Preimpressió

La tipografia DIN-Regular és la tipografia utilitzada per als senyals de trànsit a Alemanya. Aquesta tipografia té en compte la visibilitat inclús en mides petites.

La font, originalment dissenyada per a la Royal Prussian Railway Administration per a les lletres del material rodant, es va convertir més tard en un estàndard per a la senyalització alemanya d'Autobahn i després per a plaques de vehicles.

La tipografia DIN es va utilitzar per primera vegada per al sistema ferroviari alemany. Es va crear en una retícula molt simple, però amb una gran precisió i ordre. A més, malgrat la seva llarga trajectòria, la tipografia DIN encara té una sensació moderna.

Els formats de paper DIN van ser definits en l'any 1922 en la norma 476 de l'DIN -Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany de Normalització) i desenvolupats per l'enginyer berlinès Dr. Walter Porstmann; ha estat la base del seu equivalent internacional 216 de la ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització).

Durant la història, hi ha hagut molts patrons de mida de paper en diferents llocs i moments. Segons Wander (2012), les sèries de paper A, B i C van ser completament reinventades independentment pel Dr. Walter Porstmann a Alemanya.

Walter Porstmann (1886-1959), enginyer, matemàtic i teòric d'estandardització, va treballar com a assistent ocasional per a Wilhelm Ostwald. Es va comprometre a un sistema que no estava connectat al sistema mètric a través de la longitud, sinó superfície (àrea), és a dir, A0 = 1m².

La tipografia Century Old Style va ser creada al segle XIX en ple moviment neorenacentista per a la revista The Century Magazine dirigida per Low de Vinne. Dissenyada per Linn Boyd Benton i el seu fill Morris Fuller Benton van crear una tipografia llegible, nítida i elegant d’estil escocès, britànic que pogués ser utilitzada per a la majoria dels textos.

Tipografia neo renaixentista, llegible i utilitzada en tot tipus de textos.

Century old style és una tipografia serif dissenyada per Linn Boyd Benton per a la revista Century Magazine de Low de Vinne en 1894. Prové d’un gènere escocès, britànic amb un disseny nítid, elegant i molt llegible. A més conté una gran família de variants dissenyades per Morris Fuller Benton, fill de Linn Boyd Benton.

Tipografia creada al segle XIX en ple neorenaixentisme. Va ser dissenyada per Linn Boyd Benton com a tipografia per la Century Magazine. Més endavant Morris Fuller Benton, fill de Linn Boyd Benton desenvolupo noves famílies tipogràfiques de la century old style ja que es considera una tipografia molt llegible.