El rectorat de Francisco García-Valdecasas (1965-1968) es va caracteritzar per la vigilància i control de qualsevol actitud subversiva, en plena sintonia i col·laboració amb les directrius del règim.
Va ser un període marcat per un elevat nombre d’incidents i una gran activitat de repressió i càstig per part de la institució: sancions, persecució policial i, en alguns casos, judicis i empresonaments.