Aquariofília: de l’afició a la ciència de mantenir peixos d’aigua dolça en aquaris

«Qui té peixos com a mascota no és un aquariòfil. Qui es preocupa per la biologia i l’ecologia dels peixos i crea un ecosistema on només són una part dels organismes que viuen a l’aquari, sí que ho és», explica l’investigador Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i primer autor d’un estudi publicat a la revista Fish and Fisheries que trenca tòpics sobre el món de la cria dels peixos d’aigua dolça i destaca la important tasca dels aquaristes seriosos per estudiar i conservar la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. També són autors de l’estudi Omar Domínguez (Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo, Mèxic), Josep Escribano Alacid (Associació Grup de Recerca d’Ecosistemes Aquàtics, AGREA) i John Lyons (Universitat de Wisconsin, EUA).

Tradicionalment, la bibliografia científica i el món del conservacionisme consideren l’afició als aquaris (aquariofília) com un hobby que no beneficia la conservació de la fauna aquàtica. Capturar animals del medi natural per mantenir-los en captivitat i alliberar mascotes quan ja no es volen són, si més no, els efectes negatius més directament associats amb aquesta pràctica. Aquest nou estudi matisa aquests prejudicis establerts i destaca el paper positiu dels aquaristes responsables i compromesos amb el món de la conservació biològica.

Més informació