Accions de restauració per millorar l’estat de conservació de les molleres d'alta muntanya del Pirineu català 

El projecte LIFE RESQUE ALPYR vol revertir els danys causats per l'explotació ramadera sobre les molleres 

Les molleres d'alta muntanya del Pirineu català, apreciades per la seva biodiversitat singular i pels processos ecològics únics que hi tenen lloc, s'enfronten a l'amenaça de l'explotació ramadera, que en alguns punts ha causat danys importants a aquests delicats ecosistemes. Tot i que moltes d'aquestes molleres estan ubicades dins àrees protegides, la seva degradació continua a molts llocs. En resposta a aquesta qüestió urgent, s'ha posat en marxa el projecte LIFE RESQUE ALPYR, centrat en accions concretes per restaurar i protegir diferents ecosistemes aquàtics i semiaquàtics d’altitud. Entre els ecosistemes diana del projecte hi ha les molleres d'Estanyeres, a l'Alt Àneu.  

Tipus de Restauració de les molleres 

La degradació de les molleres d'alta muntanya a causa de la ramaderia es deu sobretot al bestiar de grans dimensions, com les vaques i els cavalls. La seva activitat concentrada a certs indrets provoca el trencament de la vegetació, la compactació del sòl i l'erosió. Per combatre aquests processos destructius i assajar possibles mètodes de restauració, el projecte LIFE RESQUE ALPYR utilitza dos enfocaments diferents: restauració passiva i restauració activa.  

La restauració passiva implica excloure el bestiar d’una part de la mollera, sigui tot l’any, sigui només durant primavera i primera part de l’estiu. Aquesta acció permet que l'ecosistema es recuperi naturalment, sense rebre les pertorbacions més fortes. Com a restauració activa es recorre al trasplantament d'espècies de plantes especialitzades en àrees malmeses, per iniciar el procés de recuperació. Al llarg del projecte, es du a terme un rigorós monitoratge ecològic per enfortir la base científica per a una restauració ecològica efectiva.  

El projecte 

Aquest projecte és un gran treball de col·laboració on participen com a socis una dotzena d'institucions catalanes i italianes. El coordinador general del projecte és el Dr. Marc Ventura, del CEAB de Blanes (CSIC), especialista en sistemes aquàtics d’alta muntanya. L’equip de la Universitat de Barcelona (UB) du a terme les accions relatives a les molleres, liderat pel Dr. Aaron Pérez. El formen experts en ecologia de la vegetació d’alta muntanya, Josep M. Ninot, José Manuel Blanco, Eulàlia Pladevall i Víctor Lecegui tots membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El projecte també inclou com a socis la Generalitat de Catalunya, Forestal Catalana i l'empresa de gestió de fauna Sorelló.  

El projecte LIFE RESQUE ALPYR va començar oficialment el gener de 2022, amb l’objectiu clar de millorar l'estat de conservació de les espècies i hàbitats aquàtics i semiaquàtics del Pirineu català. En concret, el projecte s'adreça al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l'Alt Pirineu. De moment, el projecte ha completat la segona campanya d'estiu. Tot i que encara no s'han quantificat els resultats i els canvis resultants d'aquests esforços de restauració, la col·laboració entre institucions i experts ofereix perspectives prometedores per a la preservació de les molleres i dels estanys d'alta muntanya al Pirineu català. El projecte LIFE RESQUE ALPYR no és només un testimoni del compromís de la comunitat científica, sinó també de la necessitat urgent de protegir i restaurar aquests ecosistemes únics per a les generacions futures.