Els destacats

Sovint, confonem les expressions si escau i si s’escau. S’assemblen tant que semblen bessones. Comparteixen que solen anar entre comes, però cadascuna té uns usos propis i no intercanviables.

En general, si escau es pot substituir per si cal i si s’escau, per si es produeix. Per tant:

  • La comissió pot concertar, si escau, entrevistes amb els candidats. [= si cal]

  • L’execució del projecte, si s’escau, demanarà una gran inversió. [= si es produeix]
De vegades la conjunció i se’ns escapa i apareix allà on no toca. Passa en el cas de l’expressió tal com, que hauria de parar els cops de la i, però no sempre la veu venir.

  • tal com estableix la normativa
  • tal com va fer Galileu
  • tal com es mostra en la figura


Tingueu en compte, doncs, que tal i com és inadmissible, i no n’hem de deixar passar ni una, d’aquestes is.

La consulta

  • (29/05/2024)

    En l’àmbit administratiu, la fórmula catalana que precedeix la signatura d’una persona i que indica que s’està al cas de la informació corresponent, és me n’he assabentat o n’he pres coneixement. Aquestes expressions equivalen a la fórmula castellana enterado -da o quedo enterado -da.

Les guies ràpides

Les guies ràpides

La cursiva, la negreta i la versaleta són variacions en la composició de la lletra que permeten caracteritzar o remarcar una part del text amb finalitats diverses. En general, els usos d’aquests recursos són convencionals i per això és fonamental determinar-ne i unificar-ne els usos per aplicar-los de manera sistemàtica en un text.
Recomanacions per redactar textos igualitaris que permetin una visibilització equitativa entre homes i dones en la documentació institucional. Totes les estratègies i propostes es relacionen amb els tipus de documents més habituals. A més, posa un èmfasi especial en els límits d’aplicació de cadascun dels recursos descrits.
En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests aspectes formals tenen com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.

La terminologia

  • (05/03/2025)
    Amb la finalitat d’ajudar l’alumnat a comunicar-se de manera eficaç dins dels seus àmbits acadèmics, els serveis lingüístics de les universitats catalanes hem elaborat diverses guies per escriure en disciplines acadèmiques. Cada universitat publica aquestes guies en espais digitals propis i la Universitat de Barcelona les presentem en el portal Escriure a la universitat. Aquest […]
  • (13/02/2025)
    En l’àmbit jurídic és habitual l’ús de locucions llatines com a recurs de simplificació i d’estalvi en el discurs, ja que són formes fixades des de fa segles i que inclouen un fort contingut semàntic. Malgrat que, com a recomanació de llenguatge planer i comunicació fàcil, convé obviar aquestes expressions en textos adreçats al públic […]

La nomenclatura

  • (21/02/2025)
    Més enllà de les fonts de consulta dels noms oficials dels municipis catalans, hi ha un parell d’obres breus que expliquen els criteris que se segueixen en les denominacions de la toponímia menor i en aspectes de senyalització viària. L’obra més rellevant és Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal, de la Comissió de Toponímia, que […]

El butlletí

L’apunt

  • (04/04/2025)
    Si necessiteu fer recomptes de paraules de pàgines web, no cal que copieu i enganxeu el text en un processador de textos, com molts de nosaltres hem fet més d’una vegada. Hi ha complements dels mateixos navegadors que ens ho posen fàcil i fan el recompte directament, amb un sol clic.  […]

Les recomanacions

Guies d’iniciació a la redacció de les disciplines acadèmiques
Escriure a la universitat
Pujar al principi de la pàgina