ARTICLES

Donald Davidson y el argumento de 'la conexión lógica'. Per Felipe Curcó Cobos

Donald Davidson alcanzó celebridad en el mundo filosófico con la publicación en 1963 de su artículo “Acciones, razones y causas”. En él sostuvo la tesis de que la explicación de una acción mediante razones constituye una forma de explicación causal en la que las razones son entendidas como causa efectiva de la acción. Esta tesis cobró máxima relevancia al interior del contexto intelectual en cuyo seno surgió. Al publicarse el artículo en cuestión, en el mundo anglosajón predominaba la idea de que las razones no eran causa de la acción. Esta idea había sido defendida principalmente por filósofos de orientación wittgensteniana. El presente ensayo aborda algunas de las principales pruebas que se aludieron en defensa de la tesis que sostenía el carácter no causal de las razones, poniéndolas en contraste con los argumentos de los que Davidson se sirve para mostrar la posibilidad de que pueda haber implicaciones lógicas entre determinadas descripciones de eventos, sin que esto impida que tales eventos se relacionen como causa y efecto, dando lugar a lo que en su momento fue –y sigue siendo- un original planteamiento filosófico. [Text complet en pdf]

Islam and Democracy. Per Eliane Ursula Ettmueller

Aquest article proposa una lectura de les reflexions d’un dels erudits islàmics progressistes més importants: el teòleg egipci Ali Abderraziq. Se centra en els seus estudis sobre “El Islam i els fonaments del poder”, publicat en 1925. L’objectiu principal de l’article es oferir una visió més sofisticada del pensament polític islàmic i mostrar que és possible un procés d’evolució democràtica endogen i de secularització des del sí del dogma islàmic. [Text complet en pdf]

Verdad y política: la crítica de Eric Voegelin a Max Weber sobre la relación entre ciencia y valores. Per Javier Franzé

Aquest article es proposa analitzar la crítica d’Eric Voegelin a Max Weber sobre la relació entre ciència i valors, per tal de veure les seves implicacions en la història del concepte de política a Occident. A començaments del segle XX, Weber trenca amb el concepte clàssic de política aristotèlic en assenyalar que allò específic de la política no són els fins que busca, impossibles de definir objectivament, sinó els mitjans amb què opera (violència). Voegelin veurà en aquest postulat una expressió del positivisme dominant als voltants de la segona postguerra, i es proposarà restaurar la noció clàssica de política, consistent en la reunió d’allò que Weber havia separat: veritat i política. Segons Voegelin, Weber fracassa en el seu intent d’edificar una ciència lliure de valors, i això el fa recuperable per al seu projecte d’elaborar una “ciència de l’ordre”. [Text complet en pdf]

Compromiso con una noción de verdad. Per Mónica Gómez Salazar

En base al realisme intern de Putnam, que admet una postura realista compatible amb una relativitat conceptual, en aquest article exposo la necessitat d’una noció de veritat epistèmica i social. Aquesta noció de veritat ens permet inferir amb suficient seguretat que les reaons amb les que comptem són les millors raons per assegurar que les nostres creences, decisions i polítiques estan restringides pels límits que la Realitat imposa i, per tant, que hi ha altes probabilitats de que les nostres accions siguin exitoses. [Text complet en pdf]

La ‘Democracia’ de Tocqueville: las potencialidades y los problemas de una palabra antigua para dar cuenta de una forma de vida “radicalmente nueva”. Per Gabriela Rodríguez i Matías Esteban Ilivitzky

El propòsit d’aquest article és l’exploració de la connotació que el terme “democràcia” adquireix dins del pensament d’Alexis de Tocqueville, particularment a la seva principal obra, La democràcia a Amèrica. Amb aquest objectiu, es faran comparacions amb els diversos significats d’aquesta paraula, per tal d’establir els sues enllaços i dislocacions interns. Quant a les dislocacions, cal mostrar precisament el fet que el besnét de Malherbes qualificava de democràtic tot allò que ell considerava d’acord amb una concepció de la vida divergent de les formes socials i polítiques del passat. La democràcia serà al seu parer un nou estat social, fins al punt de modificar radicalment els paràmetres de la conducta política i social. Si el passat deixa de servir-nos per il·luminar el nostre present, si ens trobem en una situació crítica, si l’oposició entre democràcia directa i democràcia representativa perd validesa, hem de comprendre tot allò que ens envolta amb una paraula que reflecteixi un món totalment nou. [Text complet en pdf]