Versió per a imprimir
Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)
Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a:
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].
L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:
- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.
- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.
- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.
- Difondre les experiències d’èxit.
L’informe s’estructura en quatre parts essencials, un primer capítol de fonamentació, on s’aborden conceptes marc que aporten arguments de pes, i reforcen la idea de transformar l’avaluació de la ciència a Iberoamèrica. Al·ludeix als canvis que les polítiques científiques han sofert en els darrers anys al voltant d’algunes idees centrals com ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert. Són canvis que busquen modificar l’orientació cap a la comercialització de la ciència, la desigualtat en la circulació de coneixement i la subordinació a les regles imposades en l’àmbit internacional que validen la producció científica regional a l’escenari mundial.
Per tant, es postula pel dret humà a la ciència, establert a la declaració universal dels drets humans de l’Organització de les Nacions Unides, on es destaquen la dimensió de la participació i la del benefici de la ciència, per i per a la societat.
Es reivindiquen també els disset objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, entre els quals es poden mencionar la fi de la pobresa, la salut i el benestar i l’educació de qualitat. És clar que la generació de coneixement col·lectiu i col·laboratiu és fonamental per dur a terme els desafiaments del desenvolupament sostenible. I com bé s’ha demostrat amb la COVID-19, l’alliberament d’informació i dades, més la recerca col·laborativa accelera els processos de creació de nou coneixement i, per tant, el benefici per a la societat.
Un segon capítol, on es poden veure els diferents conceptes que pot cobrir la noció ciència oberta (figura 1), que comprèn dimensions diverses com accés obert, codi obert, avaluació oberta, equips oberts, innovació oberta, quaderns de notes obertes, laboratori obert, finançament obert, dades obertes, recursos educatius oberts, infraestructura oberta i ciència ciutadana.
Es destaca la definició de McKiernan et al. (2016),1 que considera que «la ciencia abierta busca alternativas que mejoren los procesos de investigación individual y colaborativa, su comunicación y reproducibilidad, a fin de acelerar la producción y uso de nuevos conocimientos en la sociedad». Justament, perquè és la descripció que més s’ajusta a la idea que es vol transmetre, la d’una ciència oberta amb dimensió social i contextual. Donat que una ciència que només reconeix criteris d’avaluació globals dificultarà la resposta a necessitats locals i regionals.
També se subratlla, «el abordaje del conocimiento como un bien público, y del acceso abierto gestionado por la comunidad académica como un bien común y sin fines de lucro» característic d’Amèrica Llatina i Carib (ALiC). Així mateix, destaquen el rol d’ALiC com a regió més avançada en l’adopció de l’accés obert. A més, s’aturen en la descripció de les grans iniciatives consolidades que han aportat substància a l’accés obert a Iberoamèrica, com els portals de revistes científiques (Latindex; SCIELO, Redalyc, Dialnet, etc.), i els agregadors com ara La Referencia i Recolecta entre d’altres. En aquest context, es rebutja el pla S inabordable econòmicament per a l’ALiC, donant suport a un equilibri entre el finançament de bibliografia comercial i l’enfortiment de sistemes i infraestructures nacionals, i apostant pels repositoris com alternativa viable, per accedir als articles produïts a la regió i finançats amb fons públics, per concloure amb les dades obertes de recerca i la ciència ciutadana, com a components de la ciència oberta.
Figura 1: Components de la ciència oberta
Font: https://en.unesco.org/sites/default/files/open_science_brochure_sp.pdf
Al tercer apartat, potser la part més extensa i rellevant de l’informe, s’han caracteritzat i descrit nou països, seleccionats d’acord amb la presència de lineaments o polítiques rellevants en ciència oberta, accés obert i dades de recerca; descrivint els avenços i iniciatives de l’accés obert en les seves dues vies; a més de mencionar la situació de les dades obertes de recerca i els vessants de ciència oberta rellevats, dels següents països: Argentina, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Mèxic, Perú i Xile.
D’acord amb el que s’exposa a l’informe, la regió iberoamericana mostra un treball sostingut i consolidat en accés obert tant a la via daurada com a la verda. Aquesta última resulta la via afavorida per alliberar les publicacions acadèmiques, donat que a través del recol·lector regional La Referencia s’integraria tota la producció i permetria cercar a tots els articles.
També es pot veure que l’avenç en dades obertes és més tímid a diversos països, donada la complexitat que suposa el tema. Respecte de la ciència oberta, es pot assenyalar que l’evolució és diversa, i que l’informe menciona algunes dimensions, com per exemple Xile i Colòmbia, que presenten casos de Ciència Ciutadana, mentre que a Brasil i Argentina figuren equips compartits. En canvi, Espanya i Mèxic, reflecteixen avenços en polítiques institucionals respecte de la ciència oberta.
És important dir que l’informe ha retallat el que ha considerat més significatiu basat en la informació que li ha estat subministrada pels països, d’acord amb un qüestionari previ i a la recerca realitzada.
El quart capítol conté la discussió crítica internacional i regional en matèria d’avaluació de la ciència en relació amb la ciència oberta, i cita com a antecedents la declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca –DORA i el manifest de Leiden. L’informe ofereix una idea de l’avaluació de la ciència a la regió, on les avaluacions es realitzen amb els recursos tradicionals, donant un protagonisme a les revistes indexades en els repertoris centrals Web of Science i Scopus; es menciona també la invisibilització dels llibres en els processos d’avaluació, tan importants per a les humanitats com per a les ciències socials. Finalment, es presenta la proposta construïda des del Foro Latinoamericano sobre Evaluación Científica (FOLEC), de recent creació, que persegueix els següents objectius:
- Metamorfosi dels processos d’avaluació acadèmica a l’ALiC orientats a les necessitats locals.
- Consolidació de la participació de la comunitat acadèmica en la conversa internacional de la ciència com a dret humà universal i com a bé públic comú.
- Postulació d’un debat ampli per posar en valor la complexitat de la matriu cognitiva de la regió.
- Generació de recomanacions regionals per incidir en les polítiques d’avaluació dels països de l’ALiC.
Es postula una nova avaluació, per a una ciència amb rellevància social a l’Amèrica Llatina i el Carib.
Per acabar, a la secció de consideracions finals es poden destacar els punts pendents i rellevants, el desenvolupament dels portals iberoamericans cap a la seva integració i interoperabilitat, amb dades fiables que permetin enrobustir i complementar els sistemes d’avaluació tradicionals, com també el diàleg entre tots els actors del sistema de ciència i tecnologia, que permeti la creació de mètriques complementàries i alternatives.
En resum, es tracta d’un informe rellevant i oportú, en temps propicis per a la ciència oberta a totes les agendes governamentals. Al·ludeix a la manca d’incentius i recompenses relacionats amb la ciència oberta tant com a la necessitat d’un canvi cultural. Reprèn una línia de treball de molt d’interès, com és la creació d’un sistema d’avaluació amb mètriques complementàries i alternatives, que consideri la producció científica regional en obert emfasitzant la necessitat d’incloure aquella que es troba fora dels circuits tradicionals. L’informe serveix d’antecedent com a revisió actual de l’estat de situació de la ciència oberta regional, des d’on cada país de la regió pot desenvolupar i construir estratègies, a més de formar part de la xarxa, per a la generació de mètriques alternatives, complementàries i contextuals per a la Ciència Iberoamericana.
Aquest informe és el primer producte d’un conveni de col·laboració entre CLACSO i la Fundación Carolina per fer avançar la ciència oberta i l’avaluació científica a Iberoamèrica. El Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) és una institució internacional no governamental, amb estatus associatiu de la Unesco i referent indiscutible en la formació i l’accés obert en ciències socials i humanitats a la regió; amb 4.500 investigadors en més de 700 centres a 55 països. La Fundación Carolina és la institució espanyola de referència en mobilitat a Iberoamèrica i té com a objectiu aprofundir en la relació entre Espanya i els països de la comunitat iberoamericana.
1 McKiernan, Erin C.; Bourne, Philip E.; Brown, C. Titus; Buck, Stuart; Kenall, Amye; Lin, Jennifer; McDougall, Damon; Nosek, Brian A.; Ram, Karthik; Soderberg, Courtney K.; Spies, Jeffrey R.; Thaney, Kaitlin; Updegrove, Andrew; Woo, Kara H.; Yarkoni, Tal (eds.) (2016). «Point of view: how open science helps researchers succeed». eLife, July, 5:e16800.
