Com van arribar les aranyes migalomorfes fins a les illes Balears?

Les aranyes migalomorfes de trampeta són aranyes robustes i de cos pilós que viuen en tubs protegits per una petita porta camuflada en el terreny, des d’on sorprenen les seves preses. Aquest grup, amb setze famílies i més de 2.600 espècies —entre les quals s’inclouen les taràntules—, té un gran interès biogeogràfic: l’escassa capacitat de dispersió fa que les seves distribucions reflecteixin les vicissituds geològiques i climàtiques que hi ha hagut als llocs on viuen. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha demostrat l’origen de les nemèsies, un gènere de migalomorfes de distribució mediterrània. Segons el treball, publicat a la revista científica Journal of Biogeography, les nemèsies es van originar a la península Ibèrica i es van establir a les Balears mitjançant els ponts de terra que en successius moments geològics van connectar i desconnectar les illes i el continent.

Fa més d’onze milions d’anys, els avantpassats de les actuals nemèsies de les Balears s’estenien des de la serralada Bètica fins al territori que acabaria disgregant-se per formar les illes actuals. Els investigadors de la UB han fet servir tècniques genètiques de filogènia molecular per establir les relacions evolutives entre les nemèsies de les Illes i les peninsulars, i han comparat els resultats amb els moviments tectònics, ben establerts per la geologia, que van donar forma a l’orografia mediterrània.

El treball científic, liderat pel professor Miquel A. Arnedo i la doctora Elisa Mora, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), també està signat pels investigadors Angeliki Paspati (UB-IRBio) i Arthur E. Decae, de la Universitat de Gant (Bèlgica).

Més informació