Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

1. Caracterització i valoració del sistema natural.

1.1. Inventari de les zones humides.

Per a la realització de l'inventari de les zones humides cal, en primer lloc, conèixer la situació topogràfica sobre diversos mapes. Per a l´ubicació d'aquestes es considerarà l'extensió derivada de les localitzacions dels espais aquàtics naturals i que constitueixen el Domini Públic Hidràulic del terme municipal i el seu entorn immediat (termes municipals adjacents). En aquesta cartografia haurien de quedar representades:

- Aigües corrents naturals contínues o discontínues (els espais fluvials)

- Els llacs, preses i zones humides

- Els aqüífers i aigües subterrànies

Posteriorment, caldrà emmarcar aquests espais dins el context natural i social de la zona amb els següents mapes de situació:

- Mapa de la zona de drenatge fluvial i zona de recàrrega dels aqüífers amb els usos del sòl.

- Mapa urbà amb el planejament urbà

- Mapa amb el tipus d'espais naturals

- Mapa amb la situació dels espais naturals d'interès especial.

1.2. Zonació hidràulica

La Ley 29/1985 de Aguas (LA) estableix la constitució d'un Domini Públic Hidràulic (DPH) amb un reglament. Per la plena vigència d'aquest és necessari la delimitació del DPH que, en molts trams fluvials, és una feina encara per fer i que és una condició indispensable per a l'aplicació d'una política efectiva de protecció dels rius. Així cal realitzar les següents actuacions:

- Cal determinar i caracteritzar el canal d' estiatge, la zona inundable ordinària (ambdues formen part del DPH), i la zona d'avingudes extraordinàries sobre un mapa i dins el context sòcioindustrial de la zona.

- Sobre el mapa amb l'inventari de les zones humides cal marcar els marges del terreny que voreja el DPH, constituït per la zona inundable ordinària, on hi trobem una Zona de Servitud, de 5 metres, per a l'ús públic, que a la vegada queda inclòs dins la Zona de Policia de 100 m. d'amplada (LA). Tant en el DPH com en la Zona de Policia queda condicionat l'ús del sòl i les activitats que s'hi realitzen.

1.3. Planificació Hidrològica.

Cal analitzar i avaluar la redacció del Pla Hidrològic elaborat per a la zona estudiada. Així, cal obtenir informació de l'organisme competent en aquest tema en el territori que ens ocupa i examinar aquest pla, el qual ha d´incloure:

- L'assignació de reserva de recursos per a l'ús i demandes actuals i futures, així com per a la conservació i recuperació del medi natural.

- Els perímetres de protecció i les mesures per a la conservació dels recursos i entorns afectats.

1.4. Anàlisi del tipus de substrat i condicions físiques del llit del riu.

Cal determinar el tipus de substrat del riu al ésser aquest un factor condicionant en el desenvolupament de les comunitats i la determinació d'un ecosistema aquàtic (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG). Així, determinarem de manera generalitzda, el llit del riu segons hi trobem una zona amb pedres (reòfila), còdols més petits, llims, etc., realitzant un mapa de substrat.

1.5. Anàlisi hidrològic del riu.

L'estudi de la conca és de gran importància pel coneixement del comportament hidrològic del riu.

a) Cal primer delimitar la conca que volem estudiar. Així, doncs, hem de marcar sobre un mapa en relleu aquells punts i carenes més elevades, agafant com a eix central el llit principal del riu i els seus afluents. Ens ha de quedar delimitada aquella zona que drena tota l'aigua de la pluja cap al riu.

b) Un cop delimitada la conca podem efectuar un breu anàlisi d´aquesta determinant:

- La geomorfologia

- L´ orografia

- La climatologia

- Els ecosistemes forestals

- Els usos del sòl

c) Després de caracteritzar la conca podem analitzar el seu cabal i tipus de flux al llarg del riu i en tot un cicle anual. El tipus de flux que presenta el riu es pot determinar mitjançant el número de Froude (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG), on es dóna un valor de magnitud segons la velocitat de l'aigua i la profunditat de la secció inundada.

1.6. Valoració qualitativa de l'ecosistema fluvial.

Existeixen multitud de mètodes per avaluar i analitzar la qualitat de l´aigua, molts dels quals es basen, únicament, en paràmetres físico-químics. En l´actualitat, però, es, tendeix a l´integració dels diferents paràmetres, tant físico-químics com biològics en la qualificació ambiental dels ecosistemes fluvials (J.W.WALLEY - S. JUDD). Diversos estudis realitzats en rius de la geografia catalana ens demostren la idoneitat en la utilització de paràmetres biològics per a l´avaluació de la qualitat dels ecosistemes fluvials (N. PRAT et al., 1983, N. PRAT et al., 1986, N. PRAT et al., A. MUNNÉ - N. PRAT).

a) Mètode de valoració.

Les pedres dels rius posseeixen una abundant fauna associada una part de la qual es pot incloure dins el nom genèric de macroinvertebrats. L´importància d'aquests organismes dins del riu ha estat expressament ja que de fet, són els processadors de tot el material que hi ha en suspensió o que creix sobre els diferents substrats.

Cal, doncs, examinar i detallar les diferents comunitats trobades al llarg de l'espai fluvial, en les diferents èpoques de l'any i, poder extreure unes conclusions sobre l'estat de la qualitat de les aigües sota un punt de vista ecosistèmic, així com la seva evolució al llarg de la conca i a través del temps. L'extrapolació de la qualitat de l' aigua a partir de les seves comunitats biològiques és possible per mitjà de la utilització de diferents índexs biològics, havent-se de considerar la possibilitat de treballar amb dos tipus diferents d'índex (Index BILL i índex BMWP ) (Veure annex).

b) Àrea, període i metodologia de mostreig.

L'anàlisi de l´ecosistema fluvial requerirà la localització seqüenciada dels diferents punts de mostreig al llarg de la conca intercalant els possibles punts d' inflexió o pertorbacions sobre el sistema natural. Al tractar-se d´un sistema dinàmic en el temps, l' àrea de mostreig ha d'englobar la totalitat del sistema i no romandre exclusivament en el terme municipal a estudiar, per avaluar així la dinàmica general i el grau de qualitat de recepció i d' evacuació del sistema natural dins el teixit sòcioindustrial estudiat, al tractar-se d'un sistema dinàmic en l'espai.

El període de mostreig s´ha d´adaptar a la variabilitat estacional que presenta el riu. Cal poder observar les possibles variacions en el tipus de comunitats al llarg del temps i en els diferents punts mostrejats.

1.7. Anàlisi del bosc de ribera.

Les característiques geomorfològiques i les comunitats de ribera són també un element d´estudi a tenir en compte i existeixen diversos sistemes de monitoratge desenvolupats en aquest camp.

Cal primer elaborar un programa de mostreig on es vegin reflectits els diferents ambients i usos del sòl dels marges del DPH en el marc del territori estudiat.

Es determinaran tres zones diferenciades per un gradient hídric (G.CHACÓN) per a l' elaboració del mapa de comunitats existents.

- La llera del riu, on s'inclou l'espai ocupat de manera permanent o periòdica pel cabal del riu.

- La riba del riu o zona en contacte directe amb el llit del riu i comparable amb la zona inundable ordinària i normalment separada per un petit dic.

- La ribera del riu o zona més allunyada del riu.

Posteriorment es realitzarà un inventari de les diferents comunitats vegetals existents en aquest medi per extreure'n el seu estat qualitatiu d'acord amb la Directiva 92/43 de la CE, i posteriorment un anàlisi de la cobertura vegetal. Un anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera sota un punt de vista ecosistèmic, i en relació amb la qualitat del riu es pot realitzar gràcies a l'estudi de la comunitat ornítica com a bioindicador o amb la utilització de diferents índex com el de la fauna vertebrada associada FFV (G.CHACÓN - F. CARCELLER) on s'avalua la qualitat del sistema fluvial ibèric a partir de la fauna vertebrada del riu i del bosc de ribera o el QFO dirigit a l´avaluació global de la qualitat a partir de la seva ornitofauna.

1.8. Anàlisi hidrogeològic de la zona, determinació i caracterització dels aqüífers.

Podriem definir el concepte d'àrea hidrogràfica com un mapa de rius i de llacs subterranis, és a dir, un seguit d'estructures geològiques que ens presentendiferents criteris de permeabilitat de l'aigua, podent així, emmagatzemar l'aigua o formar corrents subterrànies. En moltes ocasions s'ha de renunciar a aquests criteris estrictes de la hidrogeologia atesa la manca de coneixement puntual i estricte de moltes zones, i aleshores, s'ha de recórrer a la formació litològica de la zona, atesa l'analogia existent entre formacions litològiques i hidrogeològiques. Així, doncs, es poden classificar les zones segons les possibilitats de permeabilitat de l'aigua condicionat per la seva litologia diferenciant, en conseqüència, zones amb una capacitat elevada de retenció d'aigua o zones impermeables amb poca probabilitat d'emmagatzemar aigua.

Estudiant la hidrogeologia de la zona podem situar la conca entre àrees que representen entitats estructurals (tectòniques o sedimentàries) amb una certa identitat en les seves característiques litològiques i, per tant, en les seves característiques aqüíferes.

Així, cal realitzar les següents actuacions:

a) Cal representar sobre un mapa, a la mateixa escala que els anteriors, la caracterització litològica de la zona, la informació de la qual, dins el marc territorial català, es pot obtenir del Servei Geològic, juntament amb l´Institut Cartogràfic de Catalunya.

b) Posteriorment elaborar un mapa dels aqüífers i pous en la zona i dels seus cabals d'extracció i grau de protecció. L'elaboració dels plans d'ordenació d'extracció i l'inventari dels aprofitaments dels aqüífers de Catalunya corresponen a la Junta d'Aigües de la Generalitat de Catalunya.

2. Caracterització i valoració de la demanda i utilització d'aquest recurs dins el teixit urbà a analitzar.

2.1. Ús domèstic.

a) Avaluació de les instal.lacions.

- Quantificació del tipus de subministrament, si es fa amb comptadors o per aforament.

- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions o extraccions en el sistema natural.

- Llistat de les companyies de subministrament, longitud de la canalització de subministrament amb el seu estat i antiguitat.

- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.

b) Anàlisi del consum.

- Anàlisi del consum d'aigua per habitant/dia.

- Cost mitjà de la connexió a la xarxa de subministrament.

c) Projectes de futur

- Predicció de crescuda d'habitants.

- Obtenció de les dades del consum urbà previst en el Pla Hidrològic de la zona.

- Càlcul de consums amb la predicció d'habitants amb les taxes de consum actual i amb un consum més moderat, tenint en compte mesures d´estalvi.

d) Qualitat de l'aigua.

- Anàlisi qualitatiu sanitari del subministrament d'aigua potable segons el Reial Decret 1423/82 de 18 de juny pel qual s'aprova la Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de aguas potables de consumo público (BOE núm. 154 de 29.06.82).

e) Xarxa de sanejament.

- Existència o no de separació en la xarxa de drenatge de les aigües residuals i les aigües pluvials.

- Estat i antiguitat de la xarxa de clavegueram.

- Càlcul de la capacitat de drenatge de la xarxa i comparació amb un estudi retrospectiu de precipitacions sobre la zona urbanitzada.

- Localització i quantificació de fosses sèptiques, amb el seu estat de manteniment.

f) Tipus de sanejament.

- Localització dels abocaments urbans o rurals de la zona, si estan centralitzats o són difosos i si posseeixen un tractament adient

- Determinació del tipus de tractament de les aigües residuals, amb l'elaboració d'un esquema.

- Obtenció de les dades de cabals abocats i dels seus paràmetres físico-químics.

2.2. Ús industrial i agrari.

a) Tipus d'abastament.

- Origen de l'aigua subministrada en els diferents sectors industrials

b) Consum d'aigua.

- Quantificació dels consum d'aigua en els diferents sectors industrials

- Relació entre els cabals subministrats declarats i els cabals abocats.

- Quantificació i disposició de pous propis d'abastament amb els cabals subministrats.

c) Demandes d'aigua, perspectives de futur.

- Anàlisi del creixement econòmic dels sectors industrials existents.

- Obtenció de les dades dels cabals previstos en el futur pel Pla Hidrològic de la zona, en els diferents sectors industrials.

- Càlcul de consums aproximats utilitzant tecnologies d'estalvi i recirculació de l'aigua. Es poden tenir en compte les tècniques i mesures d´estalvi establertes en el Programa d'Estalvi d'Aigua a la Indústria del Programa d'Assessorament Energètic que ofereix l'Institut Català d'Energia del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

d) Tipologia dels abocaments.

- Origen i localització dels abocaments, diferenciant si es donen en la llera pública o a la xarxa de clavegueres.

- Cabals abocats i freqüència d'aquests pels diferents sectors industrials.

e) Caracterització i qualificació dels abocaments.

- Caracterització físico-química dels abocaments en els diferents sectors.

- Existència o no de tractament previ a l'abocament en cada sector i esquema d'aquest.

- Existència o no d'un tractament general amb l'elaboració d'un esquema amb el tipus de tractament.

- Quantificació dels paràmetres de qualitat dels abocaments dels diferents sectors (Llei 5/1981 del 4 de juny sobre el desenvolupament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals) (Decret 305/1982).

2.3. Ús municipal.

a) Tipus d'abastaments.

- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions.

- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.

b) Consum d'aigua.

- Anàlisi i quantificació del consum d'aigua classificant-lo segons la seva utilització.

TAULA VII, RESUM DE LES EINES DE TREBALL I DADES NECESSÀRIES A

OBTENIR EN AQUEST APARTAT

© MUNNÉ. 2000