ARTICLES

La indeterminación en el arte. Per Luis Álvarez Falcón.

L’avaluació estètica de les propietats dels objectes artístics es presenta com un procediment paradoxal i contradictori. Una “culminació”, o saturació per sobreabundància, tant d’aparents propietats estètiques com de configuracions aparentment significatives, ens conduirà a un “fracàs” per indeterminació essencial i per obstaculització del procés de comprensió. Aquesta manca d’acompliment en el procés d’avaluació, o aquesta interrupció en el procés de comprensió, ens remetrà a una situació de pèrdua, o “regressió”, caracteritzada pel distanciament i per l’ajornament indefinit d’ambdós processos. El resultat serà, novament, un “èxit”, determinat en aquesta ocasió per l’excedent i la gènesi d’un sentit primitiu que s’exhibeix en l’efectivitat de l’”Art”.
[Texto en pdf]

“Silete theologi in munere alieno!” Tres libros editados en España. Per Nicolás Patrici.

Aquest article proposa un recorregut no comú. D’una banda, ofereix una reflexió crítica sobre tres llibres editats a Espanya dedicats a la teoria política l’any 2007. D’una altra, intenta buscar en l’articulació de les tres reflexions una proposta que sigui capaç de respondre la pregunta sobre el per què i el què de la teoria política. L’assaig, en definitiva, es presenta com una resposta a la premissa que indica la fi de la reflexió teòrica i crítica.
[Text en pdf]

Autoayuda: ¿el futuro de la filosofía? Reflexiones a propósito de Lou Marinoff. Per Josep Pradas.

L’autor realitza una revisió de la quasi eterna crisi de la filsofofia, en aquesta ocasió acudint a l’anàlisi d’un gènere literari avui de moda: l’assaig d’autojuda. Quan tots els mitjans de comunicació de massas contribueixen a la creixent marginació del pensament filosòfic i de la seva difusió pública, alguns filòsofs assumeixen aquest popular gènere com a mitjà per a superar les fronteres habituals, i n’hi ha que assoleixen cert èxit, però a costa d’un preu que l’autor considera que la filosofia no ha de pagar. És el cas de títols com Més Plató i menys Prozac, de Lou Marinoff. No es pot negar la funció auxiliadora de la filosofia, amb nombrosos exemples en el seu passat gloriós, però l’autor creu que el recurs al gènere de l’autoajuda és perjudicial per al futur de la filosofia i que és millor resistir a les barricades del rigor el pas d’aquesta etapa de menyspreu envers ella. [Texto completo en pdf]

¿Por qué motivos crearemos máquinas emocionales? Per Jordi Vallverdú.

Sens dubte, el segle XXI està essent i serà el segle de la Biologia. Quan ja en el remot any 1953 James Watson i Francis Crick van descobrir l’estructura de la doble hèlix de l’ADN, van donar el tret de sortida per al desxiframent del metafòricament denominat “Llibre de la Vida”, una llarga seqüència de sis mil milions de quatre lletres, A, C, G, T, que fou completada passats uns cincuanta anys. Avui en dia, l’estudi del paper dels gens en el nostre comportament i funcionament ha anat acompanyat d’avenços en els estudis sobre el funcionament de la ment. Si bé en l’antiguitat l’anàlisi de la ment va constituir el feu exclusiu dels filòsofs, la ment humana és ara el lloc habitual d’anàlisi per a psicòlegs o neuròlegs, que comparteixen amb els primers l’interès pels mecanismes que expliquen la intel.ligència humana. Aquests mecanismes han estat alhora tractas per tal de desenvolupar-los i igualar-los de manera artificial per lògics, matemàtics i informàtics sota l’ampli projecte de la Intel.ligència Artificial (sistemes experts, robòtica, vida artificial...).
Al cap i a la fi, tots convergeixen, per via natural o artificial, en un mateix projecte: explicar el funcionament de la ment humana per a solventar els seus problemes i agumentar les seves capacitats (o desenvolupar intel.ligències alternatives, és a dir, artificials).