RACO: cas d’èxit per presumir i per aprofitar

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

RACO [en línia]: revistes catalanes amb accés obert. Barcelona: CBUC, 2006-  . Disponible a: http://www.raco.cat/ [Consulta: 11 des. 2015]

Presentació

Si haguéssim de definir RACO amb una sola frase ‒d’acord amb el que dicta la lexicografia‒ podríem dir que és un repositori d’accés obert de revistes científiques, culturals o erudites editades a Catalunya o en català i en curs de publicació. Aquest enunciat, tan simple, informa de les característiques bàsiques d’aquesta eina, però un usuari potencial que hi tingués interès es plantejaria unes quantes preguntes complementàries:

Qui n’és el responsable? Quantes revistes s’hi troben, en total? De quines matèries són? Des de quin any hi ha material? Com es poden buscar els articles? Ofereix algun servei afegit? Entrem, doncs, en detalls.

RACO va ser una iniciativa començada a dissenyar el 2001¹, impulsada pel CBUC i la Biblioteca de Catalunya i amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA). El març de 2005, el projecte va rebre un ajut de 110.000 euros per part del DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya), que permeté posar en marxa els plans previstos. Finalment, el maig de 2006 es va fer pública l'eina.

Pàgina d'inici de RACO en la seva primera versió de 2006

Com és sabut, el CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), creat el 1996, va ampliar el desembre de 2013 l'abast de les seves competències per esdevenir el CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya). Aquestes entitats estalvien al país una gran quantitat de diners (aplicant la lògica de l’economia d’escala en l'adquisició de recursos per a les biblioteques) i han proporcionat al món eines informatives de i sobre Catalunya de primer ordre, com ara RACO².

Continguts

L'objectiu de RACO és posar a disposició de tothom els articles a text complet de les revistes publicades a Catalunya o en català de caràcter científic o de divulgació científica. Progressivament s'han anat incorporant publicacions al projecte. Actualment (a finals de 2015) s'hi troben 449 títols (quan el repositori va començar el 2006, disponia de 96 revistes), que sumen un total de 180.000 articles, un 90 % dels quals, a text complet (el 2006 eren 30.000, els articles disponibles).

La majoria de les revistes que hi trobem són publicades a Catalunya (en català, en castellà o en anglès), però també n'hi ha alguna de publicada a la resta dels Països Catalans (15 publicacions són aportades per la Universitat de les Illes Balears, 11 provenen de la Jaume I de Castelló, i hi trobem dues revistes de museus valencians). No es discrimina cap revista per la matèria de què tracti, però hi predominen les de ciències socials (amb un 41,7 % del total), seguides de les d'humanitats (23,5 %), ciència i tecnologia (20,5 %) i les publicacions de caràcter general (14,3 %)³. Des del punt de vista cronològic, tot i que el llançament del servei va tenir lloc el 2006, moltes de les entitats col·laboradores han anat introduint els materials que ja havien estat publicats anteriorment, de manera que s'hi poden trobar articles publicats des de la segona meitat del segle XIX⁴.  

El criteri d'admissió de les revistes té en compte el nivell dels continguts. Existeix un comitè responsable que pren la decisió al respecte partint d'uns criteris que es troben publicats a la mateixa web de RACO.

Les entitats editores que aporten els continguts són, a hores d'ara, 82, i es poden classificar en els grups següents: universitats i centres de formació superior (18), entitats vàries de recerca (25), museus (14), col·legis professionals (4), biblioteques (3), arxius (2), organismes de l'Administració (5) i altres entitats (11). La gran majoria de les revistes incloses no van néixer digitals, sinó que els seus exemplars impresos s'han hagut d'escanejar i convertir al format electrònic. Algunes revistes són de distribució gratuïta i d’altres, de pagament. En aquest darrer cas, generalment hi ha un període d'embargament dels continguts en obert, per no perjudicar econòmicament l'editorial. Són les mateixes entitats editores les que introdueixen a RACO els sumaris i els fitxers amb el text complet dels articles.

A RACO encara hi falten revistes, cada vegada menys, perquè el ritme d'incorporacions no s'atura. Entre els títols que desitjaríem poder-hi veure en un futur podem esmentar: Afers, Analecta sacra tarraconensia, Auriga, L'avenç, Caplletra, Documents d'Església, Faristol, Guix, Infància, Lligall, Noms, Nous horitzons, Perspectiva escolar, Phase, Qüestions de vida cristiana, Randa, Revista de Catalunya o Studia monastica.

Recuperació de la informació

L'accés a la informació es pot fer de diferents maneres. D'entrada, la interfície de consulta i totes les pàgines amb informació sobre RACO es troben disponibles en tres llengües: català, espanyol i anglès. Amb les opcions de la cerca avançada, els articles es poden recuperar per autor, per títol o per paraules del text (no per matèries). Cal dir que el formulari inclou dos camps diferents per cercar paraules al text (amb resultats diferents), i enlloc no s'explica què signifiquen exactament: «Text complet» i «Text lliure». Així mateix, un altre camp de cerca mereixeria una explicació sobre el que recupera: «Fitxer(s) addicional(s)». A més, hi ha una caixa de cerca per buscar articles mitjançant Google, per paraules del text.  

Hi ha, a més, la possibilitat d’efectuar les cerques filtrant els resultats per data. Passa que l'any més antic que apareix al desplegable d'aquest filtre és el 1946, i en realitat a RACO hi ha material molt anterior, des de la segona meitat del segle XIX.

Hi ha quatre punts d'accés complementaris, agrupats sota el nom comú de «Termes de l'índex» («Disciplines», «Paraules clau», «Tipus (mètode/enfocament)» i «Cobertura») que també s’haurien d’explicar, perquè l'usuari pot no comprendre’n el significat i en pot treure una experiència francament decebedora.

Les revistes poden ser cercades per títol, per matèria o per editorial (anomenada «Institució»). En els dos primers casos, és activa la funció d'autocompleció, cosa que facilita molt la cerca d'informació.  

Els resultats de les cerques apareixen sense cap ordre aparent, i sense l'opció de poder-los ordenar. (Si es millorés aquest detall augmentaria la bona experiència dels usuaris.)

També es disposa de quatre índexs: alfabètics de títols de revistes, d'entitats editores (anomenat en aquest cas «Participants») i d'autors dels articles (llàstima que per ara no hi hagi un control d'autoritats en aquests noms d'autors), i un quart de sistemàtic de matèries de revistes, seguint la CDU (algun lector intentarà arribar infructuosament recuperar articles amb aquest índex, ja que porta el nom de «Matèries», sense més).

De cadascun dels articles recuperats, el sistema proporciona automàticament una referència bibliogràfica, les estadístiques de consulta, la possibilitat d'exportar-ne la referència bibliogràfica al gestor Mendeley i d'enviar-lo per correu electrònic.

Els fitxers dels articles a text complet en pdf no estan protegits, cosa que en permet perfectament la reutilització per part de l’usuari. Òbviament s’ha d’esperar que tothom sigui conscient de la legislació vigent i que faci un ús adequat d’aquest material, protegit per la Llei de propietat intel·lectual.

Serveis

Cal destacar un servei personalitzat i gratuït per als usuaris (des de l'opció «El meu RACO»): la possibilitat d’activar la subscripció per rebre per correu electrònic un missatge cada vegada que aparegui un nou número de les revistes que desitgem.

Tecnològicament parlant, RACO està muntat amb el programa de codi lliure Open journal systems (OJS), desenvolupat pel Public Knowledge Project (PKP), que permet una gestió prou senzilla a la gran quantitat de persones que hi han d'intervenir, des de cada entitat col·laboradora.

D'altra banda, s'utilitza el protocol d'interoperabilitat de l'Open Archives Initiative (OAI), cosa que permet que els articles que s'hi troben puguin ser recuperats des d’altres repositoris, i així adquirir una visibilitat molt més gran. A més a més, aquests articles també estan disponibles des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya).

L'aspecte gràfic és força clar, lluny de dissenys elaborats que potser podrien causar un impacte més sofisticat al lector, però que segurament alentirien la velocitat de descàrrega de les pàgines. Enlloc no hi ha publicitat, cosa que és d'agrair; aquest és un projecte finançat totalment pels organismes públics.

Pàgines d'inici actuals de RACO, implantades a finals de 2012

  
Altres recursos semblants

Alguns altres recursos on un usuari pot trobar articles de revista a text complet i en accés obert són els que s'esmenten a continuació.

REDIB: Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico
https://www.redib.org/
Inclou els articles provinents de 1.518 revistes de caire acadèmic publicades en països iberoamericans (d'Espanya en concret, 582). A diferència de RACO, REDIB és un agregador: és a dir, des del seu portal s'enllaça cap allà on es trobin els articles originalment (als repositoris de les editorials respectives). De revistes en català n'hi inclou 83 (que contenen 16.500 articles). REDIB és l'evolució de l'antic portal e-revist@s, que havia creat el Ministeri espanyol. Actualment figuren com a impulsors del projecte el Ministeri mateix, el CSIC i Universia.

Dialnet
http://dialnet.unirioja.es/
Aquest portal inclou prop de 10.000 revistes (més altres tipus de documents) de caire acadèmic publicades arreu del món, si bé es dóna una entrada preferent a publicacions hispanoamericanes. Aproximadament s'hi troben unes 6.000 revistes publicades a Espanya. En català, unes 200. Dialnet és mantinguda per una fundació que depèn de la Universidad de La Rioja.

DOAJ: directory of open access journals
https://doaj.org/
Agregador de revistes de caire acadèmic d'accés obert, d'abast internacional. Inclou un total de quasi 11.000 revistes (més de 2 milions d'articles). En català, 63 títols (uns 6.500 articles). Aquest projecte és sostingut per una entitat independent originada a la universitat sueca de Lund.

Valoració global

El valor principal d'aquesta eina és el de permetre l’accés obert, gratuït, universal i il·limitat a la majoria dels articles de revista publicats a Catalunya. No només de les revistes que ja es publiquen digitalment, sinó de les publicacions impreses que, per a aquest projecte, s'escanegen i es pengen per al benefici col·lectiu. I, a més, en haver-ho fet de la manera com s’ha fet, s’afavoreix la recollida i reutilització de tot aquest material per part d’altres repositoris i, així, no només se satisfà la necessitat del lector que cerca un article determinat, sinó que es promou la seva descoberta per part d’usuaris que no pensaven que podien disposar d’aquest gavadal d’informació procedent de Catalunya o en català. És, també des d’aquest punt de vista, una autèntica “«estructura d’Estat» (utilitzant la terminologia dels impulsors del procés vers la sobirania nacional de Catalunya).

A més a més, és també remarcable la funció de RACO com a eina de preservació de tota aquesta documentació. I, per anar acabant, no és menor la seva acció de foment de la publicació en obert i amb qualitat. No fa gaire temps es van aprovar unes recomanacions mínimes de caire formal (seguint la normativa internacional corresponent) que les revistes que vulguin ser presents a RACO han de complir.

Arribem al final d’aquesta descripció amb un parell de detalls que seran d’interès per a persones «especials». Com s’ha d’escriure i de pronunciar el nom d’aquest repositori? Gairebé tothom a qui he sentit a dir la paraula en qüestió l’ha pronunciada igual que el mot del lèxic comú «racó». I cal llevar-se el barret davant del creador d’aquesta marca. Realment, un repositori com aquest pot assimilar-se a la idea d’un «racó» on poder remenar entre mil i un papers (vells i nous) a la cerca d’un document buscat o d’una troballa inesperada. Ara bé, si ens hi fixem bé, la composició del nom no correspon exactament amb les inicials de les paraules significatives del projecte. Si fos així hauria de ser «RCAO» (molt difícil de pronunciar). Així doncs, hem de creure que la persona ideòloga del nom devia permetre’s una petita llicència «acronímica» per oferir un resultat prou eufònic i amb connotacions semàntiques. En aquest cas, a més, es dóna la circumstància que la forma escrita es troba gairebé sempre de la mateixa manera, amb totes les lletres majúscules i sense accent final. És ben bé que es pot dir de la paraula RACO que, igual com una marca o logotip, ha quedat ben fixada gràficament.

Catalunya pot presumir, en l’àmbit de la  informació i la documentació, d'algunes fites que s’han assolit col·lectivament o amb la participació de moltes persones. RACO n'és un cas, un cas d’èxit del que ens podem enorgullir.

Bibliografia

Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Sandra Reoyo Tudó. «Els dipòsits electrònics col·lectius del CBUC [en línia]: antecedents i situació actual.» Item: revista de biblioteconomia i documentació, 41 (set.-des. 2005), p. 55-65. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/40867/68117>. [Consulta: 3 des. 2015].

¹Vegeu l’article d’Anglada i Reoyo citat a la bibliografia.

²Podeu veure la resta de projectes endegats pel CBUC (avui integrat dins del CSUC) a partir d'aquest enllaç: http://www.csuc.cat/ca/biblioteques-cbuc

³Elaboro aquestes dades a partir de la classificació de les revistes per matèries, disponible al RACO mateix: http://www.raco.cat/index.php/raco/subject

⁴Per exemple, en les Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, que començaren el 1868.