L’acta de reunió és el document mitjançant el qual el secretari d’un òrgan col·legiat, amb el vistiplau del president, deixa constància dels aspectes fonamentals relatius al desenvolupament d’una reunió convocada formalment.
D’acord amb l’article 20 de la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a l’acta cal especificar-hi necessàriament els assistents, l’ordre del dia, el lloc i el temps en què s’ha efectuat la reunió, els punts principals de les deliberacions, el contingut dels acords adoptats, el sentit dels vots i, si un membre ho demana, una explicació succinta del seu parer.
L’acta no és, per tant, una transcripció literal de la reunió, farcida d’elements superflus i irrellevants, sinó que és un document legal que serveix per deixar constància, acreditar i demostrar els acords a què han arribat els membres d’un òrgan col·legiat. Convé, doncs, fer atenció a la selecció, concisió i síntesi de continguts, d’una banda, i a la claredat narrativa i visual, de l’altra.
El mateix article 20 de la Llei catalana de règim jurídic estableix la necessitat que es pugui accedir a les actes en format electrònic per consultar-hi el contingut dels acords adoptats. S’aconsella enviar l’esborrany de l’acta pocs dies després de la reunió, a fi que els assistents recordin els temes tractats i els acords presos, i evitar-ne la lectura en la reunió següent.
Pel que fa a l’aprovació de l’acta, l’article 18 de la Llei espanyola de règim jurídic del sector públic estableix que els assistents poden manifestar la seva conformitat o objecció al text pels mateixos mitjans electrònics; un cop consensuades les esmenes, si n’hi ha, l’acta es considera aprovada en la mateixa reunió. En tot cas, aquesta modalitat d’aprovació de les actes s’ha d’acordar prèviament i s’ha d’establir el termini per poder fer manifestacions, objeccions o donar-hi la conformitat.
Marc normatiu
Format
Exemples
D’acord amb l’article 20 de la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a l’acta cal especificar-hi necessàriament els assistents, l’ordre del dia, el lloc i el temps en què s’ha efectuat la reunió, els punts principals de les deliberacions, el contingut dels acords adoptats, el sentit dels vots i, si un membre ho demana, una explicació succinta del seu parer.
L’acta no és, per tant, una transcripció literal de la reunió, farcida d’elements superflus i irrellevants, sinó que és un document legal que serveix per deixar constància, acreditar i demostrar els acords a què han arribat els membres d’un òrgan col·legiat. Convé, doncs, fer atenció a la selecció, concisió i síntesi de continguts, d’una banda, i a la claredat narrativa i visual, de l’altra.
El mateix article 20 de la Llei catalana de règim jurídic estableix la necessitat que es pugui accedir a les actes en format electrònic per consultar-hi el contingut dels acords adoptats. S’aconsella enviar l’esborrany de l’acta pocs dies després de la reunió, a fi que els assistents recordin els temes tractats i els acords presos, i evitar-ne la lectura en la reunió següent.
Pel que fa a l’aprovació de l’acta, l’article 18 de la Llei espanyola de règim jurídic del sector públic estableix que els assistents poden manifestar la seva conformitat o objecció al text pels mateixos mitjans electrònics; un cop consensuades les esmenes, si n’hi ha, l’acta es considera aprovada en la mateixa reunió. En tot cas, aquesta modalitat d’aprovació de les actes s’ha d’acordar prèviament i s’ha d’establir el termini per poder fer manifestacions, objeccions o donar-hi la conformitat.
Marc normatiu
- Articles 15,19 i 20
Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya - Articles 18 i 19
Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic - Articles 76
Estatut de la Universitat de Barcelona - Procés institucional
Gestió d’expedients de reunió d’òrgans col·legiats - En tot cas, els òrgans col·legiats poden dotar-se de normativa pròpia.
- Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.
Format
ISO A4 (DIN A4)
210 mm × 297 mm
Exemples
 | Aquests criteris s’han elaborat en el marc del Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives i han rebut un ajut Interlingua de la Generalitat de Catalunya. En el projecte, que ha coordinat la Universitat de Barcelona, hi han participat la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. |
Citació recomanada:
«Acta de reunió» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=638> [consulta: 21 desembre 2024].