Cristi pateix una paràlisi cerebral des del seu naixement. Només pot moure el peu esquerra. Ja des de petit demostra gran força de superació i adaptació. La seva família (pares i germans) amb els que viu a Dublin en situació de pobresa el cuiden i l’estimulen per ajudar-lo en el desenvolupament de les seves capacitats (artístiques, parla, etc.). Amb la seva tenacitat i l’ ajut de la seva mare, aconsegueix relacionar-se amb els altres, escriure i pintar. Ja en la edat adulta aconsegueix normalitzar la seva vida i adaptar-se socialment, emocional i familiar tot i tenint en compte les seves discapacitats.