L’ordre lògic i natural de les oracions en què apareix el verb haver-hi és peculiar: el sintagma nominal va darrere el verb.
En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.
En els contextos formals (sobretot si són escrits) es recomana que s’eviti la concordança, tant si el verb està en present com si està en qualsevol altre temps.
Ara bé, en contextos poc formals i, bàsicament, en la llengua parlada, es tolera la concordança entre el verb i el sintagma nominal.
Cal no confondre aquest fenomen del verb haver-hi amb la coincidència del pronom hi i el verb haver quan aquest és auxiliar d’un altre verb. En aquests casos, la concordança amb el subjecte és obligada.
 | Hi ha molta gent. |
 | Molta gent hi ha. |
En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.
| No hi ha cap tema pendent de discussió. |
| No hi ha més temes pendents de discussió. |
 | No hi han més temes pendents de discussió. |
En els contextos formals (sobretot si són escrits) es recomana que s’eviti la concordança, tant si el verb està en present com si està en qualsevol altre temps.
| No hi ha més temes pendents de discussió. |
| No hi va haver gaires intervencions durant la sessió. |
| No hi van haver gaires intervencions durant la sessió. |
| Hi haurà més assistents la setmana que ve. |
Ara bé, en contextos poc formals i, bàsicament, en la llengua parlada, es tolera la concordança entre el verb i el sintagma nominal.
| No hi han més temes pendents de discussió. |
| No hi van haver gaires intervencions durant la sessió. |
| Hi hauran més assistents la setmana que ve. |
Cal no confondre aquest fenomen del verb haver-hi amb la coincidència del pronom hi i el verb haver quan aquest és auxiliar d’un altre verb. En aquests casos, la concordança amb el subjecte és obligada.
| Hi han contribuït totes les universitats. |
| Hi ha contribuït totes les universitats. |
Més informació
Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 8a ed. Barcelona: Teide, 1978 , § 72.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 2.4.4.2, 13.3.4.2b i 14.2.1.2.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 2.4.4.2, 13.3.4.2b i 14.2.1.2.
Darrera actualització: 14-10-2016
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Concordança del verb haver-hi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=626> [consulta: 24 novembre 2024].
