Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]

Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

La metodologia utilitzada per a la realització de l'informe s'ha basat en el "focus group" o grup focal de discussió, i recull les opinions i observacions de diferents persones pertanyents a diferents categories professionals, com per exemple, directors de TIC-s, personal bibliotecari o persones relacionades amb l'àmbit de l'educació.

Les preguntes que es van utilitzar com a base per a la reflexions, discussions i posteriors propostes s'inclouen en l'apèndix C de l'informe, però es transcriuen a continuació, ja que són la clau per entendre millor el plantejament i les conclusions d'aquest informe i, perquè a més, poden ser una bona referència en el cas que es vulgui repetir un estudi similar en alguna comunitats autònoma o, fins i tot, a nivell estatal. Són les següents:

1 Com descriuries el paper del bibliotecari en el teu districte o en els districtes amb els que tu treballes?
2 Com ha canviat el paper amb l'aprenentatge digital o, més específicament, amb la transició a l'aprenentatge digital?
3 Com descriuries el rol ideal del bibliotecari?
4 Com assegurem que el paper del bibliotecari sigui sostenible en aquest clima actual de prioritats i pressupostos?
5- Quin penses que hauria de ser el paper dels bibliotecaris en i/o amb:

a. desenvolupament professional
b. socis o preparadors
c. curadors de contingut o desenvolupadors de currículum
d. lideratge escolar
i. estudiants com a creadors o productors de continguts

6- Quina connexió veus amb les biblioteques públiques i la comunitat?
7- Altres recomanacions.

Punts forts de l'informe:

- L'adopció del terme "bibliotecari/a escolar" per part de l'ALA i de l'American Association of School Librarians. Terme que s'ha utilitzat al llarg de tot l'informe per referir-se a les persones que treballen a les escoles bé com a bibliotecari/es escolars o com a especialistes en documentació i que implica el reconeixement d'una categoria i una especialitat professional.

- Que tant entitats i/o associacions de l'àmbit bibliotecari com governamentals o del món de l'educació conflueixin en l'interès i importància de les biblioteques escolars i dels professionals que les dirigeixen, de fet, al llarg de l'article se citen diversos informes que subratllen la necessitat i destaquen la seva importància a l'hora de formar l'alumnat i professorat en el desenvolupament de les anomenades competències del segle XXI: pensament crític, creativitat, comunicació i col·laboració (les anomenades 4 Cs).

- Els casos d'èxit d'alguns districtes en què s'ha impulsat al professional de la biblioteca escolar i els exemples i resultats avalen la importància d'aquest rol per al desenvolupament de les competències digitals en la comunitat educativa -professors, alumnes i dirigents polítics en l'àmbit de la educació-. (per exemple, Forsyth County Schools, Geòrgia; Mooresville graded School district, north Carolina; Avon Community School Corporation, Indian).

- Ampliació de l'horari de la biblioteca, el que permet que l'alumnat pugui utilitzar aquests serveis abans i després de l'horari lectiu; i, per descomptat, continguts digitals accessibles en qualsevol moment i des de qualsevol lloc (serveis 24/7).

- En la mateixa línia, s'imposa la necessitat de convertir les biblioteques escolars en espais d'aprenentatge i creació bé individual o col·lectiva, es tracta dels coneguts laboratoris o tallers -lab, makerspaces-, espais, en definitiva, per investigar, experimentar i crear.

- El pressupost, el material i els recursos de la biblioteca repercuteixen en tota la comunitat educativa i afavoreixen la igualtat en l'accés a l'educació i la informació, ja que garanteixen, per a tot l'alumnat, les mateixes possibilitats en l'accés i utilització de els recursos disponibles a i des de les biblioteques.

Conclusions:

- El paper del bibliotecari/a escolar està canviant en la mesura que es relaciona amb professors, estudiants i responsables del sector de l'educació.

- La seva missió i justificació passa, obligatòriament, pel disseny de relacions estratègiques amb els líders de l'ensenyament -implicar-se en el disseny curricular, proporcionar continguts al professorat o capacitar l'alumnat.

- Es veuen imprescindibles una capacitació tècnica i un desenvolupament professional constant.

- Necessitat de col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, dos grans pilars per garantir la igualtat en l'accés a la informació.

Com a conclusió podem dir que al llarg de l'informe es constata que la necessitat o no de tenir tant amb biblioteques escolars com amb personal bibliotecari especialitzat depèn en gran mesura que aquest col·lectiu professional sàpiga liderar l'adaptació a les noves formes d'aprenentatge i ensenyament digital.

Es veu necessària la capacitació tècnica i tecnològica d'aquest col·lectiu professional, una preparació i adequació que, a més, ha de ser permanent. Es requereixen persones dinàmiques, amb capacitat per proposar i seleccionar recursos però, a la vegada, per ensenyar al professorat i l'alumnat com i, sobretot, per a què utilitzar-los. Liderar a la biblioteca i més enllà de la biblioteca requereix convertir aquests espais en centres d'aprenentatge i creació, d'acord amb les noves tendències que marca el trànsit a l'ensenyament i aprenentatge digital ia l'actitud i comportament d'una ciutadania cada vegada més creativa i participativa.

Els nombrosos exemples i informes referenciats en aquest document corroboren que en els centres educatius en què es comptava amb professionals preparats, relacionats amb l'staff educatiu i que contribuïen a crear espais per a la creació individual o col·lectiva de continguts esdevenen autèntics líders, sent el personal idoni per ajudar en aquesta transició a l'ensenyament en l'era digital.