Han participat en l'elaboració d'aquest glossari: Mª Àngels Alió, Sandra Estrella, Gerard Jori, Sílvia Mateu, Eva Morera, Roger Lloret, Laia Peidro, Helena Perxacs, Eduard Tudela, Giselle Vidal Vimieiro, Celia Vendrell i Prades, María del Rosario López i Esther Sandoval

• 4R, model de les: Model d'actuació ambiental que aborda el problema socioambiental que suposen els residus a partir del respecte a una jerarquia de quatre principis: reduir, reutilitzar, reciclar i recollida selectiva. L'ordre d'aquesta jerarquia estableix la prioritat o prevalença de cada un dels principis, de manera que reduir en origen és l'actuació principal o prioritària, essent necessari reutilitzar sempre que no sigui possible reduir, i reciclar si no s'ha pogut reutilitzar. El principi de les recollides selectives s'entén com a complementari o de suport dels tres primers principis. El model de les 4R implica tractar la problemàtica des de la seva mateixa arrel en la mesura en què els residus passen a ser considerats com a recursos i no ja com a escombraries que cal abocar o incinerar. També incorpora mesures d'educació ambiental i una sèrie de plantes de tractament l'objectiu de les quals és permetre la reutilització o el reciclatge dels residus.
• Abocador: També anomenat Dipòsit Controlat. Es un espai on són dipositats els rebuigs dels residus ( les fraccions no recuperables ni reciclables) de manera permanent seguint les normatives específiques, amb l'objectiu d'aïllar-los del entorn i impedir que arribin a ser una font de contaminació per al medi i la salut pública.
• Actituds: ajudar a les persones i als grups socials a adquirir valors socials i interès pel medi, per impulsar a la gent a participar en la protecció i millorament del medi.
• Agrotòxic: Paraula genèrica, emprada per qualificar compostos químics, que dosificats als sistemes de conreu agrícola, poden aportar toxicitats diverses, tant per el medi ambient en general (fauna i flora), com per a la salut de les persones. L'objectiu principal de l'aplicació d'aquests compostos és la millora del rendiment de les explotacions agrícoles, en evitar o minimitzar plagues i malalties diverses. No obstant, està demostrat que en el procés productiu agrícola causen danys al medi ambient i a la salut pública, sobretot a les aigües de beguda, afectant-les tant si són superficials com subterrànies. L'exposició de la població, sobretot dels pagesos usuaris dels agrotòxics, implica per a la seva salut, dificultats immediates o acumulatives en el temps, amb resultats de malalties cròniques degeneratives, que segons els escenaris són letals. Tot i que molts d'aquests compostos químics estan prohibits, es segueixen fabricant en els països de l'anomenat primer món i s'empren en molts punts del planeta, ocasionant diverses patologies greus, com mutagenicitat, carcinogenicitat i teratogenecitat.
• Aigües residuals: Són residus líquids que segons llur procedència poden ser classificats en domèstics, industrials, agropecuaris, pluvials o d'origen incontrolat. Els impactes causats a les aigües receptores on s'evacuen inclouen l'augment de la sedimentació, l'eutrofització, la reducció de la concentració d'oxigen i la pèrdua de biodiversitat. En el marc del model de control de la contaminació, les aigües residuals són objecte de tractament a les anomenades estacions depuradores, on es genera un subproducte (els fangs) que sovint conté partícules extremadament tòxiques i perilloses, com ara metalls pesants o derivats del clor.
• Aptituds: ajudar a les persones i als grups socials a adquirir la formació i la capacitat necessària per resoldre els problemes ambientals.
• Auditoria ambiental: Avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva que es realitza per a saber si el sistema de gestió i el comportament ambiental d'una organització o empresa satisfan les disposicions establertes de cara a facilitar el control de les pràctiques ambientals, millorar la qualitat ambiental o reduir-ne els impactes.
• Auditoria ambiental municipal: Te com a objectius realitzar un informe de l'estat actual de la situació ambiental del municipi, centrat especialment en la detecció de les problemàtiques locals enteses com a problemàtiques pròpies de degradació (erosió, contaminació, etc.), i de la actuació municipal en temes ambientals. També ha de proposar els canvis que haurien d'acomplir l'administració municipal, els agents econòmics i la població de cara a millorar la qualitat ambiental del municipi.
• Auditoria ambiental de salut: La finalitat de les auditories ambientals de salut és millorar la qualitat de vida promovent la implicació social i la millora dels aspectes físics del medi que tenen a veure amb la salut. Aquestes auditories es realitzen, habitualment en el marc de demarcacions territorials, regions o ciutats concretes, i en el seu anàlisi es diferencien dues parts: a) les relacions que s'estableixen entre la salut i els elements del medi en l'àrea en qüestió i, b) les relacions que es deriven del medi social, tal com són el treball, l'alimentació, l'esplai, l'habitatge, etc. També es proposen mecanismes de correcció i objectius a assolir per part de les administracions implicades.
• Bioacumulació: Acumulació de substàncies o elements en els teixits dels éssers vius. La bioacumulació és quantitativament més important en els organismes situats en els nivells més elevats de la cadena tròfica, com són els éssers humans i altres especies depredadores.
• Borsa de residus: Sistema d'informació i gestió que promou la venda o sessió de subproductes entre empreses En aquest cas, el subproducte són els residus.
• Cadena Tròfica: Terme que es fa servir per expressar la relació alimentaria entre el sistema d'essers vius.
• Capacitat d'avaluació: Ajudar a les persones i als grups socials a desenvolupar l'esperit crític i d'anàlisi davant dels problemes, les polítiques i respecte temes diversos de la vida diària.
• Compostatge: Procés natural de descomposició de la matèria orgànica fet per els bacteris, fongs, cucs i altres animals. Aquests éssers vius necessiten aire i una humitat i temperatura adequades. El resultat final es el compost; adob orgànic que posteriorment s'aplica al sòl.
• Coneixements: ajudar a les persones i als grups socials a adquirir una comprensió bàsica del medi ambient en la seva totalitat, dels problemes que l'afecten i de la presència i funció de la humanitat en el medi.
• Consciència: ajudar a les persones i als grups socials a adquirir més sensibilitat i consciència en temes del medi en general i en els problemes que hi estan relacionats.
• Contaminació: modificació de la composició natural d'un medi que es tradueix en una pèrdua de la seva qualitat, i que està causada per la introducció d'agents físics, biològics o químics, per esdeveniments naturals o l’acció directa o indirecta de la societat. Es distingeix entre contaminació primària, que procedeix directament de les fonts d’emissió, i contaminació secundària, que resulta de la interacció o reacció dels contaminants que ja son en el medi provinents de la contaminació primària. Es diferencien els següents tipus de contaminació: de l’aire, de l’aigua, del sòl, acústica, lumínica, tèrmica, radioactiva i electromagnètica.
• Control ambiental: Política empresarial o de l'administració pública que es basa en la idea que la contaminació és un fenomen susceptible de ser controlat a través de la reducció o eliminació dels seus efectes sobre el medi ambient i la salut pública. Engloba el conjunt d'operacions que, en el marc de la regulació jurídica vigent, relacionen les activitats generadores de contaminació amb les plantes de tractament finalista. Per tant, aquest model de la política ambiental descansa sobre dos pilars bàsics: la tecnologia aplicada a un sistema de plantes de tractament i un ampli corpus normatiu regulador de les pràctiques de control de la contaminació.
• Deute ecològic: És el deute històric que els països industrialitzats han contret amb la resta de països del món com a conseqüència de l'espoli dels seus recursos naturals, dels impactes ambientals exportats i de la lliure utilització del planeta per a dipositar residus. El deute ecològic s'originà durant l'època colonial i fins avui no ha deixat de créixer, fins el punt que diverses estimacions el situen molt per damunt del deute extern dels països pobres.
• Dosi màxima admissible: És la concentració més elevada de substàncies o radiacions que pot rebre un organisme sense patir alteracions. Aquesta dosi màxima es calcula en laboratori, encara que depèn de les condicions de l'organisme afectat. La seva regulació es produeix en el marc dels sistemes jurídic.
• Drapaire: Treballador urbà autònom que es dedica a la recollida i la venda dels residus reciclables (paper, cartró, vidre, etc.). El drapaire obté aquests materials de la recollida selectiva i de donacions, o bé els extreu directament dels carrers o dels abocadors. Tot i la importància d'aquesta activitat per al reciclatge de residus, generalment aquests treballadors no són valorats socialment i, sovint, treballen en condicions insalubres.
• Drets d'emissió: Són les quotes d'emissions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle que tenen assignades les empreses en funció dels objectius mediambientals del govern corresponent. Aquests drets són comerciables, de manera que si una empresa no realitza la totalitat de les emissions que se li permeten està autoritzada a vendre el dret d'emissió de l'excedent a una altra empresa. Aquest mecanisme ofereix flexibilitat a l'hora d'organitzar la transició als requisits que imposa el Protocol de Kyoto. Tanmateix, permet evadir l'obligació de reduir la contaminació mitjançant la substitució del principi “qui contamina paga” pel de “qui paga contamina”.
• Ecologia social: És un corrent científic que estudia els sistemes humans en interacció amb llurs sistemes ambientals. Analitza la forma, el funcionament i l'evolució de la societat considerant-la com una resposta humana al medi ambient i com una part integrant d'aquest. Així mateix, considera que les estructures socials condicionen les relacions amb la natura, de manera tal que moltes de les desigualtats socials es corresponen amb problemes i impactes ambientals que també es distribueixen de manera desigual. Ni la societat ni el medi ambient poden ser estudiats aïlladament ja que es reconeix que les pràctiques ambientals són també pràctiques socials. Des d'un punt de vista metodològic això té unes implicacions de primer ordre, atès que si qualsevol grup humà manté unes interaccions particulars amb el seu entorn, l'estudi d'aquestes relacions haurà de contemplar necessàriament la participació de la població involucrada.
• Educació ambiental: Conjunt d'actuacions que tenen com a finalitat augmentar el grau de coneixement, de sensibilitat i de responsabilitat de les persones i dels grups socials envers el funcionament del medi, els problemes que l'afecten i la interacció entre l'home i el medi.
• Epidemiologia: És la ciència que estudia la distribució de les malalties i dels seus condicionants. En aquesta branca de la ciència, la toxicologia estudia les interaccions perilloses entre els components químics i els éssers vius.
• Lixiviats: Són els líquids que és generen pel premsat i els processos sinèrgics dels residus a l'interior dels abocadors. A aquest procés cal afegir-hi l'aigua de pluja que penetra i s'escola dins dels abocadors.
• Metanització: Procés anaeròbic (sense oxigen) de transformació de matèria orgànica en biogàs, realitzat pels microorganismes. El biogàs és un gas combustible constituït per una mescla de metà (CH4) i diòxid de carboni (CO2), en uns percentatges aproximats del 60 i 40 per cent respectivament. El metà és un gas d'efecte hivernacle, amb un potencial d'escalfament 21 vegades superior al del CO2. Per aquest motiu, l'aprofitament del biogàs és rendible energèticament i evita impactes ambientals.
• Minimització de Residus: Conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries par a disminuir en origen la quantitat i/o la perillositat dels residus i emissions.
• Model finalista: Model convencional de la política ambiental que es fixa únicament en el punt final de la gestió, intervenint només quan els contaminants i els residus ja han estat produïts, amb l'objectiu de controlar el seu pas al medi ambient i reduir, en la mesura del possible, la seva toxicitat. Per a una bona aplicació del model finalista és necessari disposar d'un ampli conjunt de tecnologies destinades a rebre els residus: incineradores, depuradores, plantes de valorització i inertització, i dipòsits controlats.
• Motivació: impuls que neix del desig per aconseguir un objectiu determinat. Te a veure amb els sentiments que mouen a les persones a dur a terme les accions que es plantegen. Des d'una perspectiva ambiental, està relacionada amb la voluntat per actuar de forma sostenible respectant en la mesura del possible als demés éssers vius. Pot trobar-se en persones que han gaudit d'experiències positives en la natura i també pot ser promoguda des de la pedagogia per aconseguir una implicació de les persones en la millora del medi ambient.
• Nivell de qualitat ambiental: Conjunt d'indicadors apreciatius de l'estat del medi ambient en un moment i en un espai determinats.
• Nova cultura de l'aigua: Paradigma de gestió dels recursos hídrics que propugna l'explotació sostenible i integrada dels mateixos sobre la base de quatre principis bàsics: solidaritat, estalvi, subsidiarietat i participació ciutadana.
• Perill: Al contrari que el Risc, es tracta de un dany impossible de calcular, per tant no dominable (ni geogràficament, ni econòmicament ni socialment), de caràcter global i que amb freqüència és irreparable, pot portar al col·lapse.
• Petjada ecològica: És un indicador de l'impacte ambiental que exerceix una determinada comunitat humana sobre el seu entorn. S'expressa com la superfície de territori ecològicament productiu necessària per a produir els recursos que utilitza la comunitat y assimilar els residus que genera. Quan la petjada ecològica presenta un valor superior al de la capacitat de càrrega local es considera que la regió té un dèficit ecològic, la qual cosa implica que la comunitat que l'habita ha d'hipotecar el territori per a les futures generacions.
• Pluja àcida: causada per la interacció de components que s’han introduït separadament en l’aire, que contenen quantitats més altes de les normals d’àcid sulfúric i àcid nítric, i que es dipositen en la superfície terrestre per mitjà de la pluja, la boira o la neu (deposició humida) o bé per l’acció del vent i la gravetat (deposició seca).
• Precaució, principi de: Principi que adopta el dret ambiental davant situacions d'incertesa científica. Quan la ciència no pot establir conclusions fermes i generals sobre els efectes que un determinat producte o tecnologia poden tenir sobre l'entorn, el dret promou l'adopció de mesures preventives per tal de minimitzar els riscos.
• Prevenció ambiental: Política empresarial o de l'administració pública que prioritza l'ús de materials i l'aplicació de processos i procediments que redueixen o eliminen la generació de residus i emissions al mateix lloc on s'originen.
• Prevenir: Introduir mesures destinades a reduir o impedir que durant el desenvolupament de les activitats humanes (processos productius, urbanització, etc) es produeixin problemes que afectin negativament la qualitat del medi i la salut de les persones.
• Reciclar: Transformar un residu en matèria primera que, a través d'un procés industrial, es farà servir per a l'elaboració d'un nou producte.
• Recollida selectiva: Procés mitjançant el qual els residus seleccionats en la font generadora es recullen per separat, amb l'objectiu de facilitar el seu aprofitament i reciclatge. Hom pot classificar les recollides selectives atenent a l'origen dels residus (industrial, domèstic, municipal, etc.) o bé atenent al tipus de residus (paper, vidre, envasos, olis, medicaments, piles, productes químics, etc.). Algunes de les eines fonamentals per a dur a terme aquest procés són la participació ciutadana, els contenidors al carrer, la recollida porta a porta, els punts de recollida per residus específics en establiments comercials, les deixalleries i les "bosses de residus" per als residus industrials.
• Residu: S'anomena així tot allò que es considera que ha acabat la seva vida útil i que es pot llençar perquè ningú més ho voldrà. També es defineix d'aquesta manera a tots aquells materials o substàncies que resten després d'haver-se fet servir en qualsevol dels processos de producció, consum o intercanvi.
• Residu de construcció: Són residus procedents, majoritàriament del sector de la construcció, sent així la seva producció variable i heterogènia, en funció de la matèria primera que s'ha fet servir en la construcció dels edificis, les infraestructures, etc. Presenten, per tant, importants diferencies, ja que inclouen fraccions recuperables, d' altres que han de ser tractades en un dipòsit controlat, i d'altres que poden ser tòxiques .
• Residu domèstic: També anomenat residu urbà o municipal. Es aquell que es genera en els domicilis particulars a causa de l'activitat domèstica. Entren també en la categoria de residus municipals els que es generen als comerços, oficines i serveis.
• Residu especial: Es aquella substància que degut a la seva estructura química o a algunes de les seves característiques ( toxicitat, reactivitat, etc.) comporten perill per a la salut pública i per al medi ambient havent-se de gestionar de manera separada i amb més exigències de control que els altres residus. Moltes d'aquestes substàncies, tenen l'afegit de ser difícils de degradar per la natura, fet que provoca que s'acumulin al medi, sent la seva nocivitat molt més llarga en el temps. D'altres al degradar-se i/o combinar-se amb altres components, produeixen substàncies més perilloses que els residus inicials.
• Residu industrial: S'anomena així a tot material sòlid o semi sòlid que després de la seva producció, manipulació o ús industrial, deixa de tenir valor de mercaderia, i passa a ser considerat residu.
• Residu inert: Es el residu considerat generalment no perillós per al medi ambient, i que un cop dipositat en un abocador, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives.
• Reutilitzar: Tornar a fer servir allò que pot complir la mateixa funció. D'aquesta manera, podem evitar molts residus innecessaris.
• Risc: Possibilitat que sobrevingui un esdeveniment susceptible de perjudicar el medi ambient i als humans. Per tant, al contrari que el perill, el risc es pot calcular.
• Salut pública: Ciència de caràcter multidisciplinari que té per objectiu prevenir, controlar i eradicar malalties per tal d'allargar la vida i promoure la salut de la població, a través d'esforços organitzats de la comunitat, de la vigilància i intervenció del govern per al sanejament del medi, de l'educació en els principis de la higiene personal, i de l'organització de serveis mèdics per al diagnòstic precoç i el tractament preventiu de la malaltia, assegurant un nivell de vida adequat per al manteniment de la salut.
• Separació domiciliària: Separació dels residus, en general en dos cubells diferents, que es realitza en els domicilis. Al primer cubell s'aboquen els components orgànics de la brossa (closques de verdures i fruites, restes de menjar) i al segon els components inorgànics (paper, plàstic, vidre, metall),. La separació pot incloure un tercer cubell per als residus especials, com piles, medicaments, pintures i altres substàncies químiques. La separació domiciliària evita la contaminació dels materials reciclables, augmentant el valor i disminuint els costos del reciclatge. A més d'ajudar a encaminar alguns components inorgànics per al reciclatge, aquesta separació assegura una bona selecció de la matèria orgànica per a la producció de compost.
• Societat civil: De forma general, la societat civil és l'àmbit d'acció pública on grups i individus defensen llurs interessos socials i/o polítics voluntària i pacíficament. El Banc Mundial la defineix com el conjunt d'organitzacions no governamentals i sense ànim de lucre (sindicats, organitzacions religioses, associacions professionals, etc.) que participen en la vida pública expressant interessos i valors.
• Sostenibilitat: És la capacitat del desenvolupament i de les actuacions humanes per a satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures. Aquesta capacitat es basa en la preservació del potencial de sustentació del medi natural.
• Substància tòxica: És aquella que per inhalació, ingestió o penetració cutània en quantitats petites pot provocar efectes aguts o crònics, i fins i tot la mort.
• Taller de la Ciència (science shop): Organització la finalitat de la qual és incentivar el diàleg entre les col·lectivitats universitàries i la societat, així com proporcionar coneixements científics de forma gratuïta o a molt baix cost a entitats ciutadanes o col·lectius de població que persegueixen objectius de caire social o mediambiental. Tot i que no existeix un model únic, generalment aquestes organitzacions s'estructuren en centres universitaris i només accepten clients que no tenen finalitats lucratives ni recursos financers suficients per assolir els seus objectius.
• Tecnologies netes: Conjunts de mitjans i estructures posades en pràctica en les diferents activitats industrials amb l'objectiu de minimitzar les emissions contaminat, residus, i qualsevol tipus de contaminació.
• Toxicitat: Capacitat de determinades substàncies per causar la mort o malaltia d'un ésser viu.
• Triatge: Procés manual i/o mecànic de classificació, selecció i emmagatzematge dels materials dels residus per grups (fracció orgànica, plàstics, papers, vidres, metalls), realitzats a les plantes de triatge, amb objectiu de facilitar el posterior aprofitament i reciclatge.
• Sinèrgies: Reaccions entre substàncies i processos sobre les quals no es te prou o gens coneixement. El resultat d'aquestes accions poden ser positiva o negativa depenent de les circumstàncies i sistemes, per això es parla de sinergies positives i de sinergies negatives. S'entén que els sinergismes que es produeixen en el medi com a resultat de les reaccions entre partícules contaminants és de caràcter negatiu.
• Valorització: Concepte que s'aplica a la utilització de residus com a substitutius d'altres productes o substàncies en un procés productiu. Es diferencia del reciclatge perquè en aquest procés els residus perdran les seves característiques i no podran ser utilitzats una altra vegada, no podran tornar a ser reciclats. Actualment, una forma molt emparada de valorització és la energètica.