Versión para impresión
Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].
L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura.
El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur.
Els professionals que finalment hi han participat ho han fet a través, d’una banda, d’una enquesta inicial per copsar el grau de compliment de les tendències i, de l’altra, a través d’un text individual de valoració. Això ha fet, com s’afirma al mateix document, que «Como fruto de opiniones diversas, el texto presenta una visión amplia y heterogénea del cumplimiento y la proyección futura de las tendencias.» (p. 5)
En el primer cas, l’enquesta mostra que l’informe va ser més ajustat a l’hora de definir les tendències de futur ja que aquestes s’han fet realitat en un percentatge més elevat que els reptes o les accions que es preveia que les biblioteques haurien de desenvolupar per afrontar-les.
És fa difícil destacar els resultats sense repetir en excés el que el balanç ja recull de manera clara i ordenada i amb interessants reflexions, tant pel que fa al paper i al futur dels mateixos centres, amb una especial incidència en les biblioteques escolars, que en la pandèmia poden trobar un revulsiu important, com pel que fa al paper d’altres agents: administracions, associacions professionals i universitats.
El balanç es presenta seguint les deu tendències que es marcaven a l’informe Prospectiva 2020. Destaquem alguna de les idees que es comenten a l’informe per la seva rellevància, tenint en compte que són reptes encara més importants en el nou context que la pandèmia ha generat.
Per una banda, pel que fa a la primera tendència, tot i que es detecten avenços en la flexibilització interna, en la voluntat per una presa de decisions més horitzontal, en l’augment de la participació de la ciutadania en aquestes decisions i en una millor integració de les biblioteques dins de les seves institucions, aquesta no és una tendència generalitzada. Es destaca, en aquesta línia, la crisi que han viscut moltes biblioteques, sobretot especialitzades, les institucions de les quals no han entès el valor afegit que les biblioteques aporten i el fet que el paper de les biblioteques escolars s’ha consolidat però només en aquelles comunitats autònomes on existeix un programa ben definit, planificat, coordinat i amb suport econòmic de l’administració educativa. En aquesta segona línia, destaquen Galícia, Navarra, Extremadura, les Illes Balears i Andalusia.
La segona tendència evidencia la necessitat de reforçar projectes compartits, no només entre biblioteques sinó entre institucions de l’àmbit cultural, en els quals les experiències prèvies poden ajudar a avançar i superar els obstacles. Aquesta col·laboració, que semblava una tendència clara, sembla que ha frenat la seva evolució en un moment en el qual seria especialment important l’aportació que els professionals del nostre àmbit poden fer en la gestió de la informació i en la formació en competències de cerca i identificació d’informació fiable.
Pel que fa a la tercera tendència, el balanç mostra el risc que l’escassetat de recursos ha suposat, i suposarà, per a moltes biblioteques que es pot veure agreujat per la nova crisi econòmica que s’albira després de la pandèmia i que pot generar encara més diferències entre les comunitats autònomes. Les biblioteques haurien de treballar d’una manera més intensa la difusió dels seus serveis i l’accés de la ciutadania a tots els recursos que es posen al seu abast amb l’impuls de la digitalització.
La quarta tendència posava l’accent en el perfil professional, en la necessitat de professionals flexibles i d’equips amb coneixements diversos. En aquest sentit, el balanç mostra la contradicció dins del propi entorn professional en què l’entrada d’especialistes es veu, per una banda, necessària però, per l’altra, també com una amenaça. La formació contínua es converteix en una resposta necessària i vital que ha de tenir el suport de totes les administracions.
La cinquena tendència centrava l’atenció en la funció de les biblioteques en la creació de comunitats, afavorint la cohesió social i garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i, en aquesta línia, el balanç destaca la necessitat d’arribar als col·lectius més desafavorits i als no usuaris, no únicament des de les biblioteques públiques, sinó també des de les biblioteques escolars i les universitàries. La necessitat de reforçar aquest importantíssim paper de les biblioteques s’hauria de veure en la inversió pública i, també, en l’augment de la participació de la comunitat en la presa de decisions, una línia en què sembla que s’ha perdut l’impuls de períodes anteriors.
La sisena tendència, les biblioteques-àgora o les biblioteques com a tercer lloc, és la que s’assenyala amb un grau més alt d’acompliment. Tot i que no totes, les biblioteques estan fent un paper important per respondre a les necessitats de la comunitat: suport de formació, de cerca de feina, ajuda a col·lectius desafavorits, entre d’altres. Un pas més enllà, però, implica canvis en els espais, en el mobiliari, en l’ús dels espais exteriors que encara no s’han dut a terme.
En canvi, tot i la importància que poden tenir els espais per respondre a aquest paper de la biblioteca, la setena tendència, que fixa la necessitat d’uns espais flexibles, acollidors i socials, ha estat la menys tractada pels participants. Això és, però, fins a cert punt lògic ja que la crisi ha generat una greu manca d’inversió que ha acabat generant uns espais clarament desfasats.
Crida l’atenció el balanç de la vuitena tendència que destacava el paper clau de les biblioteques en l’educació, l’aprenentatge i les habilitats. En aquest cas, malauradament, les biblioteques no sembla que hagin evolucionat tant com s’esperava i no s’han visualitzat com a pilars per a l’autoformació que l’evolució tecnològica i social ha exigit a bona part de la ciutadania. Els membres del grup de treball insisteixen en la importància d’aquesta funció pròpia de les biblioteques i cada vegada més necessària: l’aprenentatge al llarg de la vida pren cos d’una manera aclaparadora. En aquest sentit, l’informe destaca el paper de les biblioteques escolars durant la pandèmia com a mediadores en matèria de lectura i en l’alfabetització mediàtica i informacional.
La novena tendència, que destacava el paper dels serveis adaptats a una realitat digital, no ha complert l’evolució prevista ja que, tot i que l’increment de serveis digitals i la personalització de la comunicació amb els usuaris, les biblioteques han tingut dificultats per generar continguts digitals de manera àgil i posicionar-los adequadament.
La darrera tendència estava centrada en les estratègies innovadores per gestionar fonts i col·leccions híbrides. En aquest camp, la pandèmia ha generat canvis importants en l’ús de les col·leccions digitals i en l’ús de les plataformes de préstec, que cal treballar perquè es vinculin a les biblioteques que les han promogut i que, alhora, haurien d’ajudar-les a fer més visible la seva funció.
En definitiva, el balanç evidencia que les biblioteques han evolucionat en les línies previstes però no al ritme que hauria estat desitjable, la qual cosa fa que les propostes inicials del document siguin encara vigents i necessàries.
Volem destacar de manera específica la proposta final que es fa al balanç que permetria una reflexió més àmplia i més diversa, amb la implicació de més professionals i, alhora, podria generar fòrums de debat que són, sens dubte, necessaris en aquests moments. En aquest sentit, el grup de treball suggereix l’interès de realitzar un segon informe de prospectiva des del mateix Consejo de Cooperación Bibliotecaria però, des del nostre punt de vista, encara més interessant si es realitzés des de les associacions professionals que podrien treballar més a fons la situació a cadascuna de les comunitats autònomes. Si una cosa posa en evidència aquest segon document són les diferències significatives en les accions dutes a terme i la situació de les biblioteques, de tot tipus, a cadascuna de les comunitats que cal identificar per poder-hi incidir i introduir canvis que modifiquin les tendències.
Gallo-León, coordinador del grup de treball del CCB, i com a tal responsable de l’informe i el balanç fa un resum i una valoració d’aquest document a l’Anuario ThinkEPI 2020 en què explica alguna de les raons que expliquen les diferències entre els dos documents i, alhora, destaca i comenta algunes de les conclusions del balanç. Una molt bona manera de compensar una de les mancances que es comenta del primer document: una difusió limitada que potser explica perquè la resposta de les biblioteques no ha anat en la línia del que l’informe Prospectiva 2020 perfilava.
