L’art de presentar en públic a la universitat La competència comunicativa oral docent i de l’alumnat com a eina d’intervenció didàctica i d’innovació a l’educació superior

Formadora

Carme Hernández Escolano, doctora en Educació, pedagoga del Centre per a la Innovació en Aprenentatge i el Coneixement (CLIK) a la UPF i investigadora del grup PSITIC (URL).

Destinataris

Personal docent i investigador que vulgui millora la seva habilitat comunicativa oral i la del seu alumnat.

Introducció

Entre les competències generals/transversals amb què es dissenyen els nous plans d’estudi a la universitat, la competència comunicativa és considerada clau i és altament valorada per l’entorn socioprofessional. La competència comunicativa oral és una capacitat requerida a qualsevol professional, és necessària per exposar idees i arguments i defensar punts de vista, i requereix del domini de la tècnica adient. Així mateix, és important tenir en compte que es tracta d’una competència condicionada per components subjectius i personals, on els aspectes no verbals determinen la percepció i l’eficàcia comunicativa. La presa de consciència de les limitacions i dels aspectes inconscients faciliten la comprensió i l’eficàcia comunicativa també en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.

D’una banda, la comunicació oral és un element clau en les relaciones humanes, però també en les interaccions i en la dinàmica que s’estableix en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’impacte del seu domini es fa palès en el rendiment, l’abordament i la satisfacció amb els processos educatius, la intuïció que els criteris d’avaluació sovint determinen la implicació amb què l’alumnat enfoca el seu aprenentatge, l’atribució i interpretació estratègica amb què encaren les activitats d’aprenentatge, i la constatació de la importància que l’entorn atorga a la competència oral com a element clau de la capacitat professional en qualsevol àrea de coneixement.

Així, el curs treballa el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de contextos afavoridors d’aquesta competència a través de presentacions orals en públic per a professorat i alumnat d’entorn universitari, des d’una perspectiva àmplia que entén l’aprenentatge com a camí, com a procés, i l’avaluació com a oportunitat de millora.

Partint d’un programa de desenvolupament competencial oral docent i de la pràctica reflexiva, es proposa influenciar des de l’estil comunicatiu docent i el disseny de contextos d’activitat oral en el marc de l’assignatura. Es planteja una doble vessant d’acció, la comunicativa i la didàctica, amb l’estudi d’impacte en el rendiment, la satisfacció i la percepció de competència.

Objectius

Analitzar models i vies per desenvolupar la competència comunicativa oral de docents i estudiants.

Incidència de la qualitat de les presentacions en públic:

    Perspectiva docent: millora de la competència comunicativa docent i en el disseny de contextos d’aprenentatge que afavoreixen la millora d’aquesta competència en els estudiants.
    Perspectiva de l’alumnat: percepció competencial i valoració dels contextos d’ensenyament i aprenentatge (EA).
    Perspectiva de l’entorn: valoració de la competència en diferents situacions comunicatives.

Consolidar els punts forts i identificar i millorar els aspectes febles de la competència comunicativa oral.
Millorar la docència en els aspectes relacionats amb la comunicació oral dels estudiants.

Contingut

    Què passa en una aula quan la comunicació és eficaç? La competència comunicativa oral com a eina d’intervenció per a la millora docent
    Paradigmes de la comunicació: models de competència comunicativa
    Competències: com dissenyar el programa?
        Factors incidents: creences i expectatives
        Com s’aprenen
        En quins contextos
    Reflexió: presa de consciència de l’estil comunicatiu
    Observació d’una situació comunicativa: pauta d’observació per al disseny i avaluació de la competència comunicativa entre l’alumnat
    Indicadors de competència comunicativa oral a través de la presentació en públic

Metodologia

Taller pràctic organitzat al voltant de quatre eixos:

Observació
Planificació
Pràctica
Avaluació i reflexió

El format presencial combina activitats d’atenció individualitzada amb sessions grupals. Abans de començar les sessions grupals es planteja una entrevista individualitzada de 15 minuts, amb la complementació d’un qüestionari previ que es contrasta en una fase posterior.

Les sessions grupals són pràctiques:

Preparació de presentacions en públic
Enregistrament
Cerca i anàlisi de material i recursos
Disseny de contextos d’aprenentatge
Autoavaluació i coavaluació

Fase I. Aspectes previs: entrevista personal prèvia (individualitzada)

Fase II. Activitat 1. Anàlisi de situacions comunicatives

Fase III. Aplicació personal: simulació

Activitat 2.1. Finalitat comunicativa: modalització

Activitat 2.2. Veu / Interpretació: control del ritme de la parla (observar - practicar)

Activitat 2.3. Presentació millorada: comunicació eficaç

Activitat 3.1. Preparació de la intervenció oral (analitzar la situació – planificar)

Activitat 3.2. Preparació d’un guió (planificar)

Activitat 3.3. Presentació final (practicar)

Fase IV. Valoració del procés i els resultats: qüestionari final

Avaluació

Avaluació continuada i feed-back a partir de les observacions i simulacions desenvolupades.

Bibliografia

Cano, E (2005). Com millorar les competències dels docents. Guia per a l’autoavaluació i el desenvolupament de les competències del professorat. Barcelona: Ed. Graó.

Castañer, M. (2012). El poder del lenguaje no verbal del docente. Comprender e investigar la comunicación pedagógica. Lleida: Ed. Milenio.

Coll-Florit, M. (Coord.); Aparici Aznar, M.; Rodríguez-Ferreiro, J. (2013). Llenguatge, ment i cervell. Una introducció a la psicolingüística i a la neurolingüística. Barcelona: Ed. UOC.
Corballis, M. C. (2014). La mente recursiva. Biblioteca Buridán. Intervención Cultural.

Cots, J. M. (1994). «El desarrollo de la competencia comunicativa oral». A: Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura. Barcelona: Ed. Graó.

Gazzaniga, Michael S. (2010). ¿Qué nos hace humanos? Col·lecció Transiciones. Madrid: Ed. Paidós Ibérica.

Tomasello, M. (2013). Los orígenes de la comunicación humana. Buenos Aires: Katz editores.

Vilà Santasusana, M. (2005). El discurso oral formal: contenidos de aprendizaje y secuencia didáctica. Barcelona: Ed. Graó.

Durada

9 hores

Calendari

Entrevistes individuals

16 i 17 d’octubre (a concretar amb cada participant, via telefònica): 15 minuts per participant + qüestionari previ

Sessions presencials

22 i 29 d’octubre i 5 de novembre, de 16.00 a 19.00 h

Places

Lloc

Faculta de Farmàcia, aula B-201, edifici B, 2a. planta

Idioma d’impartició

Català i castellà

Activitat finançada en el marc de l’Acord de formació per a l’ocupació de les administracions públiques, signat mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya