Els sistemes de gestió de signatures que permeten concentrar les peticions de signatura de documents electrònics adreçades a un usuari, reben generalment el nom de porta-signatures o portafirmes, que és el nom que tradicionalment han rebut les carpetes o carteres on es posen els documents que s’han de signar.

La denominació recollida als diccionaris catalans és portafirmes, encara que també és correcte usar la denominació porta-signatures, tal com es recull en la Nomenclatura de gestió universitària (consultable des del Cercaterm).

La denominació porta-signatures presenta una gran vacil·lació ortogràfica: porta signatures, portasignatures, porta-signatures. De totes aquestes opcions, només és correcta ortogràficament la forma amb guionet (porta-signatures), ja que es tracta d’un mot compost patrimonial (no pas culte) en què el segon element comença per essa, i per tant cal separar-lo amb guionet per evitar una mala pronúncia (vegeu l’apartat 4.3.2.2 d) de l’Ortografia catalana).

Aquest nom també s’usa com a nom propi d’algun d’aquests sistemes, com és el cas del PortaSignatures UB. En aquest cas, s’entén que el nom és una mena de marca i, per tant, es tracta d’un nom propi, en què s’ha optat representar els dos components del nom amb la inicial majúscula, de manera similar al cas de PowerPoint. És una opció acceptable perquè l’ús de la majúscula al principi del segon element fa de marca demarcativa que ajuda a identificar cadascun dels components del nom i, per tant, en facilita la pronúncia correcta.

Cal tenir present, però, que aquesta grafia aglutinada amb majúscula inicial en els dos components només és acceptable com a nom propi. Quan fa referència al nom comú, cal escriure’l amb guionet. Així, doncs, podem dir que el PortaSignatures UB és un porta-signatures o portafirmes per a la gestió de la signatura de documents electrònics.