Versió per a imprimir
Janet Finch (Chair) / Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications: Report of the Working Group on Expanding Access to Published: Research Findings: Report of the Working Group on Expanding Access to Published Research Findings // 2012
http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf
resum executiu a:
http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-executive-summary-FINAL-VERSION.pdf
Parafrasejant Rayuela de Julio Cortázar, podem dir que l'ideal de l'OA ha estat portat "en alas de la fantasia hasta el borde mismo del horizonte".
L'informe del comitè d'experts presidit per Janet Finch sobre com expandir l'accés als resultats publicats de la recerca considera que l'OA és l'horitzó proper en el que se situarà la comunicació científica.
Des de juny d'enguany que es va publicar, l'Informe Finch –segurament com Rayuela- ha estat més citat que llegit, i –també com la novel·la de Cortázar- pot llegir-se del principi al final o traçant-se un recorregut personal fet dels diferents capítols. Pot llegir-se'n també el resum executiu que ha estat publicat independentment de l'informe, resum inclòs també en la versió completa de l'informe.
L'informa tracta de ‘com aconseguir que qualsevol persona que vulgui accedir a les publicacions resultats de la recerca pugui fer-ho de la millor manera possible i de la forma més ràpida que es pugui'. Destaquem d'entrada que la preocupació dels redactors no és només l'accés a la informació científica per banda dels científics sinó per part de tota persona que vulgui. El punt de partida (que no s'argumenta) és que la innovació produeix beneficis econòmics i millores socials, i que, una de les maneres de fomentar la innovació és facilitar l'accés (o eliminar les barreres a l'accés) als resultats que produeix la investigació.
El primer capítol fa un breu resum dels principis dins els que es mou la comunicació científica i destaca que en els darrers anys les millores en accessibilitat a la informació de recerca han estat molt altes. Malgrat això, les millores no han estat per a tothom ni tampoc han donat resposta a les necessitats d'ús de la informació que la tecnologia avui permet i els científics necessiten. L'OA és la solució que l'informe assumeix com a lògica en el context tecnològic i social actuals i d'aquí que l'objectiu del grup de treball sigui fer recomanacions "que accelerin el procés de transició a un accés ampli [a la informació de recerca] tot prenent mesures que permetin assolir-ho de forma sostenible". El 2n (i molt breu capítol) explica l'abast de l'informe i justifica que es centri en els articles de revistes i es deixin una mica de banda les monografies i la literatura grisa.
El capítol 3 analitza els grans canvis que s'han produït en els darrers 20 anys en la forma com ‘els resultats de la recerca es produeixen, difonen, gestionen, consumeixen i preserven'. Es repassen els principals factors econòmics que hi ha influït (el gran creixement quantitatiu de la recerca i la seva internacionalització), els tecnològics (la revolució digital i la nova forma de comprar a través de consorcis) i els socials i polítics. Entre aquest darrers, l'informe destaca la tendència a voler tenir la informació en flux lliure (‘information wants to be free'), la desintermediació dels rols tradicionals i el canvi fonamental esdevingut en les expectatives (la informació és abundant i ja no escassa). Aquest context ha generat el moviment de l'Accés Obert, moviment que s'expressa a través de repositoris, revistes, polítiques d'entitats finançadores i d'institucions i que afecta als editors i a les societats científiques.
El capítol 4 fa una anàlisi de quina és la situació actual de l'accessibilitat a la informació científica al Regne Unit. L'informe fa l'interessant exercici de quantificar la recerca que s'hi fa i el cost que tenen les subscripcions fetes a revistes. Es descriuen les característiques i febleses dels mecanismes pels quals els investigadors anglesos accedeixen a la informació: els acords consorciats de subscripció, el pagament per visionat, els repositoris, les revistes OA i les monografies. Finalment s'analitzen les barreres d'accés per part dels diferents sectors (educació superior, sanitat, centres governamentals, empreses, associacions i públic en general).
El capítol 5è tracta les polítiques que caldria emprendre de cara a tenir un accés generalitzat a la informació científica. La principal és que la comunicació i la difusió dels resultats de la investigació són una part integrant d'aquesta i que cal incloure els costos que en resultin en els pressupostos de recerca.
El següent capítol és dels més interessants. Descriu els punts de partida del treball del grup, el principal dels quals és que incrementar l'accés als resultat de la recerca controlats per un sistema de qualitat comporta beneficis econòmics i socials. Sota aquest principi base, se'n desenvolupen d'altres al l'entorn de l'accés, la qualitat i el cost. La idea general dels primers és que cal incrementar l'accés de la recerca feta al Regne Unit des d'arreu i, alhora, l'accés a les publicacions científiques mundials des del Regne Unit. La idea clau sobre el segon és que un sistema efectiu de comunicació científica ha de garantir la qualitat dels resultats obtinguts i assegurar la innovació en els serveis d'accés. Les dues idees clau per als principis econòmics és que una edició científica de qualitat té cost i que, per tant, els editors han de tenir ingressos, i, alhora, que els costos han de ser sostenibles per al sistema d'ensenyament superior i de recerca.
L'increment de l'accés a la informació científica pot assolir-se a través de tres mecanismes que són tractats al capítol 7. Són les revistes OA, l'extensió de les llicencies consorciades i els repositoris. Les consideracions fetes per a cada mecanisme són interessants. Respecte les revistes OA l'informe es centra en les dificultats del sistema actual per pagar les taxes per publicar en revistes OA. Respecte l'extensió de llicències jo destacaria la voluntat dels redactors de proposar mesures que estenguin l'accés a la totalitat de la societat, cosa que els porta a proposar que les revistes d'editors comercials i societats científiques puguin consultar-se lliurement dins les parets de les biblioteques públiques. L'apartat dedicat als repositoris en destaca diverses febleses: que el nivell d'arxiu a repositoris és baix, que els seus continguts no estan indexats a bases de dades i que els serveis d'accés que ofereixen no sempre tenen una qualitat suficient.
Les conclusions i recomanacions es troben al cap. 8è. Si l'horitzó de la comunicació científica és l'OA, del que es tracta és d'accelerar-ne la transició, una transició que –inevitablement- tindrà costos associats. D'entre els mecanismes proposats per assolir-ho, l'informe es decanta clarament (i això l'ha fet especialment polèmic) pel model de publicar en revistes OA finançades per taxes dels autors. L'extensió de les llicències es contempla com un mecanisme transitori, i l'arxiu als repositoris com un de complementari. El capítol conclou amb una anàlisi dels costos de les mesures proposades1 que no resumirem aquí.
El capítol final està dedicat a l'estratègia d'implementació que fa recomanacions als diferents actors implicats en la transició cap a l'OA: govern i agències finançadores, universitats, editors i societats acadèmiques. Alguns dels annexos de l'informe són interessants. Per exemple el D, que esquematitza els punts forts i febles de cada un dels tres mecanismes per arribar a l'OA tractats a l'informe, o l'E, fet per Cambridge Economic Policy Associates, que presenta diferents models econòmics de cost de la transició depenent dels valors que prenguin algunes variables (com pot ser l'import de la taxa per publicar).
L'informe Finch no és gens negligible. Ha tingut un impacte mediàtic sorprenent, tenint en compte que aquest tipus d'informes difícilment transcendeixen a la premsa. Al meu entendre, té diversos punts forts i un parell de febleses.
El primer encert és situar l'OA com a punt de destí i centrar les anàlisis en els camins per arribar-hi i els costos associats. L'accés obert ha aconseguit amb poc de temps situar-se com un paradigma de futur. Les editorials comercials han passat d'apropar-s'hi tímidament a abraçar-lo com a model de negoci. Ha passat de ser considerat un model alternatiu i minoritari a considerar-se dominant a curt termini. L'informe Finch no dedica gaire estona a argumentar això i si molta a traçar vies per fer-ho possible.
Destacaria la importància que l'informe dóna a la qualitat que ha de tenir el sistema de comunicació científica del futur així com als mecanismes facilitadors de l'accés i de l'ús de la informació. Aquests tenen cost i les conclusions del grup de treball opten per consolidar un model que garanteix ingressos als editors (comercials i no comercials), ingressos que aquests revertiran, en part, a l'assegurament de la qualitat i a la innovació.
Finalment, els redactors de l'informe tenen el valor poc freqüent d'incloure les llicències entre els mecanismes asseguradors d'un accés ampli a la informació científica i de demanar una extensió d'aquest accés a la pràctica totalitat de la població i no només als científics. Els contractes, moltes vegades consorciats, a paquets d'informació –els anomenats ‘big deals'- han tingut l'efecte innegable de millorar molt l'accés a la informació per part de bastanta gent. Com a mecanismes comercials i no tecnològics que són, han estat injustament menystinguts i ho han estat més per motius ideològics que no pas pràctics. L'informe Finch no cau en aquest error. En segon lloc, la recerca no s'escapa de la desigualtat social que lamentablement és present en la nostra societat. Ras i curt: hi ha pobres i hi ha rics, en relació a l'accés a la informació. L'informe Finch proposa mesures per estendre l'accés no només als investigadors ben servits per treballar en universitats de prestigi, sinó també a investigadors i professionals de l'àmbit de la salut, persones que treballen en centres del govern i al públic en general (a través de les biblioteques municipals).
Els principals punts febles2 són al meu entendre dos: l'èxit de les recomanacions de l'informe depèn de que siguin seguides per altres països i les propostes, al voler mantenir el sistema de qualitat i innovació actuals, acaba mantenint també l'actual estat l'oligopoli a l'edició científica.
El primer es deriva del mecanisme de la solució: si passa de pagar qui escriu en lloc de fer-ho qui llegeix, el pes econòmic del sistema de comunicació científica passa a recaure a qui més publica. Si a aquest fet se li suma el que en l'edició científica avui la coautoria internacional és una realitat, els estalvis de la solució es troben si aquesta és assumida com no només per un país sinó per una àmplia majoria. Els redactors de l'informe són conscients d'aquesta feblesa i confien que una política decidida al Regne Unit en aquest sentit sigui el detonant de la seva generalització.
El segon. Bona part de les disfuncions del sistema actual es troben en un sistema que ha anat delegant l'edició en empreses especialitzades (editorials comercials). Avui, només quatre empreses (Elsevier, Springer, Taylor &Francis i Wiley) sumen més de 8.000 títols de revistes entre els seus catàlegs. Això és, aproximadament, el 50% dels títols inclosos al Web of Knowledge o el 33% dels de Scopus. Un percentatge molt elevat del ‘mercat' de citacions s'acumula en aquests editors. Fent-los imprescindibles i permeten que regulin el mercat que –juntament amb algunes importants societats científiques- tenen es reforça una situació d'oligopoli. Les propostes de l'informe Finch no canvien aquesta situació, més aviat la consoliden.
En resum, l'informe Finch és una aportació notable a la literatura sobre la comunicació científica. Les seves recomanacions pot ser que no siguin seguides, però han aconseguit ser considerades. Les seves reflexions poden no ser compartides, però val la pena que siguin llegides. (Com Rayuela, per altra banda).
(1) Pels interessats en el tema de costos, es recomana l'informe d'Alma Swan i John Houghton, "Going for Gold? The costs and benefits of Gold Open Access for UK research institutions: further economic modelling: Report to the UK Open Access Implementation Group (Open Access Implementation Group, 2012, http://repository.jisc.ac.uk/610/2/Modelling_Gold_Open_Access_for_institutions_-_final_draft3.pdf. L'informe analitza els costos i estalvis d'una comunicació científica en obert i conclou que, per a les institucions, els costos de la transició seran menors si recolzen els repositoris en comptes de les revistes OA.
(2) Se'n poden trobar diverses mostres. Voldria destacar la de Stevan Harnad, "Why the UK Should Not Heed the Finch Report", a: The Impact of Social Sciences blog, de 04.07.12, http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2012/07/04/why-the-uk-should-not-heed-the-finch-report/
