Sovint es produeixen confusions a l’hora d’escriure sinó i si no perquè fonèticament sonen igual. Es tracta, però, de conjuncions diferents que cal no confondre.

Sinó és una conjunció adversativa que indica oposició entre els elements que posa en relació.



Aquesta conjunció sovint es converteix en sinó que quan els verbs de les dues oracions relacionades són diferents.



O quan, tot i ser el mateix verb, es fa explícit les dues vegades.



Si no, en canvi, és un conjunt de dos mots: la conjunció condicional si i l’adverbi de negació no.





Sovint, però, per tal de no repetir tota la frase, si no esdevé una representació de tota l’oració anterior i té, per tant, un ús el·líptic; en aquest cas ha d’anar seguit d’una coma (excepte si es tracta d’una interrogació).





Quan té aquest ús el·líptic, podeu comprovar que la grafia si no és correcta si es pot substituir per la conjunció altrament.