de responsabilitat, entre els quals destaquen els de membre electe del consell de govern de la UB, claustre-UB, junta de la facultat de Biologia, junta directiva de l'IRBio, junta permanent de la secció de genètica, i les comissions de recerca i doctorat en la secció de genètica. Cristian Cañestro participa en nombroses activitats docents, entre les que destaquen les classes del màster de Genètica i Genòmica i del màster de Biotecnologia Molecular, i dels graus de Biotecnologia i Bioquímica, i la major part de la seva docència està relacionada amb l'enginyeria genètica i la transgènesi animal. Cristian Cañestro també participa en nombroses activitats de difusió i transferència de coneixement al gran públic.Recerca EvoDevo
Entre les seves aportacions científiques, destaca el descobriment de la naturalesa ancestral del cervell tripartit dels vertebrats, i com el seu desenvolupament en els tunicats és independent de l'àcid retinoic en correlació amb la desintegració del clúster Hox. El seu treball amb el peix zebra ha contribuït a entendre l'impacte de la pèrdua de gens i el desenvolupament de models tumorals de l'anèmia de Fanconi. El treball del seu grup s'ha publicat a les revistes més prestigioses, entre elles diverses a Science i Nature, així com un parell de revisions a Nature Review Genetics, a partir de les quals el seu article “Evolution by gene loss” s'ha convertit en una revisió cardinal influent a l'estudi de la pèrdua de gens. Una de les aportacions més rellevants del seu treball s'ha publicat recentment a Nature (2021), destacada a la seva portada i amb l'autoria exclusiva de membres del seu grup a la UB, que revela que les pèrdues massives de gens cardiofaringis fa 500 milions d'anys van impactar l'evolució de l'estil de vida dels nostres avantpassats marins. A nivell internacional, Cristian Cañestro té un gran prestigi en els àmbits de l’EvoDevo en cordats i la pèrdua gènica, convidat freqüentment a impartir xerrades i conferències en congressos internacionals i nacionals, i ha rebut diversos premis: el premi 2022 al millor article de la Societat Catalana de Biologia SCB; el premi Ramón Margalef 2022 del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera al millor article derivat d'un doctorat; i el premi accessit premi Pere Alberch 2022 al millor doctorat en Biologia Evolutiva de la Sociedad Española de Biología Evolutiva.
Les línies de recerca actuals del seu laboratori se centren en dos programes, els resultats dels quals podrien ser potencialment transferits a la societat, les entitats públiques i les administracions. 1) En l'àmbit de la Biomedicina, l'estudi del desenvolupament cardíac i muscular a Oikopleura podria facilitar el desenvolupament d'un nou model animal per entendre millor les bases moleculars de determinades miocardiopaties humanes. 2) En l'àmbit de l'Ecologia Marina i les Ciències Ambientals, el treball sobre l'estudi de com el desenvolupament embrionari d'espècies marines si es veu afectat per biotoxines produïdes per afloraments d'algues nocives en el context del canvi climàtic o per contaminació acústica marí d'origen antropogènic, estudis que podrien conduir a desenvolupar nous biosensors per estudiar la salut dels oceans.