Notícies del campus

 

Els juliols de la UB: Comunicar i divulgar en alimentació.

Els passats 6 i 7 de Juliol es va realitzar el curs de Juliols “Comunicar i divulgar en alimentació: un compromís amb el rigor i l’accessibilitat de la ciència,  en el qual de la ma d’experts en comunicació,  ètica i de professionals de la divulgació, s’ha reflexionat sobre la importància de comunicar amb rigor científic i de les eines clau per fer-ho. En el món hipercomunicat, en el que sovint ens trobem amb informacions contradictòries, cal reivindicar el paper de la divulgació científica per combatre la infoxicació, les notícies enganyoses i les faules tan freqüents actualment, probablement en tots els àmbits però de ben segur també en l'àmbit de les relacions entre alimentació, nutrició i salut. Cal reflexionar i compartir experiències per millorar l'accessibilitat dels coneixements científics en alimentació i nutrició a la ciutadania, conjugant rigor científic i capacitat de comprensió i empatia en els receptors de la informació i aquest ha estat fonamentalment l’objectiu general del curs.

 

El programa del curs partia d’una pregunta formulada per la Dra. M.Carmen Vidal, coordinadora del curs: Per que cal fer divulgació de la ciència que hi ha darrera de l’alimentació?, tot exposant alguns exemples de falses creences i idees errònies sobre diversos aspectes de les relacions entre alimentació i salut i aportant també elements de reflexió sobre les raons que poden explicar que la ciutadania mostri una certa bipolarització entre els que desconfien de totes les informacions alimentàries amb una actitud escèptica i els que més o menys ingènuament s’ho creuen tot, fins i tot que hi ha superdietes i superaliments.

 

 La Dra Gemma Marfany, delegada del Rector de la UB per la divulgació científica, amb la seva sessió titulada “soc professora i investigadora, però serveixo per a divulgar? va apropar-nos a la missió divulgadora que han de tenir els científics, posant en valor aquesta activitat del professor investigador que no sempre, en el passat, ha estat ben valorada. Entre les conclusions de la Dra Marfany destacarem una, no cal tenir un ADN especial per fer divulgació, el que cal tenir es motivació. La Dra Marfany va acabar la seva exposició amb algunes reflexions per aconseguir ser un bon divulgador científic, i entre elles va destacar l’honestedat, ja que és molt important que el públic destinatari li faci confiança, la humilitat, reconeixent que no ho sabem tot i que poden equivocar-nos o oblidar detalls, la empatia o la capacitat de posar-se a la pell del públic objectiu, el respecte per a tothom i la capacitat d’emocionar i de sorprendre, però per sobre de tot va assenyalar que el mes important és la passió pel que fem: la Ciència es apassionant, i la passió es transmet “per la pell”, en mil petits detalls subliminals.

 

 

 

 

 

A continuació es va tractar per part d’Andreu Prados, Investigador del Departament de Comunicació i membre de l’Observatori de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el tema del paper de les xarxes socials en la comunicació alimentària. Va assenyalar que a Catalunya i Espanya de l’ordre de la meitat de la població fa ús de les xarxes socials per a informar-se sobre alimentació i va destacar també que el gran repte dels professionals de la salut i de les empreses d’alimentació es trobar l’equilibri entre parlar el llenguatge de la població i el rigor científic. Davant del dilema de si les xarxes socials son part del problema d’infodèmia que patim  o son part de la solució, l’expert es va decantar cap a lo segon, sempre i quan la informació que s’aporta sigui científicament correcta. En aquest sentit va presentar un decàleg per saber si un contingut passa la prova del cotó per ser publicat a les xarxes socials (Figura 1).

 

La última sessió de la primera tarda del curs es va destinar a reflexionar sobre la importància de l’ètica i la deontologia en la comunicació. Fabiola Patricia Leyton, professora del Departament de Medicina i membre de l’Observatori de Bioètica va presentar l’informe elaborat per membres d’aquest observatori sobre informació alimentària: qüestions ètiques i jurídic-polítiques. Entre les seves conclusions va destacar la repercussió que te la informació sobre les eleccions alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles. També va indicar que, contràriament al que passava fa uns anys, ja no es pot sostenir que l’etiqueta del producte alimentari sigui el canal mitjançant el qual els consumidors obtenen informació rellevant per fer les seves eleccions alimentàries. També, en relació a la informació que apareix en internet, va assenyalar que és necessari exigir als proveïdors de continguts l’actualització i la rendició de comptes, en tot el que es refereix a seguretat i qualitat dels aliments i al binomi alimentació-salut. Finalment va recollir també unes recomanacions destinades als mitjans de comunicació i als proveïdors de continguts, la primera de les quals es que han de contrastar i explicitar de forma clara l’origen de les noticies i els conflictes de interès que poguessin haver i també la necessitat d’aplicar pràctiques deontològiques pròpies de la comunicació científica.

 

El segon dia del curs es va destinar a una taula d’experiències d’èxit en la comunicació i divulgació alimentària en diferents formats. Una taula de luxe formada pels següents professionals:
Gonzalo Casino: responsable de transferència del Coneixement del Centre Cochrane iberoamericà i professor de periodisme en la Universitat Pompeu Fabra.
Laura Fernández Celemin, directora general de l’European Information Council (EUFIC)
Paloma Quintana Ocaña: dietista-nutricionista, científica i tecnòloga d’aliments, divulgadora i conferenciant.
Carla Granell: Communications manager de Danone.

 

Gonzalo Casino va presentar el projecte NUTRIMEDIA, que va sorgir de l’interès per fer una avaluació científica dels missatges que es donen sobre nutrició. El format en aquest cas es una Web multimèdia de Cochrane Iberoamérica i la Universitat Pompeu Fabra que va iniciar la seva trajectòria al novembre de 2017. L’objectiu de NUTRIMEDIA es avaluar científicament la veracitat dels missatges sobre alimentació i salut de noticies, publicitat, creences populars (mites) i preguntes el públic. Els objectius específics de NUTRIMEDIA són presentar evidència, oferir pautes i pistes, estimular el pensament crític però mai fer recomanacions. Com a exemples dels missatges avaluats va citar, entre d’altres: a) el consum habitual d’alls protegeix del càncer?, b) la llet sense lactosa és més fàcil de digerir ?, c) la carn és cancerígena?, d) el consum d’aliments ecològics es beneficiós per la salut?, d) l’oli de palma es més perjudicial per la salut que altres greixos d’ús similar?. El Dr. Casino va compartir amb els alumnes el procés sistemàtic d’avaluació que es segueix per avaluar científicament la veracitat de les afirmacions, tot destacant que a  priori els estudis clínics son d’elevada certesa, mentre que els observacionals mostren una certesa baixa. Un cop feta l’avaluació, la resposta a la veracitat dels missatges s’emmarca en 4 possibles opcions: Fals/Cert, Probablement Fals/Cert, possiblement Fals/Cert, incert o dubtós, segons els resultats de l’avaluació realitzada. Per traslladar els resultats, les respostes a les preguntes s’estructuren amb diferents graus de complexitat, incloent-hi  respostes de tipus divulgatiu dirigides al gran públic, i en l’altre extrem l’informe tècnic dirigit a professionals..¡

 

Laura Fernández Celemin, amb el suggerent títol de “ navegant amb  brúixola en el mar de la informació alimentària” va presentar en primer lloc l’EUFIC com una entitat sense ànim de lucre, orientada cap als consumidors, per fer que la ciència sobre l’Alimentació i la Salut sigui  més accessible i fàcil de comprendre. En paraules seves, la missió d’EUFIC és proporcionar continguts accessibles i atractius, basats en l’evidencia científica, per a inspirar eleccions més sostenibles i saludables. Entre els seus objectius va destacar:

 

1. a) Traduir la ciència complexa de l’alimentació i la salut en continguts accessibles.
2. b) Contrarestar la mala interpretació de la ciència i augmentar el pensament crític.
3. c) Obtenir perspectives sobre els consumidors europeus.

 

Tot seguit va fer interessants reflexions sobre la dificultat que representa avui dia tenir opinió ferma sobre qüestions relacionades amb l’alimentació degut a les múltiples i variades fonts de informació (mitjans, xarxes, família, amics, professionals de la salut, ONGs, Administracions, Empreses....). L’actual infodemia alimentària amenaça el pensament crític i alimenta la desconfiança, però del mar de la confusió sorgeixen també reptes i oportunitats i en aquest sentit va destacar la importància de l’alfabetització científica per ajudar a les persones a estar millor informades i a prendre les millors decisions possibles amb el millor coneixement disponible. Per acabar va donar també consells i missatges claus per fer una bona divulgació científica, tant referits als missatges com als canals més adients per fer-los, en funció dels objectius i públic destinatari, i també va oferir un recull de recomanacions per a identificar informació fiable. 

 

Paloma Quintana Ocaña es defineix particularment com a divulgadora i conferenciant,   i en la seva sessió va denotar la passió que sent per la seva professió.  A la seva xerrada titulada “Divulgar en nutrició en l’era dels 150 caràcters” va destacar que la democratització en l’ús de les xarxes ha acabat afectant de forma directa a la ciència i a la medicina. També que Twitter és la xarxa social més influent en el camp de la salut i en la que posen el principal focus d’atenció tant els autors, les societats científiques, els professionals com els pacients: aquesta xarxa amb tant sols 14 anys de vida disposa actualment de quasi 400 milions d’usuaris. Va emfatitzar que la divulgació l’han de fer els professionals perquè del contrari altres vindran i ho faran. Va admetre però que l’ús de twitter o de qualsevol altra xarxa social pot tenir alguns riscos, com ara la dificultat de verificar la credibilitat de les fonts. Malgrat això, va destacar que els aspectes positius  superen àmpliament els negatius, que hem d’assumir que les xarxes han vingut per a quedar-se i que representen una nova forma d’aprenentatge i de comunicació científica. També com a reflexió final va assenyalar: “La informació es una gran eina per aconseguir el canvi, però el com es transmet la informació i assegurar-nos de que arriba de manera correcta és fonamental”.

 

El curs va finalitzar amb la participació de Carla Granell, manager de comunicació en Danone, que va donar en aquest cas la visió d’una empresa alimentària en l’àmbit de la divulgació i comunicació. Ens va explicar el significat d’una empresa amb propòsit i també com des de l’empresa es trasllada a la societat la seva missió i valors. Ens va parlar també de la plataforma “alimentant el canvi”,  a través de la qual treballen per empoderar als dietistes-nutricionistes i científics com agents del canvi en la promoció d’una alimentació més saludable i sostenible.

 

El curs, en un format concentrat de 8 hores, s’ha desenvolupat a les aules de IL.3 i ha comptat amb l’assistència de 23 alumnes de diferents branques del coneixement, nutricionistes, científics i tecnòlegs d’aliments i infermeres, entre d’altres.  L’alt nivell del professors participants i l’interès del públic assistent han estat les peces clau per alimentar el ric debat i intercanvi d’opinions desprès de cada sessió.

 

Des de la Universitat de Barcelona i el seu Campus de l’alimentació i a través de la coordinació del curs,  fer palès l’agraïment a la càtedra UB-Danone que ha contribuït amb el seu patrocini al desenvolupament del curs, atorgant un nombre determinat de matricules gratuïtes.

 

 

 

• © Universitat de Barcelona
• Campus de l’Alimentació de Torribera
• 934 031 980
• Contacte