Divulgadors made in UB

 

 

 

 

 

 

Apropant la nanotecnologia a la societat

Jordi Díaz (Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona)

 

Jordi Díaz s’ha proposat apropar la nanociència i la nanotecnologia a la societat, i ho fa mitjançant la unitat NanoDivulga UB. Al vídeo, Díaz explica un dels projectes d’aquesta unitat: el NanoEduca, que té l’objectiu de formar professors i alumnes de secundària i batxillerat. El programa té una durada de trenta hores i s’hi explica què és la nanotecnologia, quines aplicacions té, quins riscos, beneficis i implicacions ètiques. També s’ofereixen les eines i els recursos necessaris per facilitar l’entrada de la nanotecnologia i la nanociència a les aules i es fa una visita al laboratori.

 

 

 

 

Els ulls de la nanociència

Sònia Estradé (Departament d’Electrònica)

 

La investigadora Sònia Estradé basa la seva recerca en la microscòpia electrònica de transmissió. Aprofita el fet que l’electró es comporta tant com a partícula com també com a ona per aconseguir una òptica anàloga a la que té la llum. La longitud d’ona de l’electró és petita i, per tant, permet veure coses petites. Per aquest motiu, assegura que «aquesta tècnica es converteix en els ulls de la nanotecnologia».

 

Estradé, amb l’objectiu de fer entendre la seva recerca als públics no especialitzats, utilitza un aparell que simula el funcionament d’un microscopi electrònic. L’experiment consisteix a apuntar amb un làser unes petites xarxes de difracció per veure l’efecte de la difracció sobre la llum. Entenem, aleshores, que aquest és el mateix efecte que tenen les xarxes cristal·lines dels materials d’estat sòlid sobre l’electró.

 

 

 

 

Projecte CODE (Collaborative Education)

Ricardo Graciani (Institut de Ciències del Cosmos, Facultat de Física)

 

Projecte CODE (Collaborative Education) Ricardo Graciani (Institut de Ciències del Cosmos, Facultat de Física) Ricardo Graciani, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), explica en aquest vídeo en què consisteix la iniciativa Collaborative Education (CODE), una manera d’ensenyar diferent, més ajustada a la realitat del moment, en què tot el coneixement es pot emmagatzemar en un dispositiu de butxaca, i en què el que cal de veritat és aprendre a aprendre. Aprendre on i com es troba el coneixement, i combinar-lo per obtenir la solució als problemes.

 

 

 

Observar la complexitat del cervell a través de les seves connexions

Joan Guardia (Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa. Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències.
UB Institute of Complex Systems)

 

Joan Guàrdia presenta la investigació del Grup de Recerca sobre Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia i parla de la necessitat de models estadístics i matemàtics per entendre per què el cervell humà respon de manera diversa davant els estímuls que rep. Per exemplificar-ho, en aquest vídeo reprodueix dos fragments de música i ens explica que aquests no activen les mateixes àrees cerebrals, perquè probablement estan associats a records diferents. Guàrdia descriu l’impacte de determinades malalties neurodegeneratives en la trama de connexions del cervell, i ens recorda com de positiu és l’apropament a la cultura per al seu bon funcionament.

 

 

 

Ultracold UB, recerca d'àtoms ultrafreds als instituts

Bruno Julià (Professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB)).

 

En Bruno Julià és professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos. Darrerament, el seu treball en física teòrica s’ha centrat en estudiar la física d’àtoms ultrafreds i els fenòmens quàntics que es produeixen en àtoms a molt baixa temperatura.

Amb el projecte Ultracold UB, volen apropar la mecànica quàntica i aquesta recerca a estudiants de totes les edats i al públic general, a través de la seva connexió amb aspectes més clàssics de la física.

 

 

 

De sentir els terratrèmols a estudiar-los

Giorgi Khazaradze (Grup RISKNAT, Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà, Facultat de Ciències de la Terra)

 

Giorgi Khazaradze és professor del Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, i pertany al Grup de Recerca en Riscos Naturals (RiskNat). Al vídeo, Khazarazde explica que va decidir dedicar-se a la geofísica perquè els seus pares són físics i els seus oncles són geòlegs. Així mateix, desvela el motiu pel qual es va especialitzar en sismologia: perquè l’any  1998, quan ell cursava segon curs, hi va haver un terratrèmol devastador a Armènia que va causar 5.000 morts. Aquest succés el va fer reflexionar. Va pensar que si era capaç de fer i transmetre recerca sobre els terratrèmols, podria salvar vides.

 

 

 

 

L’estadística és a tot arreu

Jaume Llopis (Departament d’Estadística)

 

Jaume Llopis, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia, es defineix a si mateix com un «animal comunicador». En el vídeo explica que fa tres anys va posar en funcionament el blog La estadística: una orquesta hecha instrumento —que ja acumula més d’un milió de visites— amb l’afany de divulgar una disciplina, aparentment àrida, que està a tot arreu i que s’utilitza en qualsevol àmbit: des de la medicina fins a la lingüística, passant per totes les àrees del coneixement.   

Llopis té per objectiu fer una divulgació de l’estadística apta per a tots els públics, transmetent la idea que moltes de les decisions que prenem diàriament depenen d’informació estadística, encara que de vegades ho fem de manera inconscient.

 

 

 

Opensky, l'oportunitat d'ensenyar astronomia amb dades reals

Xavier Luri (Professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, investigador de l'ICCUB-IEEC)

En Xavier Luri és professor del Departament de Física quàntica i astrofísica de la UB i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos.

Luri està centrant la seva feina en la missió de l’Agència Europea de l’Espai “Satèl·lit Gaia”, que té per finalitat elaborar un mapa en 3D de la nostra galàxia. A partir d’aquest projecte, proposa la iniciativa divulgadora “Opensky”, que pretén utilitzar les dades astronòmiques actualitzades proporcionades pel satèl·lit i amb les que treballen els mateixos científics per a ensenyar astronomia.

 

 

 

Química quotidiana

Claudi Mans (Catedràtic emèrit d’Enginyeria Química de la UB)

En Claudi Mans és catedràtic d’Enginyeria Química de la Facultat de Química i professor emèrit de la Universitat de Barcelona. En aquest vídeo, ens explica com fa anys que s’ha entregat a la tasca divulgadora, centrant-se en explicar aquells aspectes o fenòmens quotidians de la ciència que /ja hem après/ja coneixem/ per tal d’entendre’ls millor.

Mans col·labora en el projecte Ciència Animada de La UB Divulga per difondre els conceptes científics i les habilitats necessàries per fer i entendre la ciència.

 

 

 

 

El Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA):
projectes, tècniques de recerca i comunicació del risc

Maria del Carme Llasat (Departament de Física Aplicada. Facultat de Física)

Maria del Carme Llasat presenta la recerca del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses. En aquest vídeo podem veure de quina manera la geografia, la història, la meteorologia, les ciències ambientals i la física es troben a GAMA per cercar solucions als problemes relatius als riscos naturals que obstaculitzen el desenvolupament sostenible.
Llasat també ens parla de l’estudi de l’impacte del canvi climàtic en els riscos naturals, així com dels riscos en la societat, i dels tres projectes principals del grup: HOPE, FLOOD-UP i PIRAGUA.

 

 

 

 

L’escultura sonora com a mitjà interdisciplinari i interactiu de divulgació, sensibilització i participació

Martí Ruiz (Grup de Recerca Consolidat Barcelona: Recerca, Art i Creació (BRAC), Facultat de Belles Arts)

 

Martí Ruiz, del Grup de Recerca Consolidat Barcelona: Recerca, Art i Creació (BRAC) de la Facultat de Belles Arts, parla de l’escultura sonora com a mitjà interdisciplinari i interactiu de divulgació, sensibilització i participació. En el vídeo posa en relleu la tasca divulgadora del treball engegat pels germans Baschet fa més de seixanta anys i explica que, a banda de la mostra que van organitzar al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, el BRAC duu a terme moltes altres activitats, tant en escoles com en centres culturals. La fita és clara: aconseguir l’entusiasme dels participants a partir d’allò sensorial.

 

 

 

 

Estudiar les empreses familiars a partir de la col·laboració empresa-universitat

Pilar Saldaña (Facultat d'Economia i Empresa. Departament d’Empresa. Directora de la Càtedra de l'Empresa Familiar de la UB)

 

Pilar Saldaña dona a conèixer la recerca sobre l’activitat de les empreses familiars a Catalunya i explica el valor formatiu dels seminaris de la Càtedra de l'Empresa Familiar de la UB. En aquest vídeo, l’experta detalla el funcionament dels seminaris, impartits per empresaris que pertanyen a empreses familiars.

 

 

 

Les relacions entre rius i ciutats

Albert Santasusagna (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional)

 

L’investigador en formació Albert Santasusagna estudia la relació entre els rius i les ciutats, tant des d’un vessant històric —analitzant fenòmens com les grans inundacions, per exemple—, com urbanístic —des dels anys seixanta fins a l’actualitat—, o geogràfic —a partir de comparar ortofotografies aèries d’èpoques diferents.

 

La posada en marxa l’any passat del projecte Camins infinits li ha permès explicar a les escoles, amb xerrades divulgatives i entenedores, en què consisteix la seva recerca i com és el dia a dia d’un investigador.

 

 

 

 

Manicula, taller d'edició i anotació de textos

Albert Soler (Investigador del Centre de Documentació Ramon Llull – UB)

L’Albert Soler, professor literatura medieval al Departament de Filologia catalana i investigador del Centre de Documentació Ramon Llull de la UB, ens presenta el projecte Manicula. Manicula és el resultat de la col·laboració entre la UB i l’editorial Barcino; un taller d’anotació i edició de textos que té per finalitat crear un espai de divulgació que permeti fer públiques a “temps real” els resultats de les recerques dutes a terme, implicant a més a les estudiants de la Facultat de Filologia. Manicula: manicula.narpan.net

 

 

 

 

La FECYT com a instrument clau per fomentar la cultura científica, tecnològica i de la innovació

Sonia Arnés (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, FECYT)

 

Sonia Arnés va ser convidada a la V Trobada de Divulgadors de la Universitat de Barcelona per orientar els investigadors sobre les directrius generals que cal seguir a l’hora de presentar un projecte a la convocatòria d’ajuts de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació.
En el vídeo, Arnés posa en relleu els objectius principals de la FECYT –que es va crear el 2001 per impulsar la ciència i la innovació i depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat–  com a instrument idoni per divulgar la ciència i incrementar la cultura científica, i explica que també es promouen programes de foment de les vocacions científiques.

 

 

 

 

‘Scientia’, divulgant ciència a través d’un blog

José Manuel López Nicolás (Universitat de Múrcia)

 

L’investigador José Manuel López Nicolás és expert en encapsulació molecular de compostos bioactius per utilitzar-los en la indústria cosmètica, alimentària o farmacèutica.

 

López Nicolás va ser convidat a la IV Trobada de Divulgadors perquè expliqués la seva vessant de divulgador científic. Fa anys va posar en marxa un blog anomenat Scientia. Amb poc temps, el portal s’ha convertit en un referent a tot l’Estat. Allò que més repercussió ha tingut de Scientia és, d’una banda, la denúncia al màrqueting pseudocientífic, amb exemples de publicitat enganyosa d’alguns productes que es comercialitzen actualment; i de l’altra, les adaptacions a la trilogia d’El senyor dels anells que l’investigador fa dels articles que publica amb el seu equip de recerca en revistes especialitzades. Transforma els articles científics en apunts de blog en què apareixen els personatges de la saga cinematogràfica, i aconsegueix, així, una visibilitat extraordinàriament més gran que la de la recerca en qüestió.

 

 

Estratègies per comunicar la ciència a les xarxes socials

Marcos Piñeiro (Consultor de comunicació digital i director de Concepto05.)

 

En Marcos Piñeiro és consultor de comunicació digital, professor de social media marketing i director de Concepto05.

 

Piñeiro entén la post-veritat com un fenomen derivat de la democratització de la informació a les xarxes socials; que és positiva però alhora està generant molta competitivitat entre continguts, però no tots provenen de fonts fiables o acreditades. Per aquest motiu, al seu taller proposa analitzar quines eines utilitza aquesta post-veritat per difondre els seus continguts i com es poden aprofitar des de la divulgació científica per tal que el contingut d’aquesta tingui més repercussió