ARTICLES

El derecho de resistencia en situaciones de carencia extrema. Per Roberto Gargarella

Des de finals dels anys 90, i seguint una dècada de severs plans d’ajustament estructural, Amèrica Llatina va ser sacsejada per nombroses experiències de revoltes populars. Aquestes revoltes dugueren amb sí massives manifestacions col.lectives, alts nivells d’agressió física i verbal contra polítics, jutges i funcionaris públics, en general. Les protestes inclogueren, per exemple, l’organització de “piquets” destinats a bloquejar el trànsit en les rutes principals, amb l’objectiu d’exigir treball, menjar, o l’atorgament de subsidis; tant com sorolloses manifestacions (i. e., “cassolades”). Aquestes agressions a les autoritats públiques van arribar fins al domicili i propietats d’aquests i fins i tot els edificis públics en què treballaven (la seu del govern, les legislatures, els tribunals). Entre d’altres resultats, aquestes protestes van forçar la renúncia del president Raúl Cubas al Paraguay el 1999; la del president Alberto Fujimori al Perú el 2000; la del president Jail Mahuuad a Ecuador el 2000 (tant com la remoció del president Abdala Bucaram el 1996); la del president Sánchez de Lozada a Bolivia el 2002; i la del president Bertrand Aristide a Haití el 2004. A l’Argentina aquestes protestes van culminar amb una profunda crisi que va incloure el mandat de cinc presidents diferents en menys de dues setmanes. Per descomptat, aquestes manifestacions foren promogudes, en cada cas, a partir de circumstàncies parcialment diverses. Algunes foren, segurament més legítimes que d’altres; algunes més “espontànies” o “genuines” que d’altres; algunes resultaren més poderoses i duradores que d’altres. De tota manera, la presència d’aquestes variacions no hauria d’impedir-nos que reconeguem les similituds que vincularen aquests esdeveniments i que fan referència al tipus de crisi que es troba afectant a molts odres legals contemporanis.
[Text complet en pdf]

Tiempo técnico y estados afectivos. Per Antonio de la Cruz Vallés

Després de Ésser i Temps, el paper dels estats afectius cobra una especial rellevància a l’obra heideggeriana: d’una banda, i enfront el mètode reïficador de les ciències, Heidegger proposa fonamentar la filosofia en un estat afectiu profund; d’una altra, analitza la seva societat a partir dels estats afectius imperants. Ambdues intencions coincideixen de forma paradigmàtica a Die Grundbegriffe der Metaphysik. Seguint el fil d’aquesta obra exposarem la rellevància d’un estat afectiu com l’avorriment en les societats actuals i la seva relació amb el temps contemporani caracteritzat per la seva tecnificació.
[Text complet en pdf]

La formalización en la filosofía. Per Sven Ove Hansson.

Es resumeixen els avantatges i inconvenients de la formalització en filosofia. Es conclou que la filosofia formalitzada és una especialitat en perill que necessita ésser revitalitzada i que hauria d’incrementar les seves intereccions amb la filosofia no formalitzada. L’estil enigmàtic, que és comú a la lògica filosòfica, hauria de dur a discussions explícites sobre la relació problemàtica entre models formals, conceptes filosòfics i temes que motivin el seu desenvolupament.
[Text complet en pdf]

Will Kymlicka: La defensa del nacionalismo minoritario. Per Federico Pérez

La creixent immigració cap al món desenvolupat s'afegeix al renaixement dels nacionalismes amb la conseqüència d'enfrontar a l'Estat amb l'anomenat repte del pluralisme. Davant l'ascens de la diversitat, el discurs liberal ja no se satisfà amb la noció d'individu, i en autors com Will Kymklicka, persegueix una aliança amb el nacionalisme. Així, si la llibertat individual té sentit en un context cultural, els drets humans han d'eixamplar-se per a protegir aquest context mitjançant drets de grup. En aquest article es discuteix la coherència d'aquest concepte de llibertat contextual i se'l confronta amb una idea àmplia de ciutadania.
[Text complet en pdf]