El terme epanadiplosi procedeix del grec ἐπαναδίπλωσις ‘reduplicació’. La epanadiplosi és una figura de dicció que consisteix en la repetició d’una o més paraules al començament i al final d’un enunciat. En la retòrica clàssica també se la denomina amb el mot llatí redditio.
Continguts
Explicació
L’epanadiplosi es pot representar gràficament amb l’esquema [x…x].
En poesia, l’epanadiplosi suposa la repetició d’elements al si d’una mateixa unitat mètrica, al seu principi i final; per això, aquesta figura sovint reforça els límits que imposa el vers i, no tan sovint, l’estrofa.
Verde que te quiero verde
(García Lorca, Romance sonámbulo)
Mono vestido de seda
nunca deja de ser mono
(Góngora, Vejamen que se dio en Granada, vv. 115-116)
Fuera menos penado si no fuera
nardo tu tez para mi vista, nardo,
cardo tu piel para mi tacto, cardo,
tuera tu voz para mi oído, tuera.
Tuera es tu voz para mi oído, tuera,
y ardo en tu voz y en tu alrededor ardo,
y tardo a arder lo que a ofrecerte tardo
miera, mi voz para la tuya miera.
Zarza es tu mano si la tiento, zarza,
ola tu cuerpo si la alcanzo, ola,
cerca una vez pero un millar no cerca.
Garza es mi pena, esbelta y triste garza,
sola como un suspiro y un ay, sola,
terca en su error y en su desgracia terca.
(Miguel Hernández, El rayo que no cesa)
En el sonet anterior es pot observar com la successió d’epanadiplosis al llarg de la composició dóna lloc a la combinació d’aquesta figura amb d’altres com l’anàfora o l’epífora amb paronomàsia.
També és freqüent que determinades variacions de forma o funció de l’element repetit donin lloc a una epanadiplosi combinada amb un políptoton:
ipsum obtestemur ueniamque oremus ab ipso:
‘a ell mateix implorem i aquesta gràcia preguem-li, a ell mateix’
(Virgili, Eneida 11, v.358)
Per raó del seu caràcter cíclic, l’epanadiplosi se sol emprar en el llenguatge publicitari per tal de delimitar els eslògans i dotar-los així de certa rotunditat. Per exemple:
Fino La Ina. Imposible beber algo más fino
Nada comparable al nuevo Opel Corsa, nada
¿Cansada de estar cansada? (Floradix, complement alimentari)
Conceptes relacionats
Figura de dicció
Anàfora
Epífora
Paronomàsia
Políptoton
Bibliografia bàsica
Azauste, A. - Casas, J. (1997), Manual de retórica española, Barcelona, Ariel.
Lausberg, H. (1968), Manual de retórica literaria, 3 vols., Madrid, Gredos (trad. de J. Pérez Riesco de l’original alemany Handbuch der literarischen Rhetorik, München, Max Hueber, 1960).
Lázaro Carreter, F. (3a ed) (1971), Diccionario de términos filológicos, Madrid, Gredos.
Marchese, A. - Forradellas, J. (1986), Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Barcelona, Ariel (trad de J. Forradellas de l’original italià Dizionario di retorica e di stilistica, Milano, Mondadori, 1978).
Mayoral, J. A. (1994), Figuras Retóricas, Madrid, Síntesis.
Mortara Garavelli, B. (1991), Manual de retórica, Madrid, Cátedra (trad. de M. J. Vega de l’original italià Manuale di retorica, Milano, Bompiani, 1989).
Oriol Dauder, J. A. - Oriol i Giralt, J. (1995), Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius, Barcelona, Llibres de l'Índex.
Spang, K. (2005), Persuasión. Fundamentos de Retórica, Pamplona, Ediciones de la Universidad de Navarra.