Milícies de la Cultura
Protagonistes
Rodolfo Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, 1895 - Albi, 1984) Polític i pedagog socialista valencià. Durant el primer govern de la Segona República Espanyola fou director general d'ensenyament primari (1931-33), càrrec des d'on impulsà una escola moderna i progressista. Políticament contrari al Govern de Juan Negrín, va denunciar l'acaparament de poder pel PCE. Es va exiliar a França després de la guerra i en 1947 va ser escollit President del Govern de la República espanyola en l'exili.
Jesús Hernández Tomás (Múrcia, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1971) Polític comunista espanyol, ministre d'Educació i ministre de Sanitat durant la República als governs de Largo Caballero i Negrín. Com a ministre va ser l'impulsor de les Milícies de la Cultura i va potenciar el servei radiofònic Altavoz del Frente dirigit als combatents on es combinava propaganda i entreteniment. Posteriorment nomenat comissari polític de l'exèrcit republicà de la zona Centro-Sud, va ser partidari de la resistència a ultrança.
César García Lombardía (Salas, Asturias, 1909 – Méxic, 1973). Afiliat a la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (FETE) de la UGT en va ser, durant la Segona República, líder del sector més revolucionari y proper al comunisme. Al setembre de 1936 va ser nomenat Director General de Primera Enseñanza i al maig de 1937, Inspector General de Milicias de la Cultura al Ministerio de Instrucción Pública. Posteriorment, va ser comisari del Batallón Félix Barzana y membre del Consejo Superior de Cultura.
Anna Rubiés i Monjonell (Port de la Selva, 1881 - Barcelona, 1963) Mestra, pedagoga i escriptora. Directora del Grup Ramon Llull, del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat. Introduí als Països Catalans el mètode Decroly i va tenir un paper molt destacat en l’organització de les Colònies Escolars de l’Ajuntament de Barcelona on s'impulsava la formació física, l’excursionisme i la pràctica d’esports com a part de la vida escolar. Participà en el grup de treball sobre la lectura global en el seminari de Pedagogia dirigit per Joaquim Xirau, a la Universitat de Barcelona. Va impartir cursos que la Diputació de Barcelona va organitzar sobre el mètode Montessori. Va patir la repressió franquista en forma de trasllat forçós fora de Catalunya.
Enllaç a l'expedient d'Anna Rubiés i Monjonell - UBDOC. Arxiu Universitat de Barcelona
Herminio Almendros Ibáñez (Almansa, Albacete, 1898 - La Habana, 1974). Pedagog espanyol. Va conèixer els ideals pedagògics del Krausisme posats en pràctica a la Institución Libre de Enseñanza. Casat amb María Cuyás Ponsà, són destinats com a inspectors d'ensenyament primari a Lleida, on coneixen la pedagogía de Celestin Freinet. Traslladat a Barcelona, va col·laborar amb la recent creada secció de Pedagogia de la Universidad de Barcelona. D'aquest període, l'Arxiu Històric en conserva el seu expedient personal com a docent, accessible a l'aplicació de l'arxiu UBDOC. Com a divulgador de la pedagogía Freinet va publicar "La imprenta en la escuela" (1932), primera obra publicada en llengua no francesa sobre aquesta tècnica. El 1936 va ser nomenat Inspector en Cap de Barcelona i participà en el projecte del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) que estructurava tots els nivells educatius des de preescolar fins a la universitat.
Enllaç a l'expedient d'Herminio Almendros Ibáñez - UBDOC. Arxiu Universitat de Barcelona
Enllaç a l'expedient de María Cuyás Ponsà - UBDOC. Arxiu Universitat de Barcelona
Wenceslao Roces Suárez (Soto de Sobrescobio, 1897 - Mèxic, 1992) Jurista, historiador, traductor i polític asturià. Nomenat Sots-secretari del Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes pel ministre comunista Jesús Hernández, va col·laborar a buscar el suport de França a la República durant la guerra. De la seva tasca al gabinet ministerial va destacar pel seu interès a conservar el patrimoni del Museu del Prado durant el conflicte.
Josep Renau i Berenguer (València, 1907 - Berlín, 1982). Pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), autor dels cartells per donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França i és internat al camp de refugiats a Argelers.
