Amb tota la contestació que s’havia generat durant el període anterior i l’evidència que el model estricte es feia miques enfront del notable creixement que aleshores estava experimentant la universitat (prop d’un 400 % pel que fa al nombre d’estudiants al llarg de la dècada de 1965-1975), el ministre Villar Palasí l’octubre de 1968 va designar rector el catedràtic i degà de Dret Manuel Albaladejo García, que havia de propiciar una etapa nova amb una orientació menys repressiva.
Així, Albaladejo va iniciar el seu mandat amb l’aixecament de les sancions a estudiants i professors, i amb el nomenament com a vicerectors dels catedràtics Gastón de Iriarte i Fabián Estapé.
Malgrat aquests gestos, el seu rectorat només va durar uns mesos i l’inici va estar marcat pels fets de gener i per la situació d’estat d’excepció que el règim havia declarat a tot l’Estat espanyol.
