Milícies de la Cultura
Conclusions
Malauradament, no es disposa de dades completes ni concordants provinents de fonts primàries per avaluar l'abast d'aquesta campanya. Les dades no tenen una continuïtat temporal i la tasca de les Milícies de la Cultura tampoc va ser homogènia en els diferents sectors on va operar.
A això cal afegir els diferents interessos confrontats: els del Ministerio de Instrucción Pública, impulsor de la campanya i d’inspiració comunista, es contraposaven als dels càrrecs dels diversos cossos d'exèrcit d’inspiració cenetista i llibertària o als de la Generalitat de Catalunya que també va impulsar les actuacions de l'Ajut Cultural al Front.
Pel que fa a les xifres exactes de personal, és evident el creixement durant l'estiu i tardor de 1937, moment en que es va crear el servei. No és possible quantificar el nombre d’alfabetitzats per cada batalló, per la mobilitat i constants altes i baixes dins de les unitats. Tampoc la previsió de la Inspecció General d'assignar no més d'un milicià per a cada batalló (excepte en casos molt justificats de presència de més de 150 analfabets) no es va arribar a complir, ja que els informes remesos per les brigades i divisions mostren una gran disparitat d'assignacions.
Tot i aquestes dificultats, estudis posteriors com el del professor Josep Maria Fernández Soria intenten fer estimacions per quantificar alguns dels assoliments de les Milícies de la Cultura, sense que les dades es puguin donar per definitives donada la manca de continuïtat en el temps i en la forma dels informes emesos pels responsables a càrrec dels milicians.
