La pintura representa una escena quotidiana, “l’arrencaqueixals” (predecessor del dentista actual), arrencant un queixal al “pacient”, entre una multitud de morbosos curiosos. Damunt de la taula objectes sense relació a l’arrencaqueixals (qui únicament feia servir una mena de tenalles com a utensili de feina): una greixonera, una gerra, una pipa de fumar... La il•luminació és típica de Caravaggio, fosca, amb petits focus de llum en llocs determinats, però és estrany el tema tractat, ja que ell solia buscar sempre l’essència del diví i la seva presència en el mon terrenal (absent clarament en aquesta obra). Es repeteix el personatge de la dona mirant (a la dreta del quadre) com en la obra de Salomé.