Jornada de portes obertes al Camp de Pràctiques Arqueològiques de la Facultat

Les excavacions a l’antiga fàbrica Tarrés aporten més dades sobre la Barcelona dels inicis de la industrialització

La Barcelona del segle XIX prèvia al Pla Cerdà va viure una transformació del paisatge urbà amb l’auge de l’ús de la ceràmica en la construcció i decoració de les façanes dels edificis. Actualment només es conserven a Barcelona restes d’una de les terrisseries on es produïa aquesta ceràmica: la fàbrica Tarrés, l’obrador d’aquest tipus més important que tenia la ciutat.

Les restes del taller d’Antoni Tarrés es troben al jaciment arqueològic situat al solar de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al barri del Raval, i cada estiu s’hi fan excavacions que són motiu d'estudi per part dels professors i estudiants d'aquest centre com a mostra de patrimoni industrial. En la darrera campanya s’han posat al descobert estructures del taller ocultes fins ara i múltiples peces elaborades a la fàbrica, com gerros, testos i rajoles que decoraven les façanes de les cases de Barcelona.

Des del punt de vista patrimonial, el solar de l’antiga fàbrica Tarrés es caracteritza per conservar gairebé tots els espais productius del taller, la qual cosa permet reconstruir el procés de fabricació dels productes. En la campanya del 2019 s’ha excavat en l’àmbit de molí —que servia probablement per triturar els elements bàsics per a esmalts i vidrats—, on s’han trobat un conjunt d’estructures, com ara dipòsits i piles. Entre els materials trobats que s’havien produït a la fàbrica destaquen un conjunt de testos amb escenes infantils, rajoles amb motius decoratius, gerros i testos amb elements vegetals, sifons de canonades, i fins i tot un cartell funerari. També s’hi ha trobat material del taller francès de L. Colle, cosa que demostra la relació entre els Tarrés i aquest obrador francès. D’altra banda, els treballs realitzats han posat en evidència que encara queda molt per excavar i molt material per conèixer.

Les restes descobertes fins ara al jaciment aporten informació sobre la vida de la Barcelona dels inicis de la industrialització: com funcionava una casa fàbrica com la d’Antoni Tarrés o la importància de la ceràmica com a element de construcció i decoratiu. Una normativa municipal del 1846 va permetre elevar les façanes de Barcelona a cent pams si es decoraven d’una manera adient, cosa que explica l’augment de la producció en terrisseries com la d’en Tarrés, que elaborava aquests elements decoratius. Actualment encara es poden veure més de seixanta treballs del terrissaire Tarrés en diferents edificis de Barcelona.

Des del punt de vista acadèmic, tenir un jaciment com aquest al solar de la Facultat de Geografia i Història permet la possibilitat, gairebé excepcional, que els alumnes del grau d’Arqueologia puguin fer pràctiques al mateix centre on estudien, gràcies a un conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona, que és l’entitat titular del solar. A aquest acord amb la ciutat, subscrit el 2012, s’hi suma l’assessorament que presta al projecte el Servei d'Arqueologia de Barcelona, que vetlla perquè les condicions de totes les intervencions que es fan a la ciutat siguin les idònies amb la finalitat d'obtenir el màxim de rendiment científic i ampliar el coneixement del lloc Des del 2014, estiu rere estiu, els estudiants participen en una campanya coordinada pel catedràtic Josep Maria Gurt i dirigida per l’arqueòleg Jacinto Sánchez Gil de Montes. A més, el jaciment acull el projecte de divulgació ArqueUB, que permet a estudiants de secundària i batxillerat fer una estada a l’excavació arqueològica, al mateix temps que es duen a terme accions divulgatives per al públic general.