Biblioteques públiques al Regne Unit: arguments per al seu reconeixement

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Public libraries: the case of support (2018). 24 p. [S. L.]: CILIP; The Big Issue. Disponible a: <https://d3n8a8pro7vhmx.cloudfront.net/librariesdeliver/pages/76/attachments/original/1571054196/Public_Libraries_-_The_Case_for_Support_%28CILIP__The_Big_Issue%29.pdf>. [Consulta: 07/04/2020].

Aquests són dies de reflexió i de revisió dels nostres hàbits i costums que ens han portat, en alguns casos, a reconèixer el valor d’alguns serveis que com a societat havíem anat deixant abandonats al no considerar-los prou essencials. N’és una magnífica mostra, malauradament, el reconeixement diari que rep el personal dels serveis sanitaris. 

Tot i que dels beneficis socials que aporten determinats serveis se’n parla massa poc, podem trobar, en canvi, molts informes que s’elaboren per analitzar-ne l’impacte, fer-los visibles i posar-los en valor. I en aquesta línia, recollim un interessant informe del CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals) i The Big issue que va ser presentat l’octubre de 2019, quan res feia pensar quina seria la situació actual, amb l’objectiu d’evidenciar el retorn social de les biblioteques públiques al Regne Unit. 

L’informe Public libraries: the case of suport segueix la línia de l’informe que ja vam ressenyar en aquest mateix blog Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021», i reuneix, per primera vegada, tal com afirmen el president i els vicepresidents de l’All Party Parliamentary Group del CILIP al pròleg, evidències de l'impacte transformador dels serveis de les biblioteques públiques per a les persones, les comunitats i la vida cultural, creativa i intel·lectual. L’informe pretén obtenir el compromís dels responsables polítics que garanteix, d’una banda, la capacitat de les autoritats locals per mantenir els fons bàsics per a la prestació del servei de biblioteca i, per altra, que asseguri el pressupost necessari per crear un programa de transformació de biblioteques cap a un futur servei modern i eficient. 

Amb aquest objectiu, l'informe destaca com els serveis de la biblioteca pública i els seus professionals ajuden a crear millors llocs per viure, treballar i prosperar, incidint en l'aprenentatge formal i informal, en la salut i el benestar i en l'accessibilitat als serveis locals. Analitza, també, com les biblioteques han innovat i s’han adaptat a l’era digital, ajudant a disminuir la bretxa digital i abordar les nostres futures necessitats d'habilitats informacionals. I, finalment, assenyala la importància del suport que les biblioteques ofereixen a la comunitat empresarial que ajuda a generar un creixement econòmic inclusiu al Regne Unit. En definitiva, l’informe pretén destacar la gran oportunitat que els governs locals i nacional tenen de treballar junts i invertir en un servei de biblioteca pública modern i sostenible per al futur.

L’informe s’inicia amb un interessant i ràpid retrat de les biblioteques públiques britàniques que és, alhora, una magnífica mostra dels punts forts del servei que es recullen en cadascun dels apartats dins dels quals es poden trobar evidències de molts i variats estudis. Les biblioteques públiques al Regne Unit, doncs: 

• Arriben a un públic fortament diversificat a través de totes les característiques protegides, i en particular pel que fa a l’ètnia i l’edat;
   
• El col·lectiu més fortament correlacionat amb el servei és el de la gent jove de 15 a 24 anys;
   
• Els bibliotecaris es troben entre els cinc millors professionals que ajuden la gent a millorar la seva capacitat de trobar informació de confiança i combatre les notícies falses;
   
• Actuen cada cop més com a institucions per a la regeneració i la creació de llocs de treball, donant suport al desenvolupament econòmic local;
   
• Tenen un paper fonamental a l’hora de construir comunitats pròsperes amb un fort sentit de pertinença;
   
• Ofereixen un accés segur i de confiança a una àmplia gamma de serveis de l'autoritat local, millorant i ampliant el suport a la població local;
   
• Contribueixen a l’educació i l’aprenentatge: el 88 % dels estudiants diu que utilitzar la biblioteca els fa sentir més segurs i un 76 % afirma que els ajuda a millorar les qualificacions;
   
• Tenen un impacte positiu demostrat en la salut i el benestar;
   
• Ajuden la gent a accedir en línia, a sol·licitar feines, serveis i assistència a través de l’accés gratuït a ordinadors i Wi-Fi;
   
• Ofereixen una àmplia gamma d’iniciatives de competències digitals, que ajuden a disminuir la bretxa de competències digitals del Regne Unit;
   
• Proporcionen suport empresarial i negocis amb èxit que fomenten el desenvolupament econòmic local a través del programa Business and IP Center de la British Library;
   
• Ofereixen una sèrie de serveis dirigits que combaten la solitud i l'aïllament social, incloent esdeveniments i activitats que animen la gent a reunir-se i a participar de la seva comunitat;
   
• Tenen un impacte demostrable en la mobilitat social, ajudant els usuaris a construir habilitats i confiança i a millorar les seves possibilitats de vida i la seva ocupabilitat. 

Les biblioteques públiques s’entenen, per aquesta raó i seguint l’argument del document previ que hem comentat, com a nuclis vitals de la comunitat que fomenten la cohesió i donen suport a les persones i accés a serveis per ajudar-les a viure millor a partir de set àrees en les quals han de tenir un paper actiu rellevant: l'enriquiment cultural i creatiu; l’increment de la lectura i l'alfabetització; la millora de l'accés i l'alfabetització digital; l’ajuda en el creixement personal; el desenvolupament d’una vida més saludable i més feliç; l’increment de la prosperitat i, finalment, la creació de comunitats més fortes. 

I, en aquesta mateixa línia, l’informe recull exemples de suport i aporta nombroses dades que mostren el paper que tenen les biblioteques públiques en diferents àmbits: 

• Un públic divers per a les biblioteques públiques.
   
• El risc de disminuir la inversió.
   
• Creixement econòmic inclusiu. 
   
• Educació, aprenentatge informal i habilitats.
   
• Salut, benestar i cura social.
   
• Habilitats digitals i connexions en línia.
   
• Empreses i suport empresarial.
   
• Pobresa, prevenció, mobilitat social i aïllament social.

Més enllà de l’interès indubtable dels resultats i de les reflexions, aquest informe mostra, d’una banda, la disponibilitat d’una gran diversitat de dades i un gran nombre d’estudis disponibles. Unes evidències que es mostraran especialment útils en els moments que han d’arribar quan les biblioteques públiques, com d’altres serveis culturals, hauran de respondre a les seqüeles d’una crisi que poc podíem imaginar. D’altra, també es fa evident la feblesa, en aquests moments, de les biblioteques públiques al Regne Unit. Caldrà seguir amb interès si la crisi sanitària confirma i posa en valor els resultats d’aquest informe o, pel contrari, agreuja la situació i posa en perill, encara més, l’evolució de les biblioteques públiques en el país que les va veure néixer.