En el marc de cadascuna de les quatre sessions temàtiques de la Jornada, es va proposar als assistents que formulessin mesures i accions per fer front a la crisi energètica i mitigar el canvi climàtic. El resultat de la consulta és un recull de propostes elaborades per ciutadans sensibilitzats i compromesos amb aquests fenòmens. El procés es va organitzar en dues parts. En la primera el moderador de la sessió presentava els trets més rellevants de les conclusions de cada grup, mentre que a la segona, conduïda per components de l’equip 2GES, es demanava als assistents que proposessin i debatessin solucions a la crisi energètica i el canvi climàtic.

Per aquesta segona part es va entregar als assistents una matriu en la que havien d’escriure les seves propostes i impressions. En aquest document, ideat per que fos treballada en grups de quatre a sis persones, s’identificaven dos temes clau en relació al contingut temàtic de la sessió i es deixava la possibilitat d’afegir-ne un tercer. Els assistents havien d’establir en primer lloc la situació actual referent a cadascun dels temes proposats, per a continuació identificar quina situació seria desitjable en un context en el que les relacions entre l’home i la natura es plantegessin en termes de sostenibilitat. En segon lloc, calia formular accions concretes per a la consecució d’aquest escenari desitjable, establint els diferents agents socials que estarien implicats en la seva implementació.

En el conjunt de les quatre sessions paral·leles es van recollir 93 propostes, xifra que denota tant l’interès que suscità la iniciativa com l’existència d’una sòlida cultura i sensibilització ambiental entre els assistents a la Jornada. Més enllà de l’adscripció de les propostes a cada sessió de treball, hom pot sistematitzar-les en dues categories bàsiques segons facin referència, d’una banda, a la cultura i educació ambiental, i de l’altra, al sistema tecnològic i la seva relació amb el consum, la producció i el model territorial.

Així mateix, és possible establir una segona diferenciació atenent al grau de complexitat de les propostes. N’hi ha de senzilles, que suggereixen accions directes, concretes i sectorials. I també n’hi ha d’altres de caràcter transversal i imbuïdes d’una complexitat socioambiental per a la qual el sistema polític i econòmic no sembla prou preparat. Ara bé, unes i altres no són contradictòries. Ans al contrari, resulten complementàries i apunten a la dialèctica entre model de control i model de prevenció de la contaminació que caracteritza la política i cultura ambiental contemporànies.

Amb aquest procés participatiu centrat en les relacions societat-energia-natura, el Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social endega una nova línea de recerca l’objectiu de la qual és explorar les diferents alternatives de transició energètica. Aquesta forma part del procés més ampli conegut com a transició ambiental, i com d’altres facetes de la mateixa, tal com la dels residus, és un fenomen que traspassa la tradicional divisió de les ciències. Tant la diversitat d’agents socials implicats, com l’heterogeneïtat i complexitat de les interaccions que es produeixen en el marc de les relacions socioambientals, exigeixen abordar la crisi energètica i el canvi climàtic amb un enfocament ampli i transversal, que a la vegada tingui en compte les opinions expressades pels diferents segments de població.