Abordem ara la sistematització dels diferents àmbits temàtics. Cal dir que, tot i haver-hi diverses possibilitats d’abordar els factors que conflueixen en l’estat del medi ambient, en la pràctica ens trobem davant la necessitat d’adoptar models derivats de la consideració temàtica dels elemets del medi natural com a hipòtesis bàsica de sistematització. (taula III)

Una altra possibilitat consisteix a plantejar la subdivisió temàtica sober la base de les principals problemàtiques ambientals. Sembla, però, que caldria reservar aquesta opció per a municipis que ja hagin realitzat una primera ecoauditoria i que, en tenir una visió més clara de l’estat del medi ambient, estiguessin més preocupats pel seguiment de l’evolució dels problemes i l’eficàcia de les mesures adoptades.

Una tercera opció vindria donada per les condicions d’obtenció de la documentació, condicions associades al conjunt d’activitats econòmiques i estructures administratives en el marc de les quals es generen bona part dels problemes ambientals. És el cas, per exemple, de tot el capítol d’activitats econòmiques del municipi -entre les que destaquen les recollides en el Registre d’Activitats Nocives, Molestes i Perilloses.

Un altra cas semblant des de la perspectiva de la incidència múltiple d´una única figura de gestió es troba en els documents que segueixen la disciplina urbanística amb incidència múltiple en els diferents àmbits del medi local.

Aquest model, que podria estendre’s en el futur, és potser el que considera de manera més explícita les actuacions municipals i és per això que podria considerar-se òptim des del punt de vista d’una gestió municipal eficaç en el marc de la reforma urbana ambiental (taula IV).

Tanmateix i a efectes del treball que ens ocupa, ha semblat més adient que el nostre esquema seguís el criteri de sistematització derivat de la noció d’ecosistema, reservant un apartat específic per a la gestió municipal per a cada un dels temes o capítols. Les raons que avalen aquesta decisió són:

a) El fet que sembla el model de treball més experimentat i del que es poden extreure amb més facilitat tota una sèrie de suggeriments i aportacions que, basades en l’experiència anglesa, aporten suport documental.

b) Una segona raó radica en el fet que contribueix a detectar amb més nitidesa els problemes ambientals en l’àmbit dels territoris concrets -barris, ciutats i comarques- així com dels impactes ocasionats en les diferents escales. Tanmateix, però, és una sistematització que comporta un esforç afegit per la multiplicitat d’àmbits amb documentació específica i per la dispersió dels processos generadors de les altras problemàtiques.

c) Un tercera raó es deriva del fet que potser aquesta forma de sistematització és la més fàcil de fer arribar a la població. Cal recordar, en aquest punt, que les EM tenen un gran valor com a element de difusió ciutadana i que la ciutadania té tendència a acceptar amb més facilitat un discurs ambiental freqüentat, potser perquè hi està més acostumada, que no pas el discurs administratiu o d’estructures productives. Tanmateix, però, s´ha de tenir present que caldrà encetar necessàriament aquest discurs quan es tracti d´obrir la discussió i buscar un consens entre els agents i forces econòmiques i socials de cara a posar-se d’acord sobre les propostes i actuacions a emprendre.

TAULA III. PROGRAMA D´ECOAUDITORIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. CLASSIFICACIÓ TEMÀTICA

Font: Elaboració a partir del Plec de Condicions Tècniques Generals d´Auditories Ambientals 1996. Diputació de Barcelona.

TAULA IV: ECOAUDITORIA DE SALFORD. ORGANITZACIÓ DEL DOCUMENT

Font: Elaboració a partir de l’Ecoauditoria de Salford, 1992.

© ALIÓ i LAREDO. 2000.