Risc per mineralització

El risc de mineralització es pot percebre a través de les concentracions de sulfats, clorurs i conductivitat, i es classifica a grans trets en tres categories, alta, moderada i baixa. En aquest context, en el 2020, tant a part de la conca del Besòs i del Llobregat (bàsicament els trams baixos i els rius Anoia i Gavarresa), com part de la conca del Foix, presenten un risc de mineralització de moderat a alt.

No obstant això, i respecte a anys anteriors, s’ha observat una disminució significativa de, per exemple, la conductivitat en els punts de mostreig estudiats. Un dels motius podria ser que, tot i els inputs de sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) que trobem en alguns punts, les pluges del 2020 han ajudat a diluir-les. Tanmateix, caldrà seguir de prop aquestes reduccions, ja que en anys més secs com el 2019 els valors eren majors.

A continuació es detallen els resultats per separat de cadascuna de les variables, és a dir, la conductivitat i la concentració de sulfats i de clorurs, i es mostren els mapes per cada any i variable.

Conductivitat:

Símbol	Conductivitat	Interpretació
	(µS/cm)
	< 100	Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants.
	100-1000	Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius.
	> 1000	Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades a la primavera del 2020, els punts amb alta conductivitat (> 1000 μS/cm²) corresponen en part a la conca del Foix, alguns punts de la conca del Besòs i als trams mitjos i baixos de la conca del Llobregat. Alguns d’aquests alts valors corresponen a zones on hi ha les explotacions mineres de potassa com a Sallent (aigües avall de la zona del Bages) o el riu Meder, llocs on s’espera que se trobin aquests valors. A més, un dels punts amb alta conductivitat es troba dins de Parc del Foix (F52), en concret de 1387 μS/cm². Tot i això, el valor observat és menor que en anys més secs com el 2019  quan arribava a 1578 μS/cm². En aquest context, cal recordar que valors tan alts de conductivitat acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica i que, com en alguns d’aquests casos, es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana). No obstant això, a diferència del 2018 (que també va ser un any plujós), cal destacar que en el 2020 la conductivitat mai ha superat els 2000 μS/cm².

Sulfats:

Símbol	Concentració Sulfats	Interpretació
	(mg/l)
	< 250	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	250-1000	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització.
	> 1000	Aigües amb un risc molt alt de mineralització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades de la primavera del 2020, la majoria de punts mostrejats presenten valors de sulfats baixos i no hi ha punts amb una alta concentració de sulfats (> 1000 mg/l). No obstant això, sí que s’observen uns quants punts amb concentracions moderades de sulfats (250 a 1000 mg/l), com a la conca del Llobregat (Anoia, Vallvidrera, Tres Serres, Cardener i tram baix Llobregat), alguns punts de la conca del Besòs (Congost i trams del Besòs), gran part de la conca del Foix, alguns punts de la conca del Ter (Meder i Sorreigs). Destacar que dos d’aquests punts corresponent al Parc del Foix i el Parc Natural de Collserola.

Clorurs:

Símbol	Concentració Clorurs	Interpretació
	(mg/l)
	< 25	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	25-99	Aigües que poden presentar lleugers símptomes de mineralització
	100-199	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització
	200-1000	Aigües contaminades, amb un risc alt de mineralització
	>1000	Aigües contaminades, amb un risc molt alt de mineralització
	-	Sense dades

Les concentracions de clorurs en la primavera de 2020 presenten valors baixos o molt baixos a la majoria dels punts de mostreig (Figura 14 i Taula 6). No obstant això, observem una alta concentració de clorurs (200 a 1000 mg/l) en el punt del riu Mogent de la conca del Besòs, 4 punts de la conca del Llobregat (rius Cardener i Llobregat) i 2 punts de la conca del Foix (rius Foix i Llitrà).

Els punts que tenen una concentració moderada de clorurs (100 a 199 mg/l) els trobem a 5 punts de la conca del Besòs (rius Cardener i Besòs), 3 punts de la conca del Llobregat (riu Anoia), 4 punts de la conca del Foix (rius Foix, Llitrà i Vilobí) i un de la conca del Ter (Riera Can Bova). Destacar que, d’aquests punts, dos d’ells es troben dins del PN del Foix (F52; riu Foix) i del PN del Collserola (SC01; riera Can Bova). D’altra banda, quan comparem els valors del 2020 amb valors de les mitjanes històriques, trobem que punts de l’Anoia, Besòs, Congost o del Foix dins de PN milloren i passen de tenir una concentració de clorurs més baixa (Taula 6).