ARTICLES
Filòsofs i viatgers. El Pensament com a Pèrdua del camí. Per Rodrigo Castro Orellana
La filosofia s'ha servit moltes vegades del viatge com a metàfora d'una idea i en aquest joc simbòlic la qüestió del retorn ha estat quelcom inevitable. Tal vegada la primera metàfora amb aquestes trets sigui l'al·legoria platònica de la caverna. Aquí el viatge representa el moviment ascendent de la filosofia des del fantasmagòric món sensible fins a la contemplació de les idees pures al món intel·ligible. Però, com tan sovint s'oblida, aquesta travessa no culmina en aquest punt. Sòcrates ha de retornar urgentment a les entranyes de la caverna i això suposa una excursió més perillosa encara que l'altra. D'aquesta manera, Plató formula un problema decisiu per al saber filosòfic: el dilema ètic i polític del retorn a la caverna, un assumpte que interpel·la d'una manera o altra a tota la tradició del pensament occidental. En aquest context, és possible identificar l'existència d'una matriu platònica, la qual entén el viatge com un ascens teòric al regne de l'universal que culmina en la baixada i la imposició de la idea com a forma de posar ordre en un territori hostil i caòtic; i una matriu d'ordre nietzscheà que concep el viatge com una travessa infausta i, a la vegada, com una odissea jovial a través d'una superfície lúdica i abismal la qual suposa la dissolució de tot allò que pugui anomenar-se ascens o descens. En aquest darrer sentit, s'explora aquí la possibilitat d'una filosofia sense retorn, és a dir, d'un pensament que en el viatge es lliura a una alteritat irremeiablement inabarcable.[Text complert en pdf]
Ciutadania, identitat i hegemonia política en el context de la democràcia radical. Un estudi sintètic del pensament d'Ernesto Laclau. Per Walter Gadea.
L'autor pretén analitzar la relació que existeix entre la formació de la identitat social y el concepte d'hegemonia política en el pensament de Laclau. Al mateix temps, es planteja el concepte de "democràcia radical" com a un estat d'equilibri inestable entre les demandes d'una major igualtat i les demandes d'una major llibertat. [Text complert en pdf]
Fonamentació ontoepistemològica del dret a escollir ciutadania. Per Mónica Gómez Salazar.
Sobre la base del pluralisme ontoepistemològic, en aquest article es presenten dues tesis: la primera mostra que els subjectes es constitueixen en qui són en una relació estreta amb una dimensió social. Tenint en compte aquesta dimensió social, una segona tesi exposa que, si cal ser coherent amb el dret liberal dels individus a la llibertat, llavors la ciutadania no hauria de ser imposada, sinó que, més aviat, homes i dones haurien de poder escollir la comunitat política en la qual desitgessin viure-hi.[Text complert en pdf]
La dona i l'holisme, o una antropologia de l'ordit. Nova epistemologia feminista per a mons nous. Per Ester Massó Guijarro.
Els valors i les actituds tradicionalment atribuïts a la dona, els quals han configurat el que avui dia podem anomenar el "llegat" femení, han estat menyspreats secularment; valors com ara la cura o la cooperació es menystenien dins del patriarcalisme en front de la força física, la freda raó i la competitivitat. Aquest article es proposa defensar, des del feminisme de la diferència, com és precisament el llegat femení (amb els seus elements diversos que seran descrits com a holístics front a les escisions duals tradicionalment masculines) el que ha de venir avui al nostre rescat en les lluites socials, amb la seva promoció del valor de la cura com a noció axial de l'ésser humà i en el seu vincle íntim amb les reivindicacions ecologistes.[Text complert en pdf]