- tal com estableix la normativa
- tal com va fer Galileu
- tal com es mostra en la figura
Tingueu en compte, doncs, que tal i com és inadmissible, i no n’hem de deixar passar ni una, d’aquestes is.
Els destacats
De vegades la conjunció i se’ns escapa i apareix allà on no toca. Passa en el cas de l’expressió tal com, que hauria de parar els cops de la i, però no sempre la veu venir.
Tingueu en compte, doncs, que tal i com és inadmissible, i no n’hem de deixar passar ni una, d’aquestes is.
Tingueu en compte, doncs, que tal i com és inadmissible, i no n’hem de deixar passar ni una, d’aquestes is.
Sovint, confonem les expressions si escau i si s’escau. S’assemblen tant que semblen bessones. Comparteixen que solen anar entre comes, però cadascuna té uns usos propis i no intercanviables.
En general, si escau es pot substituir per si cal i si s’escau, per si es produeix. Per tant:
En general, si escau es pot substituir per si cal i si s’escau, per si es produeix. Per tant:
- La comissió pot concertar, si escau, entrevistes amb els candidats. [= si cal]
- L’execució del projecte, si s’escau, demanarà una gran inversió. [= si es produeix]
La consulta
- (16/09/2024)
En anglès és habitual usar el mot academia en el sentit per referir-se al món universitari. En català, en canvi, el mot acadèmia s’usa habitualment per referir-se a altres tipus d’institucions, tal com reflecteixen les diferents accepcions del DIEC2:
DIEC2:
1 1 f. [HIH] [LC] Societat literària, artística o científica constituïda per a l’avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina.
1 2 f. [HIH] [LC] Junta dels acadèmics.
1 3 f. [HIH] [LC] Lloc on els acadèmics tenen les juntes.
2 1 f. [PE] [LC] [DE] Escola o lloc on s’estudia la pràctica de certes arts. Acadèmia de música. Acadèmia de dibuix. Acadèmia militar. Acadèmia de cant. Acadèmia de ball.
2 2 f. [PE] Establiment d’ensenyament de caràcter privat. Acadèmia d’idiomes.
3 f. [AR] Estudi de nu fet del natural.Aquestes definicions contrasten amb el principal significar recollit per a l’anglès academia a l’Oxford Advanced Learner’s Dictionary (i en altres diccionaris d’anglès):
the world of learning, teaching, research, etc. at universities, and the people involved in it
- leading figures from academia and industry
Per tant, cal anar alerta a no fer una traducció sistemàtica de l’anglès academia cap al català acadèmia. Altres traductors, com F. A. Navarro, des del seu Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico (consultable des de Cosnautas amb subscripció), també adverteix sobre aquesta diferència entre anglès i castellà, aplicable també al català:
Academia (o Academe). Término traidor; no es una ‘academia’ (Academy), sino la universidad en el sentido más amplio de el mundo universitario o la comunidad científica e investigadora. Véase también → academic y → academician.►► Con frecuencia, el término Academia engloba también, además de todas las instituciones universitarias propiamente dichas, también los grandes centros e instituciones de investigación y tecnológicos (a menudo vinculados a una o varias universidades, pero no siempre; en el caso de España, por ejemplo, incluiría los organismos públicos de investigación [OPI], como todos los dependientes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas [CSIC] o del Instituto de Salud Carlos III [ISCIII]). En estos casos, una buena traducción suele ser universidades y centros de investigación.
Les guies ràpides
Les guies ràpides
Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres. En general, quan van davant d’un nom, s’escriuen amb lletres. En canvi, quan van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres. Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.
En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests aspectes formals tenen com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.
Guia breu, elaborada conjuntament pels serveis lingüístics de diverses universitats a partir dels errors més habituals, per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàndards de qualitat interuniversitària adreçada, especialment, a les persones que redacten pàgines web institucionals.
La terminologia
- (27/03/2025)
La comptabilitat és una branca de l'economia que s'estudia en diversos graus i màsters de la Universitat de Barcelona, principalment Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Actuarials i Financeres, i Economia. El Vocabulari de comptabilitat, consultable des del portal UBTERM, recull 193 termes bàsics d'aquest àmbit, amb la denominació en català, castellà i anglès, que són les llengües més habituals en la docència d’aquesta matèria. La selecció dels termes s’ha fet a partir de materials de classe, amb l’objectiu d’oferir la denominació correcta per a les tres llengües en què es presenten els termes seleccionats. Aquest vocabulari és una iniciativa de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa, integrada en la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB. Han participat en l'elaboració del vocabulari professors i estudiants de la Facultat, i tècnics, becaris i col·laboradors dels Serveis Lingüístics. Per aprofundir més en la terminologia de la comptabilitat i disciplines afins, es pot consultar el portal Terminologia d'economia i empresa del TERMCAT, que permet la consulta simultània d'una quinzena de diccionaris, a més de recollir apunts terminològics, productes multimèdia i articles. [wonderplugin_slider id=45]
- (16/01/2025)
La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha publicat el número 30 de la revista Terminàlia, corresponent al segon semestre de l'any 2024. Aquest número conté quatre articles científics, un dossier dedicat a les accions de dinamització terminològica, una entrevista a Francesc Xavier Vila Moreno, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i una semblança sobre el científic i divulgador Marc Boada i Ferrer, conegut per la seva participació en el programa Quèquicom. Dins l'apartat «Dossier» es descriuen tres accions de dinamització terminològica: una col·laboració entre el Grup Bon Preu i el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'activitat d'un divulgador científic a les xarxes socials, i les reflexions i propostes sorgides de la XXI Jornada de la SCATERM, concebuda com un laboratori d'idees col·laboratiu per diagnosticar les dificultats en la implantació i difusió de la terminologia catalana i per identificar estratègies de millora. Aquest número i tots els anteriors es poden consultar des de l'Hemeroteca científica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, dins l'apartat Arxius de Terminàlia. [wonderplugin_slider id=37]
La nomenclatura
- (19/09/2024)
El web bcn.cat/nomenclator, de l’Ajuntament de Barcelona, explica l’origen del nom dels carrers de la ciutat de Barcelona i en fixa l’escriptura. Per designar molts dels carrers, s’han fet servir noms de personatges importants: escriptors, inventors, metges, polítics, religiosos, reis… però també n’hi ha que porten noms d’origen incert, probablement relacionats amb fets, situacions, pràctiques o decisions veïnals. «Entre els noms de carrer curiosos, hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, anomenat així perquè es trobava fora dels plànols del projecte del Mas Guinardó i es descuidaren de posar-hi nom. També en aquest barri hi ha el carrer dels Periodistes, perquè un grup de professionals de l’Associació de la Premsa s’hi van construir pisos en cooperativa. A Gràcia hi ha el carrer del Perill, perquè ho era transitar-hi, de tants sots que hi havia a terra i de manca d’il·luminació nocturna. A la Ciutat Vella, hi ha el carrer de les Egipcíaques, perquè del 1579 al 1699, hi hagué una casa de dones que s’apartaven del món per fer penitència, a imitació de santa Maria Egipcíaca.» (Vilaweb, 16 de març de 2009) El portal explica també com es decideixen els noms dels carrers, i conté una bústia de suggeriments per informar de possibles errors que s’hi puguin observar. Els noms es poden cercar des del diccionari virtual, navegant per les lletres de l’alfabet, o bé per mitjà del cercador. Des del punt de vista lingüístic, és interessant perquè estableix l’ús dels articles i preposicions que regeix cada denominació. Així, per exemple, recull l’avinguda Diagonal (que no és avinguda de la Diagonal), el carrer d’en Blanco (que no és de Blanco ni del Blanco), el carrer de la Mare de Déu de Port (i no del Port) o el carrer de Mercaders (i no dels Mercaders). [wonderplugin_slider id=2]
El butlletí
- Categories de professorat i beques de col·laboració
- Kit de supervivència per a estudiants
- Tal com raja! Is que se’ns escapen
- Marques registrades: de nom propi a nom comú
- De topònims i terminologia amb nom propi
- Premis, accessibilitat i nomenclatura acadèmica
- Per Nadal no tot s’hi val!
- De comiats ben puntuats a acollides molt actives
- Compendium.cat, el portal del català jurídic
- Retrucs: quinze anys d’ajuda a l’edició de textos
- UNE-ISO de llenguatge planer, també en català
- La terminologia dels ODS
- Convocatòria de correcció de material docent
L’apunt
- (26/03/2025)
Tothom sap que el porta-retalls és l'eina que permet copiar text o imatges d'un document de manera temporal, i poc després recuperar-los i enganxar-los en un altre document o aplicació. Per regla general, també sabem que, si copiem un altre element, s'enganxa «a sobre» del que hi havia al porta-retalls. És a dir, amb la drecera
Ctrl + Vo amb l'opcióEnganxadel menú que apareix en clicar amb el botó dret del ratolí, al punt d'inserció actiu apareix el darrer element copiat.Les darreres versions de Windows, però, tenen un porta-retalls avançat que guarda memòria dels darrers elements textuals o visuals copiats. Això permet recuperar-los independentment del moment en què s'han enviat al porta-retalls.
Amb la drecera
⊞ Win + V, s'accedeix a l'historial d'elements copiats (si no l'heu activat mai, apareix un botó per activar-lo al quadre de diàleg). Un cop activat, en prémer la drecera apareix la llista d'elements copiats. Si voleu recuperar un dels elements desats, només cal que el cerqueu a la llista i que hi cliqueu a sobre.Convé tenir en compte dos aspectes importants: aquest historial continua sent temporal, en el sentit que, quan reinicieu la sessió, es netegen els elements desats, i només pot emmagatzemar text o imatges, en cap cas fitxers ni carpetes.
[wonderplugin_slider id=202]
Les recomanacions
Guies d’iniciació a la redacció de les disciplines acadèmiques
