Impremta

Un tipògraf l'operari que fa motlles i els imprimeix. 

Un tipògraf ha de tenir unes qualitats i coneixements essencials per a efectuar la seva feina. Si no les té ha de treballar per a aconseguir-les. 

Una de les habilitats més importants és l'atenció, és a dir evitar distreure's raonant i procurant reflexionar sobre el que està fent. Un bon compositor és aquell que posa molta atenció en el que está fent i per tant aconsegueix fer menys errors. 

El tipògraf és un operari que practica la tipografia. Ho són el caixista, l'impresor, el teclista i el corrector tot i que els dos últims només ho són si abans han sigut caixistes. 

El tipògraf (caixista, componedor o linotipista) és qui ajunta els carácters per crear paraules, línies o pàgines per a ser impresos tenint en compte les normes tipogràfiques i ortogràfiques. 

Un tipògraf ha de tenir una base de cultura general per tal de no tenir dificultats en cap ámbit de la seva feina. El tenir aquesta cultura també li permet obtenir un lloc de treball més elevat i per tant més ben remunerat. 

Enquadernar és una operació artesanal que en temps històrics consistia a lligar la matèria estampada i transcrita.
Amb la invenció de la impremta, la disciplina exercida pels enquadernadors (persones que realitzen l'ofici) va convertir-se en impresc

L'enquadernació històricament consisteix a lligar la matèria que es trobava en els temps antics, en la qual s'estampaven les produccions de l'esperit. En aquestes, es transcrivien els actes d'entreteniment humà de l'època.

L'enquadernació és una disciplina jove, poc coneguda i poc apreciada. El seu objecte d'estudi recau en l'activitat d'enquadernar, que es considera el punt final d'una activitat artesanal. No té un vocabulari acceptat i compartit, la seva metodologia no està elaborada i la seva història és curta.

Enquadernar és una operació que realitzen els enquadernadors, que consisteix a plegar i unir fulls, cosir-los i cobrir-los de cartó revestit d'algun material. L'enquadernació sorgeix sobretot després de l'invent de la impremta.

El guany de punt es el fenòmen mitjançant el qual els punts d’una trama es perceben i reprodueixen amb una mida més gran de la que es pretenia. Aquest fenomen es pot controlar, es pot reduir, pero no es pot evitar, ja que és una cosa pròpia de la reproducció amb trames. Per això s’ha de tenir en compte abans de preparar els materials per a la seva reproducció. Es més intensa en els mitjos tons i en les ombres.

La impressió digital fa servir un tòner o una barreja de tòners suspesos en un vehicle líquid, en lloc de tinta convencional. La imatge que imprimeix es genera de manera electroestàtica a un tambor en lloc de una planxa movible, i amb cada revolució del tambor, la imatge es torna a reproduir.

 És un procediment pel qual es reprodueix material digital sobre una superfície física sense la intervenció de planxes d’impressió. És un mètode molt més flexible que les tècniques tradicionals, com la litografia o la flexografia, ja que permet modificar el contingut de cada impressió, es gasta menys paper, i els temps de preparació son menors.